El Mètode Grönholm

L'últim català que faltava per veure El Mètode Grönholm ja l'ha vista. És allò que ho vas deixant a la carpeta de les coses pendents i, en tots aquests anys, encara no entenc perquè no ho havia resolt abans. M'arribo a encantar una mica més i no la veig. Està programada al Poliorama fins el 13 de febrer.

L’any 2003 el Teatre Nacional de Catalunya va programar, per primer cop. Des de llavors, els números de l'obra esparveren. Representaca a 35 països, traduïda a 25 idiomes, més de 2 milions d'espectadors...
Amb text de Jordi Galceran i sota la direcció de Sergi Belbel, Lluís Soler, Jordi Díaz, Roser Batalla i Jordi Boixaderas donen vida a quatre aspirants a cobrir el lloc de director comercial d’una important empresa sueca. Els candidats es veuen sotmesos a un seguit de proves que desembocaran en l’elecció final. De fet, això és el poc que sabia abans de veure l'obra, per tant, no anava gens condicionat.
Dels actors no seré jo qui en descobrirà la seva qualitat i trajectòria. Personalment, tinc el record de la Roser Batalla en el paper de Maria en el primer Mar i cel, cantant allò de Idriss, ets molt simpàtic, com t'ho puc agrair? I el Lluís Soler sempre me l'he imaginat en la pell del Satan dels Pastorets de Pitarra. Segur que quan va escriure El Bressol de Jesús, l'autor estava pensant en el Lluís Soler per aquest paper.
La suma d'un text brillant, una direcció excel.lent i una interpretació meravellosa donen, evidentment, un resultat espectacular.

Hair a Barcelona

Av.Paral.lel. Volta per la multicultural Rambla del Raval i cap al Teatre Apolo. Diumenge, 6 de la tarda. Comença una nova representació del musical Hair. L'estrena va ser el 1967 a Broadway i el 1968 a Londres amb molt d'èxit. Des de llavors s'ha representat innumerables vegades arreu del món. El 1979 es va estrenar la versió cinematrogràfica dirigida per Milos Forman. Segons em va comentar el Ramon, Hair es va representar a Berga, concretament al Catalunya. No en tinc més dades: no sé ni qui, ni quan.

El tema principal de Hair és la cultura hippie dels Estats Units dels anys 60: amor, pau, llibertat sexual, drogues i alguns nus integrals que van provocar un fort impacte en el seu moment. L'obra va desafiar moltes de les normes establertes a l'època i va aixecar molta polseguera des de l'estrena. De fet, actualment continua desafiant moltes normes i tabús.

El muntatge a l'Apolo és espectacular, t'entra per tots els sentits. Em sembla que no havia vist un espectacle teatral tant potent en la il.luminació. I quants actors! A tota aquesta gent qui la paga? Ho vols veure tot però no t'ho atrapes, el moviment a l'amplíssim escenari (i a platea) és aclaparant. Pensant-ho fredament: em va agradar molt. De la mateixa manera, altres segur que s'hi senten incòmodes i/o deixen verd aquest musical multicolor.

I tot sota la batuta musical d'un berguedà. A més del Sergi, també hi ha el Joan i el Gabri posant-hi la banda sonora. Molt divertit el final de l'obra ;)

Algunes de les cançons de Hair han aconseguit la categoria de temassus mundials. És el cas d'Aquarius o Let the sunshine in, a tothom li sonen les melodies tot i que la majoria no sap que pertanyen a aquest musical.

Pastorets de Sabadell (II)

Diumenge 16 de gener. Teatre Municipal la Faràndula. Sabadell. 6 p.m. Última de les 8 representacions dels Pastorets. 5.500 espectadors aquesta temporada. Déu n'hi dó.

Ara fa un any ja vaig veure els Pastorets de la Faràndula. Repeteixo el que vaig dir. Dins del top 5 dels Pastorets de Catalunya. Teatro del bueno.
Gràcies a l'hospitalitat del Miquel, Joan, Salvador, Olga i tota la gent de la Joventut de la Faràndula en general. Bona feina.

Sunset Park

La nova novel.la de Paul Auster. Abans només havia llegit Invisible i Viatges per l'Scriptorium. Sunset Park és el millor dels tres. Me'n falten uns quants si vull llegir tot el què ha escrit aquest home.

A Sunset Park, Auster ens narra la vida d'un grup de personatges amb vides que es creuen a la ciutat de Nova York, la seva ciutat literària per excel.lència. En Miles Heller va abandonar fa uns anys la casa del seu pare i la seva madrastra, sense donar cap explicació. A punt d'arribar als trenta-anys està vivint a Miami i s'enamora de la Pilar. Tanmanteix, per una sèrie de circumstàncies, en Milles torna a Nova York on sempre ha mantingut contacte amb en Bing. Aquest té el projecte d'ocupar una casa abandonada del barri de Sunset Park, al cor de Brooklyn. En Miles i en Bing compartiran la casa amb l'Ellen, una artista plàstica que no acaba de trobar el seu estil, i l'Alice, que va fent treballs temporals per aconseguir els diners per acabar la seva tesi doctoral.

El capítol on parla de les vides estranyes i efemèrides dels jugadors de beisbol el vaig trobar molt interessant. Tot i no entendre-hi ben res en beisbol.

A mi m'agrada molt. I els que hi entenen ja l'estan recomanant amb totes les seves forces.

En Bing no sap si en Miles vol un canvi, però un dels membres originals del grup ha marxat de la ciutat i queda una habitació lliure per a ell si és que la vol. L'ocupant anterior es deia Millie, i substituir la Millie per en Miles sembla alfabèticament coherent, diu. Alfabèticament coherent. Un altre exemple de l'enginy d'en Bing, que no ha estat mai el seu punt fort, però l'oferta sembla sincera, i mentre en Bing continua descrivint les altres persones que viuen amb ell (...) és evident que intenta que el trasllat a Sunset Park sembli al màxim d'atractiu possible.

Els Pastorets de Manresa

Els Pastorets estan d'aniversari a Manresa. Compleixen 100 anys. Són i han estat una activitat que ha identificat el Casal Familiar Recreatiu des de 1910. Actualment els Pastorets de la Sala Els Carlins ja han passat a formar part del patrimoni cultural de la ciutat de Manresa i són una referència obligada a les festes nadalenques.

El text representat és el de Josep M. Folch i Torres: Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús, com la gran majoria de representacions del país. 2 hores i 45 minuts amb mitja part inclosa i 7 representacions la temporada 2010-11. Una d'elles, la del dia de Reis, amb la visita de Ses Majestats com a cloenda de la representació. Cada vegada que assisteixo a una adaptació de Folch i Torres m'agrada menys aquest text. Tanmateix, com a espectacle per a infants funciona.
La Sala Els Carlins necessita una remodelació important. Quan entres al recinte, saltes uns quants anys enrere en el temps. Malgrat les innumerables mancances de la sala, l'adaptació dels Pastorets explota els recursos existents: la trapa dóna molt joc, els personatges ocupen constantment la platea, els laterals de l'escenari s'aprofiten per a l'acció... També en destaco la correcta dicció de la majoria d'actors i l'excel.lent interacció amb el públic infantil. El que no es pot permitir és que abans de començar o a la mitja part soni Campana sobre campana i similars. És gravíssim, no?
Felicitats per aquest espectacle centenari i per molts anys més.

Els Pastorets de Terrassa

Els Pastorets de Terrassa ja van per la 90a edició de la representació del text de Folch i Torres. Les representacions es fan al Centre Cultural Unnim de la Rambla Egara (molt elegant), mentre esperen amb anhel poder reconstruir el seu teatre propi. Platea d'unes 300 persones i 7 representacions sempre plenes. Com a novetat aquest any han provat fer una matinal el diumenge 2 de gener: ple absolut.

El text de Folch i Torres és més representat arreu de Catalunya però personalment és dels que menys m'agrada. L'adaptació dels de Terrassa té petites diferències amb altres representacions del país (Calaf, Sabadell, Súria, Manresa...) tot i no ser trencadora amb el text original. Els personatges del Lluquet i el Rovelló brillen molt per sobre la resta i posen els fonaments que aguanten tota la funció. Bon treball de les fúries de l'infern i aprofitament màxim d'una escenografia modesta però molt efectiva.
Anar veient Pastorets d'arreu és un bon exercici per mirar els propis amb una altra perspectiva. I la llista és llarga.