Sóc triatleta

He finalitzat una prova de triatló: nedar, bici i córrer. Dissabte 30 de juliol, el Superesprint Popular de Banyoles, juntament amb gairebé 400 més. Una bona prova per al meu debut en triatló, amb distàncies molt curtes. No és un Ironman - ni molt menys! - però per algun lloc es comença. Més tard, s'han fet proves classificatòries per al Campionat d'Espanya i, diumenge 31 de juliol, Copa d'Europa Premium (natació: 1,5km / ciclisme: 40km / cursa a peu: 10km) amb la presència del campió del món Javier Gómez Noya, entre altres atletes destacats. Banyoles, capital del triatló.

Fa temps que corro i vaig en bici però, a principis d'any, nedava com un gosset i no feia ni dues piscines seguides. Amb la lesió crònica al peu, em vaig tirar a la piscina amb l'objectiu d'aprendre a nedar i fer un triatló. Repte aconseguit.

Se m'ha fet molt curt. Amb ganes de repetir i augmentar distàncies. Per aprendre els mecanismes, aquest tipus de prova m'ha anat perfecte però m'han faltat metres per buidar-me. Hi haurà una propera vegada.

Classificació Masculina (en natació, tinc marge per millorar)

Un tranvía llamado deseo

El clàssic de Tenessee Williams sota la direcció de Mario Gas, al Teatre Tívoli. Una història sobre les diferències socials, la marginació, la necessitat de ser estimat. Williams, nascut el 1911 a Columbus (Mississippí), va estrenar el 1947 a Broadway Un tranvía llamado deseo. Quatre anys després, Elia Kazan la va portar al cinema, amb Vivien Leight i Marlon Brando com a protagonistes.

L'espectacle, dins del Festival Grec, ha representat el retorn als escenaris d'Ariadna Gil (Stella Kowalski), que no feia teatre des de fa 13 anys. Juntament amb Vicky Peña (Blanche), Roberto Álamo (Stan) i Àlex Casanovas (Mitch) completen el quartet protagonista.

Fumen sense parar. Alguna denuncia per empaperar actors, productora, recinte i fer una mica de soroll? No fa pas gaire, van ser notícia L'hort dels cirerers i Hair, per exemple.
A mig estiu, no abunden les propostes teatrals a Barcelona. I menys, en català. Per un 28 de juliol no hi havia gaire tria. Obra massa llarga, ritme lent i pesat, algunes interpretacons sobreactuades. Em va agradar especialment Casanovas i, a Roberto Álamo, li van clavats els papers de tios durs i catxes. En general, n'esperava molt més. Molt carrincló tot plegat, a conjunt amb la decoració d'antes de l'interior del Tívoli.

#berga22m 2 mesos

Dos mesos després de #berga22m, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ja no interessen tant a la majoria dels que es presentaven a les eleccions municipals. Fa dos mesos, parlava de la situació de canditats i partits berguedans a la xarxa. No deu ser gaire diferent als altres municipis.

• El web de CIU ha quedat inactiu. L'activitat també ha baixat a la pàgina a Facebook, Twitter, Youtube i Issuu. Al blog de l'alcalde hi ha 3 escrits en 7 mesos.
  
• L'última notícia d'Actualitat del web del PSC és del 4 de març del 2011. El web de campanya va quedar enterrat el dia després de les eleccions. Allà també hi han quedat els perfils de Twitter, Facebook i Youtube de l'alcaldable, que es va retirar pocs dies després del 22m.
• La CUP continua actualitzant la majoria de canals: lloc web, pàgina a Facebook, Twitter, Youtube, Issuu.
• El PP no té lloc web. El bloc s'actualitza molt puntualment. A Facebook, existeix la pàgina comarcal actualitzada molt irregularment. El Twitter va viure només 5 dies.
• El perfil (no pàgina) a Facebook d'Esquerra - sincronitzat amb el Twitter - juntament amb el web de campanya van morir just despres del 22m, als 2 mesos de vida. A l'Actualitat Local del web corporatiu, l'última actualització és del 5 d'agost de 2010.
• De PxC ni rastre. Ni abans, ni durant, ni després. Bé, sí: aquest vídeo.
• SI té domini propi dins el web a nivell nacional on no hi ha hagut mai contingut. Estan inactius el perfil (no pàgina) comarcal a Facebook i el compte a Twitter, creat 4 dies abans de les eleccions.
• ICV té un perfil comarcal (no pàgina) a Facebook. El compte a Twitter, creat poques setmanes abans de la campanya, segueix força actiu. El web corporatiu del Bages-Berguedà-Solsonès està actualitzat el 12/04/11 per última vegada. El seu alcaldable va obrir un blog el 26/02/11. Inactiu des del 15/05/11

Tot això, a nivell corporatiu. A nivell personal, força integrants de les llistes electorals van descobrir les xarxes socials amb les eleccions. Alguns continuen utilitzant-les. Per a la majoria tan sols eren un instrument més de campanya electoral.

Plateau de Beille

La 14a etapa del Tour ha arribat a Plateau de Beille, entre Tarascon i Ax-les-Thermes. Només 168,5 km. A tocar de casa, vaja. No hi podíem faltar.

A l'hivern, Plateau de Beille és una de les extensions pirinenques esquiables més grans, amb més de 70 km de pistes d'esquí. A l'estiu, és pastura per a vaques, cavalls, ciclistes, senderistes i tots aquells altres istes que volen gaudir del magnífic paratge natural.

El port en bici es de los que se agarra i largo pero duro que diria el Perico. 15,8 km de pujada amb una pendent mitjana del 7,9%. Amb algunes rampes del 12 i 13%. O sigui: com els Rasos de Peguera o una mica més dur.

L'etapa ha estat una decepció. L'hem seguida des de la pancarta de 2 km a meta, en una tele d'uns anglesos (?). Victòria per al belga Vanendert, el mallot groc continua sent per a Voeckler i els favorits que continuen especulant i esperant a no sé què.
La caravana publicitària no ha decepcionat. He recollit 2 gorres, 3 bosses de caramels i altres coses que no sé ni què són i van de cap a les escombraries. Ho he aconseguit enmig d'una multitud completament embogida al veure que des dels cotxes llançaven algun objecte gratis. Es desconeix el nombre de ferits a l'intentar agafar un clauer.

Un món a l'abast de la mà

Dissabte 9 de juliol de 2011, van finalitzar les III Jornades Programari Lliure organitzades pel Telecentre de Berga. El taller "Xarxes socials. Un món a l'abast de la mà" va cloure les jornades que van començar el dijous 7 de juliol. En aquest taller, amb el Teti vam parlar de Facebook, Twitter, el recent presentat Google Plus i Dropbox i cloud computing. Quatre hores i mitja que es van fer molt curtes. Davant d'uns 25 participants, vam parlar de Facebook, Twitter, Google Plus, Dropbox i cloud computing, principalment. A més d'entrar en altres debats no tan tècnics, més de concepte o morals.

He explicat unes quantes vegades Twitter i ho continuo trobant un repte força complicat. És un concepte difícil d'introduir a aquell/a qui no hi està familiartzat. És fàcil embolicar-se en retweets, hashtags, llistes, mentions, hootsuite, unfollow i altres paraulotes d'aquestes. Espero haver aconseguit l'objectiu.

Twitter. Un món a l'abast de la mà on Prezi

The Killing

Aquesta sèrie dramàtica, basada en una altra sèrie de la televisió danesa, està produïda per la Fox i es pot veure a la cadena AMC. La primera temporada consta de 13 capítols d'uns 40 minuts. Al juny de 2011, es va confirmar una segona temporada de 13 capítols més.

Amb l'acció situada a Seattle (Washington), Sarah Linden segueix la investigació de l'assassinat de l'adolescent Rosie Larsen. Cada capítol cobreix un dia i, la 1a temporada completa, les dues primeres setmanes del cas. Ho fa seguint tres fils argumentals: la investigació policial, la lluita de la família de la víctima contra el dolor i la campanya electoral d'un alcaldable que es veu involucrat en tot plegat.
Who killed Rosie Larsen? Substituïu Rosie Larsen per Sarah Palmer. Exactament la mateixa idea que a Twin Peaks. L'argument de The Killing no aporta gaire res de nou: una noia assassinada, una poli bona acompanyada d'un poli dur, l'home de mitjana edat guapot que es presenta com el canvi en la campanya electoral, el fill pijo-malcriat i sobreprotegit pel pare podrit de dòlars. Un tòpic rere un altre. Així i tot, la sèrie manté l'interès i la tensió, fa un retrat excel.lent del dolor i, malgrat tot, atrau. En destaca el gran treball en fotografia i estètica, sobre la base del clima gris i plujós de Seattle i la decadència dels barris marginals.
El capítol final d'aquesta primera temporada de The Killing ha provocat opinions molt extremes. Tant es diu que és un insult a la intel.ligència com que és un final antològic. Aviat hi arribaré per tenir el meu propi judici.

III Jornades Programari Lliure

Del dijous 7 al dissabte 9 de juliol de 2011, el Telecentre de Berga organitza les III Jornades Programari Llire del Berguedà. Unes jornades que tenen com a objectiu debatre i aprofundir en el fenomen digital, en les eines que ens permeten compartir i difondre el coneixement, en la col.laboració i la lliure distribució d'aquestes eines.

En l'edició del 2010, hi van participar Richard Stallman i Pau Garcia-Milà. Stallman és considerat l'ideòleg del Programari Llire i Garcia-Milà volta el món explicant l'èxit d'Eyeos. Aquest 2011, per fer pujar el llistó, entre altres, hi han convidat el Sergi Fernández. Jo hi faré una mica el mindundi.

Si no sabeu què fer el matí del dissabte 9 de juliol, serem al Telecentre de Berga fent una xerrada-taller sobre xarxes socials. Parlarem de Facebook, Twitter, Dropbox, Google, Evernote i altres paraulotes d'aquestes. Ah, qui vingui, s'ha d'apuntar aquí.