Terra baixa, a Gironella

L'obra d'Àngel Guimerà és una de les més representades i traduïdes del teatre català. Un clàssic. Nascut el 1845, quan Guimerà va escriure Terra Baixa tenia uns cinquanta anys i era un escriptor d'una llarga trajectòria literària i específicament teatral. L'obra es va estrenar a finals de s.XIX i fou un èxit de públic i crítica. Uns 120 anys més tard, professionals i amateurs continuen representant-la. Recordo la producció del TNC (ja fa 10 anys!) amb Julio Manrique i Marta Marco o la de la Farsa, dirigida per Daniel Tristany l'any 2000. I alguna relectura de tant en tant.
El dissabte 14 de febrer de 1981, els Amics del Teatre de Gironella portaven Terra baixa a l'escenari del Teatre Cinema Victòria. Amb la il.lusió de tornar a representar dignament la mateixa obra, el dissabte 21 de maig i el diumenge 29 de maig de 2011 al Local del Blat de Gironella, actors i actrius van repetir l'experiència, amb 30 anys més a les espatlles. Gairebé tots els actors que van pujar a l'escenari el 1981 van repetir el 2011 sota la direcció de Jordi Vallbona, que també interpretà el paper de Manelic. Per cert, tot i no ser un teatre, el Local del Blat té un nom molt apropiat per a Terra baixa.
Malgrat les noves formes d'oci i cultura del s.XXI i totes les dificultats econòmiques i infrastructurals, el teatre amateur dels pobles continua ben viu.

[…] I t'he estimat encara més al venir-te a trobar-te, pobre de mi, davallant a salts, com l'aigua els cims a ajuntar-se amb l'aigua de la mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d'amarganta; que ho siga; ella atrau com tu m'atraus a mi; perquè et desitjo i t'estimo, Marta!

Pep Isanta, no oblidem

Eleccions #berga22m

A les eleccions municipals a Berga del 22 maig, CiU va aconseguir el 40,20% dels vots (2.654), 9 regidors i majoria absoluta, el PSC va sumar el 17,28% (1.141) i 4 regidors, la CUP va obtenir un 16,16% dels vots (1.075) i 3 regidors i el PP va sumar el 6,53% dels sufragis (431) i 1 regidor. L’índex de participació es va situar en el 54,20%, el nivell més baix en unes eleccions municipals a Berga. El 2007 havia votat el 57,13% del cens. ERC (4,60 %), PxC (4.52 %), SI (3,59%) i ICV (2,51 %) es queden fora del consistori.


La campanya tradicional no va presentar massa novetats (cartells, tríptics, banderoles, actes al carrer, debats...) A la xarxa, la campanya electoral ha canviat considerablement respecte a altres eleccions. A nivell personal, alguns dels polítics berguedans són presents més o menys activament a la xarxa. I a nivell corporatiu?
Per altra banda hi ha diversos espais a la xarxa que també han bullit d'activitat política berguedana. Berguedà Actual, Regió7, Ràdio Berga o el blog anònim Confidencial Berguedà, sorgit especialment per les eleccions municipals al Berguedà.

No pretenc fer cap anàlisi subjectiva de la utilització d'Internet i les xarxes socials per part dels partits que es van presentar a les eleccions municipals de Berga. Tan sols és un recull de les eines que han utilitzat durant les setmanes abans de les eleccions del 22 de maig. Potser me'n deixo alguna o hi ha algun error. Es pot anar esmenant i completant.

XI Pujada i baixada a Queralt

Un circuit de 14 km pels camins de tota la vida. Fullaracs, Garreta, el Portet, GR107, l'Alou, Sant Pere de Madrona, el Castell i entrada per Santa Magdalena. Un recorregut uns 4 km més llarg que habitualment.
El Club Atlètic Berga no passa pels seus millors moments i això es nota a les curses que organitza. De fet, actualment, només la Sant Silvestre i la Pujada i baixada a Queralt. Aquest 2011 ha deixat d'organitzar la Mitja Marató de Berga. En la cursa d'ahir: un centenar de participants, web insuficient, avituallaments escassos i pobres... Malgrat tot cal reconèixer l'esforç dels qui dediquen hores a tirar endavant l'entitat.
La XI Pujada i baixada a Queralt l'he acabada amb un temps d'1 hora i 34 minuts. Molta calor i molt còmode que la sortida i l'arribada siguin a 2 minuts de casa. El peu? Anar fent... La jove Mireia Miró s'ha imposat en categoria femenina sense despentinar-se, classificant-se en 11a posició a la general.

El reportatge de TV Berga:


.

Manel a Berga

Amb un quart d'hora de retard, dissabte 21 de maig, s'han obert les cortines del Teatre Municipal de Berga amb El Miquel i l'Olga tornen. Algun acord extra i trobant-hi molt a faltar la veu femenina. La bola de cristall, amb un tempo molt arrossegat i lent, ha estat la segona peça.
El concert ha arrencat definitivament amb El gran salt, Pla quinquennal i Boomerang. I ha acabat de connectar amb el públic amb l'aparició de l'ukelele a Dona estrangera, En la que el Bernat se't troba i La cançó del soldadet, amb la narració d'un conte-introducció Made in Manel (història extreta de Big, de Tom Hanks?) Han continuat amb Flor groga - una de les més fluixes del nou disc - i amb Aniversari, ben defensada sense tot el guarniment instrumental. Captatio benevolentiae, Ai, Dolors! i Benvolgut han tancat la part del concert "oficial". No he entès mai això d'haver de sortir de l'escenari, fer-te pregar i tornar a entrar.
Els bisos han començat amb la lenta Criticarem les noves modes de pentinats, una elecció dubtosa. La versió de Pulp Gent normal i Al mar! han fet aixecar gairebé tothom dels seus seients. Per cert, el Ford Fiesta groc s'ha convertit en l'Ibiza groc. Jo ja ho hauria deixat aquí. Però faltava Deixa-la, Toni, deixa-la per acabar de repassar totes les peces de 10 milles per veure una bona armadura.
Bona vetllada i el Teatre Municipal de Berga ple a vessar. Poques vegades passa. Un concert sense gens de marge per la impovització entre cançó i cançó. Volia sentir si deien Berga amb e oberta o tancada però ni això. Espero que els 4 Manel s'ho hagin passat bé ja que per la seva expressivitat sóc incapaç d'endevinar-ho. Jo sí.

Cursa Vilada-Picancel 2011

Última prova del Triangular de Curses del Berguedà, organitzat per l'Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà. Diumenge 15 de maig més de 100 (?) corredors hem completat un itinerari per la serra de Picancel i les Canals de Sant Miquel, vorejant el Salga Aguda (1.172 m) i el Serrat del Migda (1.108 m). Un dels racons més bonics del Berguedà.
Després de la pluja reneixen tots els colors del bosc. Els rajos de sol, com espases d'Star Wars, han anat esquinçant la boira i s'han escolat entre la frondositat de les Canals de Sant Miquel. Temperatura agradable. Només eren 14,5 km però, a la majoria, se'ns han fet llargs. Un recorregut molt tècnic, amb pronunciades rampes de pujada i descensos ràpids amb el perill acumulat de la pluja caiguda la tarda i nit anteriors. Res de trams plans, tan sols els 3 o 4 km finals vorejant el pantà de la Baells però amb les cames massa castigades.
Unes 2 hores per completar el recorregut. Sense presses, assaborint cada pujador, gaudint de cada fanguera.

Un ós panda al pas de zebra

Segona novel·la de Roc Casagran i segona novel·la seva que llegeixo (és el llibre de Sant Jordi) i, la segona bona, com la primera. També és a la llista "llegit de Roc Casagran" Camí d'Ítaca (2006) escrit conjuntament amb Oleguer Presas. No he llegit res de la seva poesia i sí que he seguit i segueixo la seva activitat a la xarxa: a Twitter i articles a directe.cat.
Roc Casagran (Sabadell 1980), és escriptor, professor, golafre i dormilega, com ell mateix es defineix. Ha escrit diversos llibres de poemes i el 2007 es publicava la seva primera novel.la Austràlia (Premi Pin i Soler 2007, Columna).
Un ós panda al pas de zebra és la història paralel.la d’una noia de Sabadell, Blanca, que treballa per l’Ajuntament en temes multiculturals, i un noi de Gàmbia, Baljo, que se la juga per venir al paradís europeu. Al món d’en Baljo hi ha Gàmbia, persones que viuen al dia i somriuen malgrat les dificultats, barcasses que es perden per l’Atlàntic. Al món de la Blanca hi ha la societat del benestar, l’amor perfecte i l’amor que destrossa.
Una novel.la d'humor i tendresa en una història actual i propera sobre la solidaritat i l'amor.

Mentre aquell home blanc, salvador de vides anònimes lluny de casa, apallissava vilment el seu rival, en Baljo va començar a xerrar, com qui té davant un confessor. Estimava la Fanta. Se n'havia enamorat. Era una noia taaan... Com podia fer-s'ho per dir-li que li havia robat el cor? Com se suposava que podria manegar-s'ho per convèncer-la de casar-se i construir un futur junts? Què li podia oferir, amb el seu sou escarransit?

4t 1a a La General

Entre l'abril i el maig, el dissabte a la nit els 4t 1a eren a La General. Sí, aquells que es dedicaven a tocar als menjadors de les cases. Van oferir un concert íntim i pur per adequar-se a un espai tan gran i una parròquia tan minsa. Butaques a la pista, espelmes i cerveses. I a pèl. Músics i públic com un sol tot.
Recordaré temps aquest concert per insòlit i peculiar i per la seva qualitat musical. I perquè els 4t 1a no es mereixien tenir-hi tan poca gent a escoltar-los. I perquè La General, que aposta decididament per la música en directe, tampoc no s'ho mereixia. Els 4t 1a van fer un concert més que notable, amb cançons ben construïdes, bon humor i una afinació i conjunció dels elements excel.lent.
En fi, gairebé tothom s'ho va perdre. Estem molt maleducats musicalment i preferim deixar-nos portar per les riuades a arriscar-nos una mica a escoltar allò no tan conegut.
No he trobat enlloc la versió que van fer de Radiohead, un No surprises de pell de gallina. Des de llavors, no l'he deixada de cantar per dins.