Que comenci la festa

Al bell cor de Roma, en l'immens parc de Vil·la Ada, l'especulador immobiliari Salvatore Chiatti organitza una festa fastuosa que vol ser l'esdeveniment social més gran de la història d'Itàlia. Hi són convidats tots els vips de la societat romana: actors, polítics, futbolistes, models, cantants... També hi assisteixen el famós escriptor Fabrizio Ciba, en plena crisi creativa, i les Bèsties d'Abbadon, una secta satànica al caire de l'extinció.
La festa acaba de manera molt sorprenent. Encara no sé si m'agrada com resol la història. Sí que sé que, en conjunt, he gaudit molt amb la lectura.
Niccolò Ammaniti (Roma, 1966) és l'autor d'aquesta comèdia, un autèntic antidepressiu. Costa molt que un llibre em faci riure i aquest ho ha aconseguit. Ja em va agradar molt l'anterior novel.la Com Déu mana, molt més crua que aquesta però amb el mateix sentit de l'humor fi i corrossiu.

En Mantos havia arribat a pocs metres de la cantant. Amb els braços creuats, la Larita mirava l'escenari una mica avorrida. Era menuda, però ben proporcionada. I semblava que no hi pintés res, allà al mig.
Un paio llargarut, amb barba negra i ulleres de sol, vestit amb una jaqueta de cuir ratada, botes de cowboy de pell de serp, uns texans bruts i una camisa de franel.la a quadres, se li havia enganxat i no parava de riure i de clavar-li colzades, com si es coneguessin de tota la vida. Però ella no semblava que es divertís gaire.

El camp del terrissaire

Quan travesso alguna època de crisi de lectura no trobo millor manera de superar-la que agafant un nou cas del comissari Montalbano. Camilleri és el meu antídot.
A l'última novel.la del prolífic autor sicilià, hi apareixen els protagonistes de sempre: Montalbano, Augello, Catarella, Fazio, la màfia, el bon menjar, les passions de l'amor. I tot en el marc de la Sicília que tan bé retrata Camilleri.
A El camp del terrissaire, es constata que Montalbano s'està fent gran però, malgrat això, resol el cas amb la seva astúcia i intuïció de sempre. En un terreny dels voltants de Vigata, es troba el cos d'un home esquarterat. Ningú no sap qui és el desconegut, però aviat apareix una exòtica forastera, la Dolores, que denuncia la desparició del marit.
Un cop més, una novel.la ràpida i fàcil de llegir, divertida i entretinguda. I amb molt humor. Superant les anteriors La pista de sorra i La lluna de paper.

El gust de la fartanera li va passar de cop tan bon punt va posar els peus a comissaria. Quan en Catarella el veié entrar va abaixar la mirada, com si busqués vés a saber què per terra, i el va saludar sense mirar-lo. Una maniobra tan ridícula que resultava infantil. Per què no volia que li veiés la cara? Va fer com aquell qui res i un cop al despatx el va trucar per telèfon.
- Catarella, podries passar un segon?
Només d'entrar al despatx ja es va adonar que tenia els ulls vermells i inflats.

Palio di Siena

Feia uns quants anys que ho tenia pendent. Finalment, vaig viure una de les festes més importants del món. Il Palio és una cursa (o una justa) que se celebra a Siena (Toscana) cada 2 de juliol i 16 d'agost. Amb orígens a l'Edat Mitjana, el del 2 de juliol és el Palio di Provenzano, en honor a la Mare de Déu de Provenzano. Des de 1701, també se celebra el 16 d'agost el Palio dell'Assunta, en honor de l'Assumpció de Maria. Una magnífica - i llarga - desfilada precedeix la cursa i atrau milers de persones d'arreu del món. Es calcula que a la Piazza del Campo hi ha uns 70.000 espectadors. 10 genets i cavalls dónen tres voltes a la plaça. Tota l'emoció esclata en 1 minut i mig. Anar al mig de la plaça és gratuït però cal ser-hi d'hora per tenir una bona posició. La desfilada comença cap a les 5 de la tarda. Sent-hi una hora abans n'hi ha prou si no vols ser a primera fila. Si no ets el Pep Guardiola i vols anar a un balcó pots acabar pagant les ganes.
Tanmateix, el Palio és molt més que una simple cursa de cavalls. Hi ha innumerables llibres i estudis sobre els origens i la simbologia. La riquesa històrica i la força de la tradició és extraordinària. Així i tot, el seu autèntic valor penso que és la intensitat i passió amb la qual es viu la festa. Intergeneracional i multitudinària. Profundament sentida.
Tot gira entorn de les 17 contrade o barris de Siena. Cadascun amb el seus colors, el seu animal, la seva seu, el seu patró, el seu lema, els seus càntics. Cada barri mobilitza centenars de veïns no només durant els dies del Palio sinó durant gairebé tot l'any. Existeixen aliances i rivalitats més o menys oficials entre les contrades. Aquila és amiga de Civetta i Drago, Chiocciola i Tartuca són adversàries. No sé fins a quin punt aquestes rivalitats són ben enteses. Els infants escridassen l'adversari, imitant els grans que s'emboliquen en disputes que massa sovint arriben a les mans.
La carriera la corren 10 de les 17 contrades. 7 són les que no han participat el darrer Palio i 3 van a sorteig. Els dies anteriors, es fan fins a 6 proves amb cavalls i genets (generalment professionals provinents de Sardenya) entre altres actes preparatoris.
A Internet, el Palio suspèn clarament. No té un web que estigui a l'alçada de la festa i la presència a les xarxes socials és deficient. Potser la festa està tan consolidada i té tanta afluència de visitants que no li cal promoció, mostrar-se al món i arriscar-se a la massificació que li faci perdre l'essència. Em recorda a.


El dia abans del Palio, vam viure el sopar de la contrade d'Istrice. Parlaments del capitano, el priore i el genet. Aplaudiments enfervorits. Càntics de la gent. Tensió la nit abans del gran dia.
La Giraffa va vèncer el Palio després de 7 anys, amb el genet Andrea Mari i el barbero (cavall) Fedora Saura. Vam viure la festa de celebració als carrers del seu barri. Quantes emocions bianco-rossi.


Blood Brothers

Visita a Londres, musical segur. Després dels tres imprescindibles - Fantasma, Rei Lleó i Miserables - la tria no era fàcil. L'escollida va ser una obra de llarg recorregut: Blood brothers, al Phoenix Theatre.
Blood brothers és un musical escrit per Willy Russell, basat en la novel.la de 1844 The Corsican Brothers. Explica la història d’una mare soltera que està esperant bessonada. Abans no neixin els nens, fa un pacte amb la seva mestressa on acorda que li cedirà un dels dos fills però que mai hauran de saber que són germans. L'un viu amb tots els luxes i l'altre es cria al carrer, en la pobresa d'un barri de ciutat.
Es va estrenar el 1983. Des del 1988 es representa ininterrumpudament al West End, sent una de les produccions de major durada en la història dels musicals.
Blood Brothers tan sols té dos o tres músics en directe, la majoria de peces són bases gravades. Els atractius de l'obra no són ni la música ni les grans coreografies sinó la força del text i les excel.lents interpretacions. A més a mes, el Phoenix Theatre no és un local gaire gran i afavoreix, així, a sentir propera l'acció. Amb una boca d'escenari petita, senzills jocs de llums, escenografia i vestuaris austers, canvis escènics efectius i les potents interpretacions dels actors, l'obra aconsegueix emocionar.
La versió catalana es va estrenar el desembre de 1994 al Teatre Condal de Barcelona, amb grans noms com: Àngels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Pera i sota la direcció de Ricard Reguant.

Llàgrimes de Sant Llorenç

Aviat l'home del temps de guàrdia ens explicarà que la pluja de meteors es pot veure cada any des de mitjans de juliol, que entre el 8 i el 14 d'agost és quan se n'observen més i que s'assoleix un màxim d'activitat al voltant del 12 d'agost, quan es poden veure fins a 100 meteors per hora, segons l'any.
Els Persèids s'anomenen també Llàgrimes de Sant Llorenç per la proximitat de la festa del sant, el 10 d'agost. Com que els Persèids apareixien la nit que se'l recordava, es van associar amb les llàgrimes que va plorar el sant quan es rostia en una graella. Les Llàgrimes de Sant Llorenç no és la pluja més gran de meteors però sí que és la més popular i la més observada a l'hemisferi nord. En general, a l'agost, fa bon temps, molts fan vacances, ve de gust contemplar la immensitat de l'univers i debatre sobre la vida intel.ligent a altres planetes o sobre la existència de Déu. És que som tan poca cosa...
Es tenen més possibilitats de veure meteors il.luminant el cel i poder demanar molts desitjos si es dirigeix la vista cap a la constel.lació de Taure, per sota de la de Perseu i Cassiopea (la que té forma de W). L'excel.lent aplicació per a mòbil Google Sky Map pot ajudar molt a dirigir correctament la vista. O podeu fer pràctiques en aquest web o en aquest altre. Tanmateix, el 2011 té números de ser un dels pitjors en l'observació del fenomen: dissabte 13 hi ha lluna plena i els núvols són freqüents durant molts dies d'aquest estiu.

Game of Thrones

Aquesta sèrie americana de la cadena HBO està basada en les novel.les Song of Ice and Fire, de l'escriptor George R.R.Martin. Se centra en les violentes lluites dinàstiques entre diverses famílies nobles pel control del Tro de Ferro, del continent de Ponent.
La primera de les 7 novel.les (titulada precisament A Game of Thrones) va ser publicada el 1996. La primera temporada de la sèrie, de 10 capítols, es va estrenar l'abril de 2011 a Amèrica i, poc després, a l'estat espanyol. Concretament, a Canal Plus. Personalment, després d'un episodi pilot excel.lent, penso que els següents capítols perden una mica de gas.
És una sèrie molt ben valorada. També rep l'aprovació dels qui s'han llegit els llibres. El fenomen fan a la xarxa és espectacular, com passa amb moltes sèries d'èxit.
Una espècie de Senyor dels Anells, però amb més sang i més sexe. Ideal per als amants de la fantasia medieval. Un cóctel de guerra, dracs, espases, llops, incest, poder i traïció. Winter is coming.