12a Cursa de Sant Silvestre

Complint tradicions. Al lloc de sempre, amb els de sempre. Com el 2010, el 2009... Quants cops hi he participat? 6, 7, 8? No ho sé, no ho controlo. Aquest any érem 500 i pujant. Tanco l'any corrent pels carrers de Berga. 5 quilòmetres assequibles. En principi, havien de ser a ritme suau però, com passa sovint a les curses, et vas animant i acabes més rebentat del previst.

És la 12a edició de la Cursa de Sant Silvestre de Berga, organitzada pel Club Atlètic Berga. A les 17:30 h curses de diverses categories infantils i, a les 18:30 h, la cursa dels adults. Cap a casa ben suats, dutxa i sopar per encarar el nou any.

Que sigui el nostre un any ple de pau i salut. Vinga, aneu-vos a posar les calces vermelles, no comenceu a menjar-vos el raïm als quarts i a veure si endevineu quin serà el primer anunci del 2012. I recordeu: aquesta és l'última nit de l'any, no de la vostra vida.

La classificació - Sant Silvestre 2011

Roger Mas i la Cobla Sant Jordi

Tres concerts al Teatre Comarcal de Solsona. Una magnífica manera de tancar el 2011. Entrades esgotades per als tres concerts que serviran per enregistrar un disc en directe, fusió de música de cobla i cançó d'autor.

El projecte conjunt entre Roger Mas i la Cobla Sant Jordi es va estrenar en la passada edició de la Fira Mediterrània de Manresa. Hi havia, llavors, molta expectació per veure i escoltar aquesta fusió musical que s'havia preestrenat l'abril a l'Auditori de Barcelona. Els arranjaments per a cobla de les cançons de Mas són del berguedà Xavier Guitó. La intenció és que el disc es presenti oficialment el proper 24 de març a l'Auditori de Barcelona, i que doni pas a una gira pel país.

Interessant mescla del so potent de la cobla amb la cançó. Esperava més temes propis del cantautor. Tanmateix, un excel.lent concert. I amb el públic de Solsona als peus dels artistes. És un privilegi de pocs ser profetes a la pròpia terra. 

cuita a dur-me a l'altra riba,

que mos ullets tenen son

i el caminar m'afadiga.

El rei tardaner

- Sempre falta el mateix – rondinava la Rentadora tot esclarint la roba, mentre els ànecs nadaven sobre el riu de paper de plata. El Caganer, sempre tan pragmàtic, ja ho havia dit a la Filadora, que algun any no arribaria a temps i els faria quedar malament. Els Pastors de l’Anunciata ni se n'havien adonat que faltava un Rei, feina tenien a mantenir el caliu i escalfar les sopes. Sant Josep sortia de tant en tant del portal amb l’excusa de cercar un parell de branquillons pel foc. Des d’allí podia veure millor com els altres dos, a l’altra punta, dalt del camell esperaven amb impaciència l'arribada del seu company. Els Àngels ja feia estona que afinaven el Glòria. Faltava ben poc per a la mitja nit i ni els mateixos animalons, allà quiets, ensumant la molsa humida, gosaven pensar què passaria si no hi era a temps.

Mitja nit. L’Estel resplendent envia el seu raig, per l’escletxa, al bell mig del portal. Un cop més Jesús és nat. I dalt la muntanya de suro, els Reis, tots tres, amb la mirada fixa a l’Estrella; el tardaner però, amb un somriure sota el nas. Un sospir tranquilitzador omple el pessebre i Maria, tot aclucant els ulls, fa un petit gest amb el cap. Només ella sap que el tardaner fa de Rei tot l’any, fins l’últim minut, portant aquelles coses que potser ningú no ha demanat.

Ramon M. Serchs

Nadal 1995

L'acabadora

La Sardenya dels anys 50. La vida al camp. La mort al poble. On acaba la pietat i comença el delicte. No cal saber gaire res més de la novel.la. Simplement llegir-la i deixar-se portar. Que ningú s'esperi una comèdia lleugera o una novel.la rosa ensucrada. Res d'això. Aquí podeu llegir el primer capítol en pdf.

L'acabadora ha guanyat els premis Mondello i Campiello, uns dels més importants a Itàlia. Juntament amb el Premi Strega.

Maria Listru i Bonaria Urrai m'han fet passar molt bones estones de lectura.

Michela Murgia: 39 anys, catòlica, independentista sarda. Diu  jo era rica abans de tenir diners. Una sentència que diu molt de l'autora i de la mentalitat sarda. Recomanable entrevista a La Vanguardia.

Havien passat quatre anys des de l'afer de la partió de Pran'e boe, i Nícola Bastíu no podia entendre com el seu pare havia pogut deixar-ho córrer sense fer res. A la banda sud del tros, el de la part de les oliveres, podava la bardissa a cops furiosos de podadora, girant els ulls de tant en tant en direcció contrària, per sobre el mur de pedra seca, on Manuela Porresu feia dies que esperava sota la pèrgola de casa seva el moment adequat per recollir els fruits del camp, que s'havia ampliat quasi dos-cents metres precisament gràcies a la demarcació de límit desplaçada al terreny dels Bastíu.

Cursa de Queralt

Dins els actes de suport a la Marató de TV3 2011, avui diumenge a Berga s'ha organitzat la Caminada i Cursa a Queralt. L'Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà ha organitzat l'esdeveniment amb la col.laboració de l'Ajuntament de Berga, Càrniques Valldan i l'Agrupament Escolta Santa Maria de Queralt i Geralda de la Portella. Els ingressos recollits es destinen a la Fundació de la Marató de TV3.

La cursa era la clàssica volta fins al Portet. Un recorregut força habitual en els entrenaments dels corredors locals. Serrat de Fullaracs, Font Calenta, el Portet, Queralt i baixar pel dret. 12,5 quilòmetres. 

Em sembla que he trigat poc més d'hora i mitja. M'he sentit molt bé i he pogut fer un descens atzel.lent. El fet d'anar creuant qui estava fent la caminada era una motivació extra. Gràcies pels molts ànims rebuts. Molt bon ambient. Satisfet. Propera parada: Cursa de Sant Silvestre.

Que comenci la festa

Dissabte 17 de desembre es va celebrar el tradicional Sopar de les Garrofes. Durant el sopar es va conèixer el veredicte del jurat del 39è Concurs de Garrofes. Francesc Ribera, amb el treball amb el lema "I tal dia farà un any", es va proclamar guanyador. Durant el sopar també es va fer una votació entre els 109 assistents. El Premi Popular se'l va endur Marc Marginet. 

Es van presentar 15 treballs, una participació altíssima. La classificació entre els 6 finalistes estava molt cara. Les meves Garrofes no van passar el tall. Us deixo aquí "Que comenci la festa" per si.

Felicitats a tots els participants i els finalistes. Les Garrofes estan més vives que mai.

Los Miserables

Dimecres 14 de desembre. Barcelona Teatre Musical. Galliner. Des d'allà, Los Miserables. Res de Les o Els. Los. Així, en espanyol. Ni a Londres ni a Nova York no s'han atrevit a tocar ni un pèl el títol original en francès de la novel.la (1862) de Victor Hugo. Aquí a Espanya, sí: tradueixen el títol i tot el llibret en anglès del musical (1980) de Boublil i Schönberg. Más que un musical, una leyenda. Això dels idiomes i els musicals no ho entendré mai.

Llengües a banda, Los Miserables val molt la pena.  Sobretot gràcies al Sergi i el Joan, dos berguedans que, des del fossu, aporten el seu art a la banda. Vaig sortir entusiasmat, gairebé eufòric. Espectacular. Història amb un contingut argumental potentíssim + composició musical magnífica de Claude-Michele Schönberg + gran muntatge i producció + interpretacions d'alta qualitat.

Vaig veure Les Misérables a Londres fa més de dos anys. S'hi representa cada nit des del 1985. En el món mundial, el musical més longest-running. Ronden les 10.000 funcions. I és la segona obra teatral, només per darrere de The Moustrap.

Ep! Silenci. Escolta. Pots sentir el poble cantar? ¿Canta el pueblo su canción? Do you hear the people sing? Un jorn més? ¿Sale el sol? One day more?

I tornarà a arribar Nadal

www.elspastoretsdeberga.cat

Prendran nova vida les figures del Pessebre. Comença el compte enrere. 10 dies mal comptats i Nadal, és a dir, Pastorets. Cada any el mateix però cada any diferent. I sempre aquella inquietud perquè sembla que allò no acaba de funcionar o no arribarem a temps per.

Un últim esforç, ja sigui a Berga, Mataró, Calaf, Sabadell o qualsevol altre punt del nostre país. Teatre popular, convencions establertes, complicitats secretes. I la bonica rutina d'un poble que segueix entestat en perpetuar les seves tradicions.

Falta ben poc perquè les campanes ens recordin de bell nou el misteri de Betlem i revisquin els personatges dels Pastorets. I perquè Satan desperti.

Trobareu Els Pastorets de Berga a:

 

L'any que ve serà millor

Aprofitant la setmana dels tres divendres, escapada cap a La Villarroel. Des del 30 de setembre s'hi representa L'any que ve serà millor. I l'han prorrogada fins el 8 de gener, com a mínim. 

No sé massa què afegir al què es diu al Voltar i voltar. Gairebé ho subscric tot. Comèdia d'esquetxos, innumerables descomptes per comprar l'entrada, sala plena (unes 400 persones), 4 actrius, ... No és el  tipus de teatre que em motiva però, així i tot, vaig passar una bona estona. 

Els gags més o menys enllaçats són obra de la col.laboració de 4 dones: Marta Buchaca, Carol López, Mercè Sarrias i Victòria Szpunberg. A l'escenari, 4 dones més: Neus Barnaus, Mireia Pàmies, Vanessa Segura i una immensa Alba Florejachs. A la direcció, una altra dona: Mercè Vila Godoy. I al pati de butaques, moltes dones.

El final in crescendo és de lu millor de l'obra. La gent es posa a aplaudir progressivament. El mateix desenvolupament de l'escena et convida a riure i, finalment, al llarg aplaudiment.

Correr

La locomotora humana, Emil Zátopek, el txec que va córrer en llibertat durant l'ocupació nazi i la posterior època comunista a Txecoslovàquia. Un corredor d'estil poc ortodoxe que va esdevenir llegenda a la seva terra i a la història de l'atletisme. El millor moment de Zátopek va arribar als Jocs Olímpics de Helsinki (1952) on es va imposar als 5.000 m, 10.000 m i Marató. A més de les medalles d'or, va batre els rècords mundials de les tres proves.

Correr també m'ha recordat la història de la Marató. Allò del Filípides que, després de córrer 40 km fins a Atenes per anunciar la victòria contra els perses, va caure mort de fatiga. Els anglesos ho van canviar i la distància va quedar establerta en la que és actualment. El 1908, es van celebrar els Jocs Olímpics a Londres. Poc més de 42 km era la distància que separava Windsor de l'estadi de White City, a Londres. Els últims metres es van afegir perquè l'arribada sigués just davant de la llotja presidencial on seia la reina Victòria. I van quedar aquests 42.195 m.

La lectura de Correr és fàcil i ràpida.  Una bona manera de conèixer part de la història de l'atletisme i la figura d'Emil Zátopek. I una bona manera que et vinguin ganes de sortir a córrer. Llegint l'obra de Jean Echenoz he recordat quan corria la mitja marató per sota de l'hora i mitja o quan feia marxes d'ultraresistència. La pputa fascitis plantar va arribar gairebé fa dos anys per quedar-s'hi. M'he de conformar a córrer en petites dosis. C'est la vie!

Sona Bach

Cinc músics a l'escenari interpreten diverses versions de Johann S.Bach, un dels millors compositors de la història de la música. Un espectacle adaptat i pensat per als més menuts, per a famílies i per a escoles. Entremig de les versions de Bach, sonen cançons populars com Dalt del cotxe, el Ball de Sant Ferriol o Qui la ballarà?, corajades pel públic.

Al trio del Concert de Patum 2011 (Fortuny-Willis-Gómez) s'hi afegeixen el bufacoses Xavi Lozano i Marina Albero. Trossos de músics tots ells. Llibert Fortuny ha estat l'encarregat dels arranjaments de les peces de Bach. L'espectacle forma part de L'Auditori Educa, el servei educatiu de L'Auditori.

Sona Bach té una durada totalment adequada als infants: una hora. Ells queden amb la boca oberta i els adults també.