Que no toques avui? (II)

Fa un parell d'anys ja vaig explicar això dels músics i la Patum i la pregunta que em fan més per Patum: que no toques avui? Pot semblar una mica complicat però és fàcil si t'hi fixes. Així i tot, tothom s'hi fa un merder. Els Alguns periodistes (tan professionals ells) són els primers d'embolicar encara més la troca. En els últims anys se segueix el mateix patró introduïnt-hi només petites modificacions. A les portes dels 5 dies grans de la Patum 2010, heus aquí qui toca quan.

• Ball de l'Àliga del Diumenge de l'Ascenció: Cobla Ciutat de Berga
• Patum del carrer de la Pietat: Banda de l’Escola de Música
• Concert de Patum - Memorial Ricard Cuadra: Banda del Memorial
• Sardanes dels Quatre Fuets: Cobla Pirineu
• Dimarts a la Patum de la Llar: Banda de l’Escola de Música
• Dimecres i dijous: Cobla Pirineu
• Divendres a la Patum Infantil: Banda de l’Escola de Música
• Dissabte i diumenge: Cobla Ciutat de Berga
• Sardanes de dijous: Cobla Montgrins
• Sardanes de dissabte i diumenge: Cobla Principal de Berga

Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga. La formen principalment alumnes de l’Escola Municipal de Música.
Banda del Memorial Ricard Cuadra. Formació creada especialment per fer un sol concert a l'any. L’integren músics de procedència diversa que s’agrupen setmanes abans de Patum per preparar el Concert de Patum - Memorial Ricard Cuadra.
Cobla Pirineu. Durant l’any toca en formació de cobla (11/12 músics i instruments de cobla: tenores, tibles, contrabaix...) i per Patum fan una ampliació per adaptar la formació a banda (amb instruments que no integren la cobla: clarinets, saxos, percussió...)
Cobla Ciutat de Berga. Actualment, no toca sardanes durant l’any i només es reuneix en formació de banda per actes concrets com Els Elois i La Patum.
Cobla Orquestra Montgrins. Des de fa alguns anys, Dijous de Corpus darrerament, l’Ajuntament lloga una cobla de fora de Berga. La cobla bona, de les millors del país. El 2010 escoltarem els Montgrins. Anys anteriors hem pogut sentir la Mediterrània, la Principal de la Bisbal o la Selvatana.
Cobla Principal de Berga. Durant tot l’any, juntament amb la Pirineu, és la cobla berguedana que toca regularment sardanes i música de cobla arreu del país.

És fàcil, no? Us ho podeu imprimir i portar una xuleta els dies de Patum. Així sabreu qui està tocant a cada moment. Si un d'aquests dies trobeu un músic pels escenaris patumaires sense un instrument als dits, no dubteu a demanar-li: que no toques avui?

Live alone, die together

S'ha acabat Lost. Jo vaig ser un dels malalts que es van llevar a quarts de 7 del matí per veure el final de la millor sèrie de la història. I va valdre la pena. A mi sí que em va agradar el final. I com més hores passen, més m'agrada. Les espectatives eren massa altes i aquells qui esperaven que s'expliqués tot amb pèls i senyals no estaran satisfets.

Havent fet la digestió de tot plegat, intento fer-ne una valoració global. Recordo tot el que he gaudit durant anys, envejo aquells qui encara no han acabat de mirar la sèrie i em fot pena la gent que critica Lost sense haver-ne vist mai res. No conec ningú que l'hagi començat a mirar amb continuitat des de l'inici i s'hagi sentit decepcionat. Sí que és veritat que la 4a i 5a temporada no estan al mateix nivell que la resta però, en conjunt, és el millor que s'ha fet mai. A veure qui ho supera.

Per acabar, una última reflexió. Els dos capítols finals van ser els primers que vaig mirar sencers per la televisió. Vull dir que els hàbits de consum estan canviant. Jo ja fa temps que miro el que vull quan vull i, amb els anys, aquest fet s'anirà generalitzant.
No hi haurà setena temporada. L'únic que em queda és recordar amb enyorança imatges que em van fer vibrar.

Concert de Patum 2010

Som a una setmana del Concert de Patum - Memorial Ricard Cuadra 2010. Teniu l'oportunitat de veure i escoltar el concert el dijous 27 de maig al CAT de Gràcia i el dissabte 29 a la Plaça de Sant Pere de Berga.

L'objectiu del concert anual és doble. Per una banda es vol recordar i homenatjar Ricard Cuadra, músic berguedà recuperador de músiques de la festa, i per l'altra, potenciar l'estudi i el treball creatiu i musical al voltant de la Patum.

Joan Sala (1981), membre de la Banda del Memorial des dels inicis, a través del seu projecte de final de carrera a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), és el responsable que el Concert de Patum tingui com a protagonista la cobla. Sala està acabant els seus estudis superiors de tenora i el projecte final és un concert que serà la primera part del Memorial Ricard Cuadra. Es podran escoltar dues estrenes dels dos directors del Memorial: Robert Agustina i Sergi Cuenca.

És de valorar la implicació dels membres de la Banda Memorial, una cinquantena de músics berguedans que es comprometen desinteressadament a assajar durant 7 setmanes i fer els 2 concerts anuals.

Fa temps que penso que la crisi de la sardana només és en la part de la dansa. Musicalment, està més viva que mai, amb grans intèrprets i compositors que donen a la música per a cobla una qualitat tan indiscutible com poc reconeguda. En aquest sentit, penso que el concert d'enguany tindrà un punt de reinvindicació.

Maletes perdudes

En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Aquest és el punt de partida de Maletes perdudes, el llibre que va triomfar per Sant Jordi i continua al top ten de les llistes dels més venuts.

Jordi Puntí (Manlleu, 1967), llicenciat en Filologia Romànica, ha treballat per a les principals editorials barcelonines (Edicions 62, Quaderns Crema o Columna). Puntí es va estrenar amb el llibre narracions Pell d’armadillo (1998). Quatre anys després va arribar un segon capítol de narrativa breu, Animals tristos, i va ser llavors que Puntí va descobrir l’instint novel·lístic. Puntí no és precisament un escriptor novell, tanmateix Maletes perdudes és la seva primera novel.la.

La història divertida i tendra alhora d'en Bundó, en Petroli i en Gabriel Delacruz m'ha captivat. A mesura que avança la peculiar investigació dels cristòfols anem descobrint les aventures dels transportistes barcelonins que recorren Europa a mitjans dels anys 60. En l'elenc de personatges no hi falta un estudiant de Berga que ha d'anar a viure a Barcelona per cercar oportunitats. Hi ha coses que no canvien amb els anys .

El pare va voler que ens diguéssim Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol -Cristóbal fins que va morir el dictador Franco-. Pronunciats així, d'una tirada, els quatre noms semblen una declinació llatina irregular. Christof, nominatiu germànic, va néixer l'octubre de 1965 i és l'hereu impossible d'una nissaga europea. Christopher, genitiu saxó, va arribar gairebé dos anys més tard i de sobte el seu naixement va ampliar i matisar el sentit d'una vida londinenca. L'acusatiu Christophe va trigar una mica menys -dinou mesos- i el febrer de 1969 va esdevenir el complement directe d'una mare soltera francesa. En Cristòfol va ser l'últim a manifestar-se: un cas circumstancial, complement definit pel lloc, l'espai i el temps, un ablatiu en un idioma que no declina.

#Patum 2.0

Avui hem presentat públicament les eines 2.0 de la Patum. Feia temps que ens passava pel cap que la nostra festa havia de tenir una presència moderna a la xarxa, adaptada als nous temps d'Internet i aprofitar les eines gratuïtes del que s'anomena socialmedia, la connexió i interectivitat a la xarxa. Creiem que la Patum ha de tenir una oficialitat en el 2.0 i aprofitar la potència d'aquests nous canals de comunicació. Dit i fet. Ho vam plantejar a l'Ajuntament de Berga i al Patronat de la Patum i ho hem tirat endavant.

La cara més visible és Facebook. www.facebook.com/lapatum és la pàgina oficial, amb actualitzacions periòdiques i interacció. La Patum també té presència a Twitter, una eina que va in crescendo, www.twitter.com/lapatum. Aprofitant les potencialitats de Twitter, hem creat www.patum.cat, una web on tothom (usuari o no de Twitter) pot seguir la Patum al minut. Els usuaris de Twitter, simplement posant un # davant la paraula patum creen un hashtag i els seus tweets o piulades apareixen a www.patum.cat (inspirat en www.remuntada.cat). D'aquesta manera es poden seguir, des d'ilimitats punts de vista i a l'instant, temes relacionats amb l'esdeveniment. També hi ha el canal a l'Issuu i fins i tot una llista de música de la Patum a l'Spotify.

Totes aquestes eines, creades conjuntament per @xatobo, @sergifernandezb i @lamaixerina, són gratuïtes, és a dir, no han costat ni un duro. Tampoc no pretenem treure'n cap rendiment econòmic. Personalment m'ho agafo com un hobby. Què passa si no funciona? Res. Molt a guanyar i res a perdre.
La Maixerina, per la seva banda, també ha presentat la guia per a telèfons mòbils de la Patum.
En fi, amb això no està tot solucionat - en som conscients - però és una manera de donar una imatge de present i de futur a la Patum. I d'idees no en falten! Però a poc a poc. Esperem continuar trobant la mateixa resposta receptiva per part de l'Ajuntament.

Que s'acabi Lost

Les tres primeres temporades de Lost són les millors de la història. A la quarta i la cinquena s'embolica la troca i la sisena va camí de no resoldre com tothom espera. En fi, que si no heu vist mai res de Lost, mireu-vos les tres primeres temporades i us quedareu amb la boca oberta i amb un excel.lent regust de boca. No continueu.

La sisena temporada l'he anat veient a ritme d'EEUU, mirant el capítol online algun dia després de l'emissió a la ABC. A falta de 4 capítols per acabar ja no gaudeixo tant com abans amb la sèrie. També és veritat que el nivell era altíssim i gairebé impossible de mantenir. El final està previst pel 23 de maig, els capítols 17 i 18 de la sisena temporada, 2 hores i mitja per tancar la sèrie que m'ha atrapat més de totes. Així i tot, acabi com acabi, haurà valgut la pena.

Tota la música de Lost a l'Spotify

See you in another life

Novetats a Spotify

Quan penso que no fa tants anys em passava hores i hores per fer un variat de cançons en un cassette de 60 o de 90... Quan es van poder gravar CDs ja semblava la bomba. Fa gairebé un any que tinc l'Spotify i això ja és la revolució. Pots escoltar de manera instantànea sense temps de descàrrega tota la música que busques. Gairebé ho trobes tot, pots barrejar cançons i artistes al teu gust... I de manera legal gràcies als acords de l'empresa amb les grans discogràfiques.

L'empresa sueca Spotify va néixer a finals de 2008 i no ha parat de créixer des d'aleshores. Compta amb 5 milions d'usuaris a Europa. La setmana passada van llançar la nova versió d'Spotify. Una nova petita revolució. En destaca que han integrat Facebook i Spotify de manera que pots fer públic les teves llistes de reproducció, artistes i cançons preferides entre les teves amistats. I pots veure què escolten els altres. Fantàstic.
Per cert, aquesta nova versió l'aniran instal.lant mica en mica a tots els comptes d'usuari però si us frisseu no us costarà gaire baixar-vos l'actualització.

Fa uns anys, compartíem música gravant-nos les nostres barreges en cassettes. Trigàvem hores i dies. Ara ho tenim a cop de clic.