tag:blogger.com,1999:blog-5138801192385843792024-02-07T04:58:43.688+01:00Així i totXavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.comBlogger495125tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-25844154630414527682013-10-22T08:38:00.002+02:002013-10-22T08:40:07.946+02:00Tancat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7mQsGv22nLLium1i9pgmCJ23t6VgpaVkHBfO9DoHmFYtYL5Ue9KZbbHpkJO7w4SQ_YgRr5w3TsJZNdZSrFeHdfTCtbLiDzI7StHkMU0Lpp_kKYUkszSj9wGN8YTjlg02wMVBEXJ5nX9Kx/s1600/tancat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7mQsGv22nLLium1i9pgmCJ23t6VgpaVkHBfO9DoHmFYtYL5Ue9KZbbHpkJO7w4SQ_YgRr5w3TsJZNdZSrFeHdfTCtbLiDzI7StHkMU0Lpp_kKYUkszSj9wGN8YTjlg02wMVBEXJ5nX9Kx/s200/tancat.jpg" width="150" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Podria dir que ahir vaig acabar una cursa, o que la setmana passada vaig anar al teatre, o que he acabat un nou llibre. Podria dir que vaig liadíssim, que el facebook, que el twitter, que l'instagram. </div>
<div style="text-align: justify;">
Penjo el cartell de tancat. M'ho agafo com unes vacances que poden ser indefinides. A l'estil del cine de Berga. </div>
<div style="text-align: justify;">
Tot el que he anat escrivint resta aquí, en un racó oblidat d'Internet. Aixi i tot va bé.</div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-9308321891348743612013-08-21T14:32:00.001+02:002013-08-21T14:32:06.695+02:00Cinque Terre<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.thevagablond.com/wp-content/uploads/2011/09/00-Cinque-Terre1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="209" src="http://www.thevagablond.com/wp-content/uploads/2011/09/00-Cinque-Terre1.jpg" width="320" /></a></div>
Dins del Top5 de lu que n'hi ha que visitar a Itàlia és indubtable que hi tenen plaça assegurada Roma, Florència i Venècia. Per completar la llista hi hauria diversos noms. Per a mi, que hi posin el <a href="http://www.tripadvisor.es/Tourism-g187817-Cinque_Terre_Italian_Riviera_Liguria-Vacations.html" target="_blank">Cinque Terre</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
Força desconegudes a casa nostra, les Cinc Terres són una part de la costa de la Ligúria d'una gran bellesa. Cinc pobles de postal: Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. Són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997 i <a href="http://www.cinqueterre.it/info.php" target="_blank">Parc Nazionalle</a> des de 1999.</div>
<div style="text-align: justify;">
Diversos camins de ronda enllacen un poble amb l'altre. El més concorregut, fàcil i bonic és el Vialle d'Amore entre Riomaggiore i Manarola (tancat al públic l'agost de 2013 per mal estat). La resta no són complicats però van resseguin la costa i els desnivells et poden fer suar la cansalada. També es pot agafar un vaixell que va parant a cada poble, no apte per a mariners del Pirineu. Els pocs minuts de navegació - en un dia a 35 graus i mar agitada - et poden deixar grogui. El tren és el mitjà més còmode. I fer nit a La Spezia, ciutat tranquil.la i agradable (i més barata que qualsevol dels 5 pobles), també és molt bona opció. S'arriba en 5 minuts a Riomaggiore. Fer la visita a la zona en cotxe ha de ser un problema.</div>
<div style="text-align: justify;">
Monterosso té unes platges fantàstiques i el tren para just al davant. Vernazza i Manarola són de foto i et pots banyar a les badies precioses que dibuixa la roca. Corniglia queda al capdamunt d'un turó. És el més innaccessible i el més descartable. Riomaggiore és el primer venint de la Spezia, bonic però amb poca línia de costa. És complicat fer un rànquing però em quedo amb Manarola i Vernazza. Must.</div>
<div style="text-align: justify;">
Amb un parell de dies pots veure pràcticament tot el Cinque Terre. Amb més temps, es pot ampliar la visita cap a Portovenere i les seves ille(te)s.<br />
Per si no ha quedat prou clar, totalment recomanable. N'hi ha que anar-hi.</div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-1077894450407553302013-08-09T17:17:00.004+02:002013-08-09T17:23:21.174+02:00Oceà, al Versus Teatre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSuTQFWxloeYIhwsmgdr8XGfvqwfoiLV5xXCSpXEsTHyxqIQY8hcle4rnIjN4fNHtjKRz1mrLi1ZacQJxGEKZTahabXZJIM6PvgDHJIdBq6c3PFM9lOHqZnHlzOcDNpyxRJa97FeRc2H-Y/s1600/oce%C3%A0+versus.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSuTQFWxloeYIhwsmgdr8XGfvqwfoiLV5xXCSpXEsTHyxqIQY8hcle4rnIjN4fNHtjKRz1mrLi1ZacQJxGEKZTahabXZJIM6PvgDHJIdBq6c3PFM9lOHqZnHlzOcDNpyxRJa97FeRc2H-Y/s320/oce%C3%A0+versus.jpg" width="320" /></a></div>
No havia tingut encara l'ocasió d'anar a veure mai cap obra al <a href="http://versusteatre.com/" target="_blank">Versus Teatre</a>. Dijous 8 d'agost, em vaig estrenar amb <i><b>Oceà</b></i>, adaptació de la novel.la d'Alessandro Baricco. Dia de l'estrena, també, per a <a href="http://www.retretteatre.blogspot.com.es/" target="_blank">Retret Teatre</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
En aquesta història hi apareix de gent estranya que busca el mar per foragitar les seves pors, sentiments amb els quals pot connectar qualsevol espectador. Sempre transcorrent en els límits entre el somni i la realitat. <a href="http://aixiitot.blogspot.com.es/2008/02/oce_20.html" target="_blank">Fa uns anys, vaig llegir la novel.la de Baricco </a>(<a href="http://aixiitot.blogspot.com.es/2008/01/seda.html" target="_blank">aclaparat per <i>Seda</i></a>) i, globalment, em va agradar, malgrat ser una lectura exigent.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sota la direcció i adaptació d'Ivan Padilla, 6 actors a l'escenari durant 60 minuts: Francesca Vadell, Bàrbara Roig, Lara Díez, Ramon Bonvehí, Dani Ledesma i el mateix Ivan Padilla. Tots ells cares noves, per a mi. El personatge número 7 és Cels Campos, a l'escenari però només expressant-se amb el seu piano i la música que ha compost expressament pel muntatge. El tema principal guanyarà l'Òscar a millor cançó d'obra de teatre de petit format. Bellesa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Una manera molt propera de viure el teatre i una obra molt diferent. Sala petita i butaques als dos laterals de l'escenari. Els actors, a tocar. Fins el 29 de setembre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-9781187249891197172013-08-07T15:31:00.002+02:002013-08-07T15:34:50.594+02:00Vimbodí vs. Praga, a Vilanova i la Geltrú<div style="text-align: justify;">
<a href="http://aixiitot.blogspot.com.es/2011/10/vimbodi-vs-praga.html" target="_blank">El 8 i 9 d'octubre de 2011, la Farsa representava al Teatre Municipal de Berga "Vimbodí vs. Praga"</a>, de Cristina Clemente. Éxit notable tant a nivell interpretatiu com per les 650 persones que van veure l'espectacle. Aquelles representacions van deixar molt bon regust. Tant, que ahir vam anar a Vilanova i la Geltrú, on Rosegall Teatre representava l'obra al Teatre Principal.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per casualitat, vam saber que a la Festa Major de Vilanova hi representaven "Vimbodí vs. Praga" el dimarts 6. Doncs, anem-hi. No és pas tan lluny.<br />
Molt interessant veure com un altre grup de teatre amateur porta a escena una obra que ja has fet. La idea general no era tan diferent de la nostra: vestuari, escenografia... El text de Clemente emociona. El paper de la Pilar té una força extraordinària i el de l'Ariadna un encant especial. Bons records.<br />
I, a poc a poc, molt lentament, se'n va tornar al fons del mar.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqjes9qtrGRd-8-TKJ-hw3xGs3DqMy0s5GG4Vi0vQxzMi7MevW93VPn-3ZUnqeuh201LFwnh6Ar2rUlhqUY0rLHObm0XmJmv6Bss8qiBY_FRyIv6IR39znNDL_un4yz01-0SeTrFab_8QU/s1600/vimbod%C3%AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqjes9qtrGRd-8-TKJ-hw3xGs3DqMy0s5GG4Vi0vQxzMi7MevW93VPn-3ZUnqeuh201LFwnh6Ar2rUlhqUY0rLHObm0XmJmv6Bss8qiBY_FRyIv6IR39znNDL_un4yz01-0SeTrFab_8QU/s200/vimbod%C3%AD.jpg" width="155" /></a></div>
<br />Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-22282997359173316642013-08-05T14:59:00.001+02:002013-08-05T19:44:14.853+02:00Toubkal<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuO43FARB54BBJe-M-gzoQ0DPN0InXDTNV61vo8WhyphenhyphenPTQ7Iq8UjdxnzMCM3VC5OSf1UhsH5l3GlDvmq-kszbk2_ysRJwvPV_mYofHYcdMPiQlLRrL14oIHA7OpxtQ-I_A-_77xd4-6ucc0/s1600/refugi+toubkal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuO43FARB54BBJe-M-gzoQ0DPN0InXDTNV61vo8WhyphenhyphenPTQ7Iq8UjdxnzMCM3VC5OSf1UhsH5l3GlDvmq-kszbk2_ysRJwvPV_mYofHYcdMPiQlLRrL14oIHA7OpxtQ-I_A-_77xd4-6ucc0/s200/refugi+toubkal.jpg" width="200" /></a>El punt més alt on he estat mai: 4167 metres, el cim del Toubkal. Dimarts 30 de juliol vam pujar i baixar el cim des de <a href="http://goo.gl/maps/937cB" target="_blank">Imlil</a>, a uns 60 quilòmtres al sud de Marraqueix. El Toubkal és el punt més alt de l'Atlas i del nord d'Àfrica. La
muntanya més alta del continent és el Kilimanjaro, a Tanzània a la
frontera amb Kenya, amb 5890 metres. L'excursioneta va durar unes 12 hores per fer 30 quilòmetres i pujar dels 1760 m del poble als 4167 del cim i, després, baixar. Es pot fer en menys. Es pot fer en més, dormint i roncant al <a href="https://www.google.es/search?q=neltner+refugio&client=firefox-a&hs=bHa&sa=X&rls=org.mozilla:ca:official&tbm=isch&tbo=u&source=univ&ei=c0P_Uc7uHsev7Qb644BY&ved=0CDIQsAQ&biw=1366&bih=664" target="_blank">refugi Neltner</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: right;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEVaX4qLVMoLuygP_4vwnrLNuUWYcmucXCXXc4tKDZMSXPWx6SU_AriL6Ddx2p4w36ZqxL2lbWH8yBPTNpZlDYUj8lwiEecaXWxGTgoLIrjPrdkxVWdDkfKeWvG-zxJ4maZ5i_8dUjyw9q/s1600/p2+toubkal.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEVaX4qLVMoLuygP_4vwnrLNuUWYcmucXCXXc4tKDZMSXPWx6SU_AriL6Ddx2p4w36ZqxL2lbWH8yBPTNpZlDYUj8lwiEecaXWxGTgoLIrjPrdkxVWdDkfKeWvG-zxJ4maZ5i_8dUjyw9q/s200/p2+toubkal.jpg" width="200" /></a></div>
</div>
Sortim a les 6 de matí. Quatre hores fins al refugi per un camí de bon fer, llarg però fàcil, de suau pendent. Al mig del no-res t'hi apareix una espècie de santuari o una paradeta on venen quincalla i refrescos. El camí s'empina de veritat a partir del refugi. En pocs quilòmetres puges 1000 metres de desnivell positiu. Coronem a quarts de dues del migida. Som sols a dalt, la majoria d'expedicionaris han fet nit a mig camí i els hem trobat que ja baixaven. Al cim, no hi ha ni un venedor de camellets de fusta i/o babutxes i/o oli d'argan. A gairebé 4200 metres plovisqueja però encara podem anar en màniga curta. Ni rastre de neu enlloc. Cap símptoma del temut mal d'alçada. La baixada es pot fer en 2 hores i mitja o en 15 hores. Arribem a la casa on dormim, a M'zik (a tocar d'Imlil), abans de la posta de sol. Salam, Abdul. En ple Ramadà, encara cap indígena no menja ni beu però ja es comença a sentir la flaire de tajine i cuscús.<br />
Vam caminar sense mapa, sense estudiar la previsió meteorològica. No em reconec. Amb certa experiència a la muntanya, és una manera relativament fàcil de xafar terra a més de 4000 metres. Si només s'ha pujat a Queralt, es necessita una mica més d'entrenu.</div>
<div style="text-align: justify;">
La resta de dies al Marroc: <a href="https://www.google.es/search?q=ouzoud&client=firefox-a&hs=eWe&rls=org.mozilla:ca:official&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=KIP_UYnLFej17AbE84GwDw&ved=0CAkQ_AUoAQ&biw=1366&bih=664" target="_blank">cascades d'Ouzoud</a> (totalment recomanables), Essaouira i camp base a l'Hotel Cecile de Marraqueix (11 euros dormir i esmorzar a 2a línia de la Plaça Jeema el-Fnaa). Potser algun dia hi torno, amigo. Inshallah!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-size: x-small;">Nota: Els marroquins són uns mestres en l'art de l'embaucació, potser superant hastafinsitot els cubans. Mi amol! </span><br />
<span style="font-size: x-small;">Nota 2: A Marraqueix, a l'estiu, hi fa molt bo.</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-57999323198182945362013-07-25T11:31:00.002+02:002013-08-07T11:08:14.422+02:00Quarts de n9u<div style="text-align: justify;">
Guia castellera amb diversos nivells de lectura. Tant pot interessar als castellers més experts com a algú que no en tingui ni idea de castells. El llibre s'endinsa en el món dels castells amb protagonistes, il·lustracions,
fotografies i anècdotes.</div>
<div style="text-align: justify;">
La periodista Raquel Sans i la guionista i productora Patrícia Martínez del Hoyo (amb arrels berguedanes), membres de l'equip del <a href="http://www.tv3.cat/quartsdenou" target="_blank">programa de televisió Quarts de Nou</a> són les autores del llibre.</div>
<div style="text-align: justify;">
Molt interessants les petites entrevistes a gent de les colles. M'ha fet il.lusió que <a href="http://www.castellersdeberga.cat/" target="_blank">Castellers de Berga</a> tingui la seva petita i humil part de protagonisme.<br />
Una guia, un manual, els castells en 200 pàgines. He gaudit de la lectura. Recomanable. Bàsic i profund a la vegada.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjrh7CE148FlY3GRyCDv_xj-gEUxjFuOX4rjljwAlCW-aMyWR1eXnaXDB0Pl-chSgjsvmQADWDaLZpC6mRyDfO8fRumQcYnBwdXIyhv37dFeHSu3bazFg7SMGju4YScRFJqC_IGqFzDzr3/s1600/castellers-guia.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjrh7CE148FlY3GRyCDv_xj-gEUxjFuOX4rjljwAlCW-aMyWR1eXnaXDB0Pl-chSgjsvmQADWDaLZpC6mRyDfO8fRumQcYnBwdXIyhv37dFeHSu3bazFg7SMGju4YScRFJqC_IGqFzDzr3/s200/castellers-guia.png" width="125" /></a></div>
<br />Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-57650883250858781032013-07-19T00:17:00.005+02:002013-07-19T12:22:50.386+02:00Nit de reis<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj18z7yWyo_S8sFGqTp_nYr-m9oSrxpvRJPtCh-IjRf06lfEMkUSBZdMflg8EGlavDSB4feZUK_xznEZhZXAhMasg8isiDuE9hYn8xFMteSTxLCAeSaDJANqeZF3Nc-MTZKIKdjejxW46Eo/s1600/nit+de+reis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj18z7yWyo_S8sFGqTp_nYr-m9oSrxpvRJPtCh-IjRf06lfEMkUSBZdMflg8EGlavDSB4feZUK_xznEZhZXAhMasg8isiDuE9hYn8xFMteSTxLCAeSaDJANqeZF3Nc-MTZKIKdjejxW46Eo/s320/nit+de+reis.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Barcelona. Parc de l'Estació del Nord. Un dijous a les 7 de la tarda. Parking Shakespeare representa <a href="http://www.parkingshakespeare.com/nit-de-reis/" target="_blank">"Nit de reis"</a>, la nova proposta del col·lectiu teatral que comanda el manresà Pep García-Pascual. Fa 5 anys que la companyia escenifica versions de Shakespeare amb un èxit creixent. No es paga entrada, ni es reserva plaça. Tampoc no passen el barretet: posen una galleda al centre al final de la funció i els espectadors hi posen el que creuen convenient. Una companyia que m'encanta des que els vaig descobrir a la <a href="http://aixiitot.blogspot.com.es/2011/09/firatarrega.html" target="_blank">Fira de Teatre de Tàrrega el 2011.</a></div>
<div style="text-align: justify;">
Viola es disfressa d’home, passa a dir-se Cesari i entra al servei del Duc d’Orsino, de qui s’enamora perdudament; però el Duc d’Orsino (que no es fixa en Cesari perquè és un home) està enamorat perdudament d’Olívia. I, així, una quinzena de personatges i actors.</div>
<div style="text-align: justify;">
Les representacions van començar el 15 de juliol i s'allarguen fins el 4 d'agost. Cada dia a les 7 menys els dimecres. Val molt la pena. Els actors a tocar dels espectadors. Teatre a un pam de la cara.</div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-78735573715282469252013-06-19T15:28:00.004+02:002013-06-19T15:30:16.380+02:00Estrena d'Arsènic i puntes de coixí<div style="text-align: justify;">
L'<a href="http://www.lafarsa.cat/" target="_blank">Agrupació Teatral la Farsa</a> porta uns anys de molta activitat i, aquest 2013, es torna a produïr el miracle d'estrenar una obra. Assajant des de mig febrer. Començant a preparar-ho tot amb jaqueta i nas vermell dins del gèlid Teatre Municipal i acabant amb les primeres calors de l'estiu. Un llarg trajecte ple d'aventures i coneixences que, finalment, arriba a la fi. <a href="https://www.facebook.com/events/399931813454066/" target="_blank">El 22 i 23 de juny toca recollir. </a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Arsènic i puntes de coixí </i>serà un èxit. El text és adequat i la feina i la il.lusió hi són totes. El públic respondrà i els actors rebran un càlid aplaudiment al final de la funció. El reconeixement a la feina ben feta. I qui no vingui s'ho perdrà perquè <i>no la tornarem a fer</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
Trigarem força temps a veure grans produccions nacionals al Teatre Municipal de Berga. Mentrestant, els berguedans mateixos restem dempeus per mantenir la flama ben encesa. Prenguem el teatre!<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNnKs8DWMtNjG_mJKCNRMqO5PtRqUv56GzOOhN3bPzsKfEoBXVSaO0Q5AMojPSsIRPO9gpBHA2Nvoc3u17r-nbcgQbj9IoWDD-OEKmy_wU5YNoqGHLqW9fLphLTYe66X01hyphenhyphensqDiolMUyD/s1600/ars%C3%A8nic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNnKs8DWMtNjG_mJKCNRMqO5PtRqUv56GzOOhN3bPzsKfEoBXVSaO0Q5AMojPSsIRPO9gpBHA2Nvoc3u17r-nbcgQbj9IoWDD-OEKmy_wU5YNoqGHLqW9fLphLTYe66X01hyphenhyphensqDiolMUyD/s320/ars%C3%A8nic.jpg" width="225" /></a></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-86782986807953120942013-06-16T16:15:00.001+02:002013-06-16T17:04:14.697+02:00Cursa d'Alta Muntanya de Berga 2013<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikvto1C_iJySl50hcFvN4rzhA3dK11YD0MXeMIT_Hr1MjTimlEGbqrIr2d9G55iE2jGTsMl02tJOb4AamHbldlShikZeoom7LmllHla05Wi4Zoxb4rCEG8Z8zvmLXO0UBXwX2pGhq1-jW8/s1600/Perfil_Cursa_Alta_Muntanya_Berga_2013.PNG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikvto1C_iJySl50hcFvN4rzhA3dK11YD0MXeMIT_Hr1MjTimlEGbqrIr2d9G55iE2jGTsMl02tJOb4AamHbldlShikZeoom7LmllHla05Wi4Zoxb4rCEG8Z8zvmLXO0UBXwX2pGhq1-jW8/s320/Perfil_Cursa_Alta_Muntanya_Berga_2013.PNG" width="320" /></a></div>
Avui els valents corrien la Marató de Muntanya de Berga, organitzada pels <a href="http://www.mountainrunners.eu/" target="_blank">Mountain Runners del Berguedà</a>. Anar a la Gallina Pelada i tornar. 42 quilòmetres de res. Els vainilles n'hem tingut prou <a href="http://www.mountainrunners.eu/index.php/cursa-dalta-muntanya-de-berga-20-km" target="_blank">amb 20 km fins a Tagast</a> i girar pel Coll d'Estela. Terrenu conegut. No sé quant desnivell acumulat, bones sensacions i aquestes coses que es diuen. I sota una calor considerable. Avui el Llorenç apretava de valent.<br />
El Pau Bartoló s'ha imposat a la Marató (i ha fet récord de la prova?) M'ha avançat al Camí de l'Aigua, abans d'arribar a Queralt. La Mitja i la Marató compartien part del cami. I la Rosa Valls ha guanyat en categoria femenina. Berguedà pàuert!</div>
<div style="text-align: justify;">
Molt macu el recorregut. Per més que el tingui vist i més vist, quin tros de paisatge tenim a la comarca! He quedat quart de les ties i primer dels fumadors. 2 hores i 35 minuts. Avui hi havia molts runners que feien trail. Jo he sortit a córrer per la muntanya, com he fet sempre.</div>
<br />Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-15991815667569519972013-06-13T15:16:00.001+02:002013-06-13T16:15:23.193+02:00Barcelona, al TNC<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZBZjmY8s271SgvUNgBrAdNUvqb70vJDcYbNaL7GjOq8CJP_xmVJ50UUUUFGboi3573onjXkCI30-Q24ph3R99lVPfwu2YJrga92c82GppX_wVTLEe4uzXl16zyMuX1NZrlRKiKLsL7pJB/s1600/tnc+barcelona.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZBZjmY8s271SgvUNgBrAdNUvqb70vJDcYbNaL7GjOq8CJP_xmVJ50UUUUFGboi3573onjXkCI30-Q24ph3R99lVPfwu2YJrga92c82GppX_wVTLEe4uzXl16zyMuX1NZrlRKiKLsL7pJB/s320/tnc+barcelona.jpg" width="320" /></a><span style="text-align: justify;">Any 1938. Les tropes falangistes avancen però Catalunya, de moment, resisteix. La Guerra Civil Espanyola va ser una mena de camp de proves per desenvolupar estratègies que després s'aplicarien a la Segona Guerra Mundial. El 26 d'abril de 1937, la Legió Condor arrasava Guernica. Entre el 16 i el 18 de març de 1938, els avions sembraven bombes sobre la capital catalana amb l'objectiu de desmoralitzar la població. I tants bombardejos més.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
És en aquesta ciutat trencada on es desenvolupa l'acció de <a href="http://www.tnc.cat/barcelona" target="_blank">"Barcelona"</a>. Núria i Elena, dues amigues separades per la guerra, es retroben sota la pluja de bombes. I tota la història en un mateix escenari i dins d'un grup humà aparentment aliè als dos bàndols de la Guerra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://aixiitot.blogspot.com.es/search/label/Teatre" target="_blank">Porto un 2013 en estat de gràcia on cada obra escollida és un encert</a>. Destacaria moltes coses de "Barcelona" però és que Emma Vilarasau ho il.lumina tot. Està immensa, com sempre. Una bèstia. Aquest cop, a la pell d'Elena, una actriu que torna triomfadora de la seva estada a França. M'agradaria saber la relació entre el personatge de Vilarasau i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Elena_Jordi" target="_blank">Elena Jordi</a>, la millor actriu catalana d'inicis del segle XX, d'origen berguedà. És casualitat que el personatge de Riera es digui Elena i tingui unes tietes a Gironella?</div>
<div style="text-align: justify;">
Molt bon text de Pere Riera (Canet de Mar, 1974) que fa somriure i plorar i, sobretot, un necessari exercici de memòria història.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/fuCsHMo2Noc" width="560"></iframe> </div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-44692940268542820862013-06-06T15:52:00.003+02:002013-06-06T16:04:03.347+02:00Els Jocs de la Fam<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvUlWg1Gu63Ohtna4KJv-Rc5jE1pK2JFiScUrPSoyBf-9QiuIgiWrdcpkrOMkMbEGAmSck4iEA3SDeJ9cHZq2VK7GTTMlBLgl4quIhHT2r6eMgb5qLHG35NHE8QivRvLPZgz1mrb9yt8nN/s1600/fam.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvUlWg1Gu63Ohtna4KJv-Rc5jE1pK2JFiScUrPSoyBf-9QiuIgiWrdcpkrOMkMbEGAmSck4iEA3SDeJ9cHZq2VK7GTTMlBLgl4quIhHT2r6eMgb5qLHG35NHE8QivRvLPZgz1mrb9yt8nN/s200/fam.jpg" width="130" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Addictiu. Capítols curts amb un petit o gran gir al final de cadascun d'ells que no et permet deixar de llegir. Et manté en suspens i t'enganxa. El llibre és part d'una trilogia escrita per Suzanne Collins. Es va publicar el 2008. Fa un any ja es va estrenar <a href="http://www.imdb.com/title/tt1392170/" target="_blank">una versió cinematogràfica</a> co-estrita per la mateixa Collins i amb <a href="https://www.google.es/search?gs_rn=16&gs_ri=psy-ab&tok=U4zWVJDRfWgvVQJiFGBlbA&suggest=p&pq=jocs+fam&cp=4&gs_id=1dz&xhr=t&q=jennifer+lawrence&client=firefox-a&hs=HrF&rls=org.mozilla:ca:official&bav=on.2,or.r_cp.r_qf.&bvm=bv.47534661,d.ZGU&biw=1366&bih=664&um=1&ie=UTF-8&hl=ca&tbm=isch&source=og&sa=N&tab=wi&ei=lH-wUdORA8uR7Ab4kYDoCg" target="_blank">Jennifer Lawrence</a> de protagonista.</div>
<div style="text-align: justify;">
Katniss Everdeen, de 16 anys, viu en un món post-apocalítpic on el Capitoli s'ha fet amb el control de tot. Gale, Prim, Peeta, Haymitch, Rue i altres noms que acompanyen Katniss en la seva aventura.</div>
<div style="text-align: justify;">
La guerra ha transformat Amèrica del Nord en el país de Panem, dividit en dotze districtes controlats pel tirànic poder del Capitoli. Ningú pot sortir dels límits del seu districte. El Capitoli ja va
destruir el tretzè districte per la seva rebel·lia i, com commemoració
d'aquest fet i per recordar al poble que ha de ser submís, organitza anualment els Jocs de la Fam, un horrible espectacle televisiu. Un nen i una nena de cadascun dels 12 districtes són seleccionats a
l'atzar i després s'han d'enfrontar entre ells, obligats a matar-se. Només
n'ha de quedar un.</div>
<div style="text-align: justify;">
Lectura molt amena i plena d'acció. Novel.la juvenil que traspassa les fronteres de l'edat.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><i>Havia estat barallant-me tota sola als boscos durant sis mesos quan em vaig trobar amb el Gale per primera vegada. Va ser un diumenge d'octubre, l'aire era fred i resultava implacable amb les coses moribundes. M'havia passat el matí competint amb els esquirols per aconseguir nous, i la tarda, una mica més càlida, caminant per estanys d'aigües poc fondes tot recollint gateres.</i></span></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-21580454867936055202013-05-28T17:59:00.001+02:002013-05-28T17:59:28.143+02:00El joc de pistes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLN3TgGkelDV-CehjMi2X7T3UWjSB621mHoKJO8X6u2caWcnJ8nMU1KCwplFCVHUmqnfp0-_AI6YBQ-EhKxkr07aS4TiKqAPzXTB5UfOvv3O2WHBuE8mkRvDZthb8wzhThcTUgry2W9d7b/s1600/Andrea+Camilleri+El+joc+de+pistes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLN3TgGkelDV-CehjMi2X7T3UWjSB621mHoKJO8X6u2caWcnJ8nMU1KCwplFCVHUmqnfp0-_AI6YBQ-EhKxkr07aS4TiKqAPzXTB5UfOvv3O2WHBuE8mkRvDZthb8wzhThcTUgry2W9d7b/s200/Andrea+Camilleri+El+joc+de+pistes.jpg" width="131" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja he perdut el compte dels llibres de Camilleri que he llegit. Novel.les sense grans pretensions però en necessito una dosi de tant en tant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>El joc de pistes</b></i> comença amb una escena trepidant. Els ancians Gregorio i Caterina Palmisano són dos avis missaires que, de mica en mica, s'han anat tancant a casa i no en surten ni per comprar. Un bon dia comencen a disparar de forma indiscriminada des del balcó de casa. L'argument va prenent interès quan el comissari Montalbano comença a rebre cartes plenes d'endevinalles i pistes que van emboicant la troca. Quan una de les pistes arriba acompanyada per un cap de xai, el comissari sap que el joc és poc innocent.</div>
<div style="text-align: justify;">
Andrea Camilleri (1925) continua explotant la saga del comissari Montalbano, un policia que es fa gran i té les seves dificultat per assumir-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">Tal com era previsible, a mitjanit Televigata va emetre un reportatge en profunditat sobre el cas Palamisano.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">No cal dir que no es van estalviar les imatges d'en Montalbano enfilant-se per l'escala mentre en Gregorio li engegava un tret des de la terrassa, i la veritat és que l'escena donava la raó a en Catarella: semblava ben bé que no el pogués aturar ningú, amb aquella determinació amb què saltava la barana pistola en mà i ordenava que apaguessin el canó de llum.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-21065621974049707242013-05-19T09:24:00.003+02:002013-05-19T15:14:31.619+02:005a Montsec-Montsec<div style="text-align: justify;">
Estrena en una marxa cicloturista: la 5a <a href="http://montsec-montsec.com/" target="_blank">Montsec-Montsec</a> amb sortida i arribada a Balaguer. 3 hores i quart per fer els 85 km de la ruta curta. Segon de les ties. La sortida enmig de 595 ciclistes (<a href="http://www.esciclismo.com/ampliada.asp?Id=25966&utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter" target="_blank">récord de participants</a>) provoca una mica d'estrès però per altra banda vas acompanyat durant tot el recorregut per ciclistes o grups de ciclistes.</div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'alguns quilòmetres de pla, comença l'ascensió Vilanova de la Sal, per a mi, el millor tram de la marxa. Similar a pujar a la Mina, perquè ens entenguem en berguedà. Port d'Àger i una llarga baixada de gairebé 20 km. Uns quilòmetres més voltant el pantà de Camarasa (ple a vessar, comportes obertes) i cap a Balaguer altra vegada. Bé, però acostumat als paisatges berguedans, no els els canvio.</div>
<div style="text-align: justify;">
L'organització és espectacular. Molta eficència i amabilitat. Feina ben feta.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://montsec-montsec.com/wp-content/uploads/2011/12/2012-MM85-RutaCurta.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="http://montsec-montsec.com/wp-content/uploads/2011/12/2012-MM85-RutaCurta.png" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la propera cicloturista, la ruta llarga. Els 190 km de l'opció llarga de la Montsec-Montsec són inabastables, de moment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://montsec-montsec.com/wp-content/uploads/2013/02/Perfil-Ruta-Llarga-2013-MM190.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="217" src="http://montsec-montsec.com/wp-content/uploads/2013/02/Perfil-Ruta-Llarga-2013-MM190.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-49279329043828731402013-05-09T23:44:00.000+02:002013-05-09T23:57:53.268+02:00Els feréstecs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpviikYemFQfuk6ffkoPOhCLCybeLkoEItD7NCe7EAzlPV36yeNByaGX39X-qCKN7NSgar38X59vTa2XOHrSggJf5JPdU5EFw6isyPDN4ksl1AssPXtRoZn4UDH1uZMGwyYHviyRPYzvdO/s1600/fer%C3%A9stecs.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="100" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpviikYemFQfuk6ffkoPOhCLCybeLkoEItD7NCe7EAzlPV36yeNByaGX39X-qCKN7NSgar38X59vTa2XOHrSggJf5JPdU5EFw6isyPDN4ksl1AssPXtRoZn4UDH1uZMGwyYHviyRPYzvdO/s200/fer%C3%A9stecs.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Últimament tinc bon ull a l'hora de triar què vaig a veure al teatre. Beneït siga l'aire! M'he alçat del seient a gust a aplaudir l'hora i mitja plaer que m'han regalat la colla de feréstecs, <a href="http://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporada-2012-2013/els-ferestecs" target="_blank">al Teatre Lliure</a>. Prorrogat. Fins el 16 de juny teniu temps per anar-hi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Els feréstecs</i> és considerada una de les obres mestres de Carlo Goldoni que es va estrenar l'any 1760. Lluís Pasqual ha situat el muntatge als Països Catalans i a la Primera República. Tracta sobre quatre feréstecs conservadors, contraris a la vitalitat dels joves. Noms consagrats com Jordi Bosch, Laura Conejero, Boris Ruiz, Rosa Renom o Carles Martínez al costat de nous descobriments com Laura Aubert o Pol López</div>
<div style="text-align: justify;">
Cap dels personatges no parla català central sinó diverses varietats dialectals de la llengua. Quanta riquesa. No n'he sentit cap en <a href="http://www.324.cat/noticia/2112293/politica/Arago-passa-a-denominar-LAPAO-el-catala-de-la-Franja" target="_blank">lapao</a>. Figúrate!</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/fdIe-nbw1Ho" width="640"></iframe></div>
<br />Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-64578861450842976602013-04-24T18:03:00.002+02:002013-04-24T18:04:07.561+02:00El sentit d'un final<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWnyfvrY-_ZrqL_oFx16cjpV3EoKDXtrqk0fbY5DkapBWQQup0Q3AQeUWLy3WHNO-6j-oOrUvfUKqGeLu-fE_WNgXztzGdP24P6vxWiq52fGKOs5PFZffbUaRDnl33guNKBTpuVRlmlW_U/s1600/-sentit-final-Julian-Barnes_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWnyfvrY-_ZrqL_oFx16cjpV3EoKDXtrqk0fbY5DkapBWQQup0Q3AQeUWLy3WHNO-6j-oOrUvfUKqGeLu-fE_WNgXztzGdP24P6vxWiq52fGKOs5PFZffbUaRDnl33guNKBTpuVRlmlW_U/s200/-sentit-final-Julian-Barnes_.jpg" width="128" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>El sentit d’un final</i></b> <span style="color: #333333;">és un llibre breu (de 159 pàgines), però dóna per molt. Novel.la escrita per <a href="http://www.julianbarnes.com/" target="_blank">Julian Barnes</a> (Leicester, 1946). Explica la trajectòria vital de</span> <span style="color: black;">Tony Webster</span> <span style="color: #333333;">a partir dels dos moments cabdals de la seva vida. Primer s'endinsa en la joventut del personatge, les relacions amb els seus amics i la construcció d'una personalitat. </span><span style="color: #333333;">La segona part del llibre ens presenta un
Tony Webster jubilat, divorciat i feliç amb el que ha estat la seva
vida. La carta d’un bufet d’advocats l’obligarà a recordar els fets de
la joventut.</span><b> </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>El sentit d'un final</i></b> va guanyar el <a href="http://www.themanbookerprize.com/" target="_blank">Premi Man Booker</a> 2011. És el premi que es dóna a la millor novel·la publicada a la Commonwealth i Irlanda.<span style="color: #333333;"> El 2002 va guanyar aquest premi <a href="http://www.themanbookerprize.com/books/life-pi" target="_blank"><i>La vida de Pi</i></a>, per exemple.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Un cop llegit el llibre em fixo en la portada. Molt bona. N'estic segur que les portades dels llibres ens influeixen però poques vegades vaig més enllà d'un vistassu de passada. Aquesta la trobo molt adient. Quin és l'Adrian?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Aixi i tot, d</span><span style="color: #333333; text-align: justify;">'aquí no gaire no recordaré gaire res d'aquesta història. Una bona estona però no passa d'aquí. Poques pàgines que no han arribat a emocionar-me.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-size: x-small;">Veia que els temps que havia estat amb la Veronica com un fracàs (el seu menyspreu, la meva humiliació) i el vaig esborrar de la memòria. No n'havia guardat les cartes; tan sols una fotografia, que no havia mirat des de feia segles.</span></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-27283218637520919642013-04-07T21:26:00.002+02:002013-04-07T21:27:11.219+02:00Cursa d'orientació a Taravil<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNipN9yCnHNd-BIiecyLZ4tLEatH-F01lH0LPlB_aqgXmHBjQkm_ZPQewJUQemwZ-F4xyGmNiMxx8GEBs3WfWQdYIhIZgY1a-LudXueUe8yZ5qUipA8y0l585s2gjm70zzz-trXR31otHE/s1600/taravil.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNipN9yCnHNd-BIiecyLZ4tLEatH-F01lH0LPlB_aqgXmHBjQkm_ZPQewJUQemwZ-F4xyGmNiMxx8GEBs3WfWQdYIhIZgY1a-LudXueUe8yZ5qUipA8y0l585s2gjm70zzz-trXR31otHE/s640/taravil.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Diumenge esplèndid per pasturar pels boscos berguedans. Avui es disputava el <a href="http://dosdiesbergueda2013.blogspot.com.es/p/saldes.html" target="_blank">IV Trofeu Ferran Santoyo</a>, organitzat pel <a href="https://www.facebook.com/pages/Club-Esportiu-Farra-O/62224113512" target="_blank">Club Esportiu Farra-O</a>. A Taravil. On? Sí, a Taravil. Tresor berguedà massa desconegut encara. Zona habitual de ciclistes, escaladors i boletaires però que molts berguedans no sabrien situar al mapa. Ahir, el Club Orientació Berguedà va organitzar la <a href="http://dosdiesbergueda2013.blogspot.com.es/p/vallcebre.html" target="_blank">II Cursa del Pi de les Tres Branques, a Espinalbet.</a></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc massa inexpert en això de l'orientació. Corro molt per no atrapar res. Encara a la categoria d'iniciació, he anat a parar a la fita 9 sense passar per la 8. M'ha tocat recular. 45 minuts per completar tot el recorregut.</div>
<div style="text-align: justify;">
Té molt mèrit organitzar una prova d'orientació. Més complex que una cursa de muntanya. Amb nota, com sempre. De les poques curses d'orientació que he fet sempre admiro la rigorositat en l'organització. De fet, si no fos així es podria convertir en un autèntic caos.</div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-15583731309312527402013-03-25T17:52:00.002+01:002013-03-25T17:52:15.924+01:00Societat negra<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw9Ex1BY54rFy8IFIT2Aqs9vQbHP3x3STYp3wWEERRkZsOPQLbNU5q7rrkAHwhft4bwsQssnoqnwqK0vPdnjmow3EWvlJNfRLlLnrtDHrxPdNtxssc78IGs3o0H0WZrhKKmBSaz3icDfMn/s1600/societat_negra.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw9Ex1BY54rFy8IFIT2Aqs9vQbHP3x3STYp3wWEERRkZsOPQLbNU5q7rrkAHwhft4bwsQssnoqnwqK0vPdnjmow3EWvlJNfRLlLnrtDHrxPdNtxssc78IGs3o0H0WZrhKKmBSaz3icDfMn/s200/societat_negra.jpg" width="132" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Últimament, llegeixo crims, investigacions, polis, perdedors, delinqüents, sicaris i criminals. M'ha caigut a les mans <b><i>Societat negra</i></b>, <a href="http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=167526" target="_blank">guanyadora del V Premi Crims de Tinta</a>, el retorn d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Mart%C3%ADn_i_Farrero" target="_blank">Andreu Martín</a> (Barcelona, 1949) al gènere, una novel·la d'actualitat, negríssima.</div>
<div style="text-align: justify;">
Al carrer Güell de Barcelona, sobre un Lexus, troben un cap de dona
tallat. I la resta del cos no triga a aparèixer, arrossegat per un Seat
Toledo. Aquest és el punt de partida del relat. Marcant clarament per on van els tirus. Xinesos, negocis poc transparents, treballadors del port, policies amb una vida familiar turbulenta. Pels volts de la botiga de roba a l'engròs del senyor Soong, al carrer Trafalgar, hi ha gran trafica.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><i>Vaig baixar del taxi en una zona extrema de Santa Coloma, de carrers sense asfaltar i casetes baixes i modestes, aclaparades sota aquell diluvi etern que amenaçava d'enterrar-les en arenes movedisses. Vaig entrar en un bar petit i brut d'una cantonada. La propietària era una ogressa amb bigotis conegura com la Boleros, perquè solia cantar boleraos quan havia begut massa anís, i es va sorprendre en veure'm. Em va reconèixer, és clar que em va reconèixer. Gairebé diria que es va esglaiar.</i></span></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-78430787305866048442013-03-15T15:10:00.002+01:002013-03-15T18:05:45.408+01:00Una història catalana<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtyLVBUuldgvEMih-eD1ZsLe9-wjldxyRtbjo5J0ojKcnDmEHGk-wdnoRdRNDINFYOtoMbJd5xe_xNQgxuJ_7Sz-ueJCQAs7Zaqzfq0ezio9tIjELn-qWr7mjeUc0h3uQO6p8yDgJG0S6Y/s1600/historia+catalana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtyLVBUuldgvEMih-eD1ZsLe9-wjldxyRtbjo5J0ojKcnDmEHGk-wdnoRdRNDINFYOtoMbJd5xe_xNQgxuJ_7Sz-ueJCQAs7Zaqzfq0ezio9tIjELn-qWr7mjeUc0h3uQO6p8yDgJG0S6Y/s320/historia+catalana.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Entro al teatre poc condicionat. Ningú
no m’ha parlat de l’obra, no n’he llegit ni escoltat cap opinió i no he vist cap
reportatge a l’<i>Ànima</i> o al <i>TN</i>. <a href="http://www.tnc.cat/ca/una-historia-catalana-12-13" target="_blank"><i>Una història catalana</i> </a>sorpèn. Comença de manera diferent, segueix diferent i acaba diferent.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Jordi Casanovas va estrenar <i>Una història catalana</i> a la Sala
Tallers (avui tancada) del <a href="http://www.tnc.cat/" target="_blank">Teatre Nacional de Catalunya</a>, dins del <a href="http://www.tnc.cat/ca/projecte-t6/" target="_blank">Projecte T6</a>. El 2013 ha fet el salt a la
Sala Gran, amb alguns canvis de guió i molts canvis en el repartiment. Tres
històries que s’entrellacen sense forçar. A l’estil de <i><a href="http://www.filmaffinity.com/es/film864132.html" target="_blank">21 gramos</a></i>. De fet, les fonts són molt diverses i hi veig tocs de <i><a href="http://www.filmaffinity.com/es/film137887.html" target="_blank">Reservoir Dogs</a>, </i><i><a href="http://www.filmaffinity.com/es/film237285.html" target="_blank">El gran Lebowski</a></i> o <i><a href="http://www.edicionslacampana.cat/index.php/llibres/267" target="_blank">Tor. Tretze cases i tres morts</a>.</i> Ah! El final del 2n acte és per posar-se dempeus, treure's el barret i dir "Sí, senyor". Western per la vena. Només hi manca un garbuix de branques rodolant empeses pel vent. Corre Joe!<br />
El canvi de registre i accent dels actors és notable i, en el cas de <a href="http://www.imdb.com/name/nm0046588/" target="_blank">David Bagès</a>, excel.lent. Noms consagrats i joves talents com <a href="http://www.vickyluengo.com/" target="_blank">Vicky Luengo</a>. I un plaer veure'ls tots ells des de primera fila, a pocs centímetres. Va anar d'un pèl que no m'aixeco i redueixo el Cala amb tres moviments ràpids. L'hauria agafat per sorpresa. I li hauria fet veure a la Mercedes que allò era una història impossible. Gir inesperat de guió.<br />
El text de <a href="https://twitter.com/Jordi_Casanovas" target="_blank">Jordi Casanovas</a> demostra que encara queda molt bon teatre per escriure. El desenllaç és a l'alçada de les expectatives generades en els dos primers actes. Bravo.<br />
El TNC mig ple. O mig buit. No cessen els assots de l'IVA i les retallades .<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/uvrF1vP5cFk" width="560"></iframe><br /></div>
</div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-41386316521941520602013-03-10T12:33:00.002+01:002013-03-15T11:10:41.529+01:00Cursa de La Nou de Berguedà 2013<span style="text-align: justify;">Avui, Cursa de La Nou de Berguedà. De fet, el nom oficial seria Experience Trail's Berguedà 2013 - </span><a href="http://trailbergueda.blogspot.com.es/p/trail-la-nou.html" style="text-align: justify;" target="_blank">Trail la Nou de Berguedà</a><span style="text-align: justify;">. Molt trendy. El nivell d'inglès al Berguedà és pèssim però tot són trails, skyrunning, walking on the moon, winter party i hey soul sister. N'hi ha que avui han fet trail running. Jo he sortit a córrer. Del córrer de tota la vida, no sé si se m'entén.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-N2oBYmlJwAo/UPwMiaX9aQI/AAAAAAAAG84/AY2h3swa6Uw/s1600/cartell2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img alt="Experience Trail's Berguedà" border="0" height="172" id="Header1_headerimg" src="http://1.bp.blogspot.com/-N2oBYmlJwAo/UPwMiaX9aQI/AAAAAAAAG84/AY2h3swa6Uw/s320/cartell2.jpg" style="display: block;" title="" width="320" /></a>Em sembla que he quedat primer de les ties i que he baixat de les 2 hores per fer volta de 15 km passant pel cim del Sobrepuny. Sobrepuny? Sí, berguedà/na, aquella muntanya que hi ha a sobre del pantanu. A 15 minuts de casa. En alguns punts del recorregut era per aturar-se i fer una foto o simplement contemplar l'esplendidesa que teníem al davant. Macu, macu. <a href="http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3877017" target="_blank">El mapa dels 15 km al Wikiloc.</a><br />
Dies enrere vaig celebrar el tercer aniversari de la meva relació. Ens coneixem molt bé l'un a l'altra. Durant aquests anys, hem compartit molts moments jo i la meva <a href="http://aixiitot.blogspot.com.es/2012/02/historia-duna-fascitis.html" target="_blank">fascitis plantar</a>. La flama de la passió crema més que mai. Agraeixo a l'organització que hagi regat el recorregut perquè estigués més tou però no n'hi haurà prou. Jo vaig fent. Ja m'ho trobaré.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<pre id="line1"></pre>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-12202354725615648892013-03-06T16:09:00.000+01:002013-03-06T16:11:34.358+01:00Robert Zucco<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOAwwdpUKzyr4g4-8RRyXeJW-ECFVCq1a1a-heq7qL-mDVUvjh8g8pn6dwbhRpZ7R6DmJ5cq0HqZf70Zf2D5A2owCzhGGJaZ96-1QXxNc3h07RL7C3vF1aRQi-iz6a-3amb_Rh8D2W5icQ/s1600/zucco.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOAwwdpUKzyr4g4-8RRyXeJW-ECFVCq1a1a-heq7qL-mDVUvjh8g8pn6dwbhRpZ7R6DmJ5cq0HqZf70Zf2D5A2owCzhGGJaZ96-1QXxNc3h07RL7C3vF1aRQi-iz6a-3amb_Rh8D2W5icQ/s1600/zucco.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Bernard-Marie Koltès va escriure <b><i>Roberto Zucco</i></b> el 1988, una obra de teatre
inspirada en fets reals que relata la història d'un assassí en
sèrie italià, Roberto Succo, elevada a una dimensió mística i mesclada
amb la història d'una noia que arrossega a la perdició. L'obra va provocà un escàndol enorme en el seu moment.</div>
<div style="text-align: justify;">
Fa dues dècades, Lluís Pasqual va dirigir Eduard Fernández. Ara és Julio Manrique qui dirigeix Pablo Derqui. I set actors més que donen vida a diversos personatges d'un ambient fosc, desgraciats malvivint en la marginalitat. M'ha recordat a <a href="http://aixiitot.blogspot.com.es/2008/04/com-du-mana.html"><i>Com déu mana</i>, d'Ammaniti.</a> El personatge de Roberto Zucco és d'aquells que marquen tota una carrera teatral. Pablo Derqui està immens. M'ha agradat tornar a veure la Rosa Gàmiz i descobrir Maria Rodríguez, per exemple.<br />
Dues hores sense mitja part. Escenografia original (tipus 13, Rue del Percebe) i unes cançons encertadíssimes per a cada ambient. El mòbil que sona en el moment menys oportú tampoc no hi ha faltat.<br />
Mitja entrada al Romea. M'omple de ràbia contemplar com els assassins culturals que ens governen aconsegueixen buidar les butaques dels teatres.<br />
Serà difícil que vegi alguna obra millor aquest 2013. El nivell és molt amunt.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/WVY0MmmB_WQ" width="640"></iframe></div>
</div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-8329752075226186422013-03-03T22:47:00.000+01:002013-03-03T23:27:58.851+01:00The Newsroom<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdzmZEzto8oe8g20qCiUQN640STZGRrNnh9HeMWbo9MXrXPhtp2K5J0rb9WJKWv_r2QBlIdm1KyJ9kg0pCii524tndvXy-Tw0LeR7RtRc7y9KKOMxIwjzMhZUXeokM5UdXymL1FTZOQwui/s1600/newsroom.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdzmZEzto8oe8g20qCiUQN640STZGRrNnh9HeMWbo9MXrXPhtp2K5J0rb9WJKWv_r2QBlIdm1KyJ9kg0pCii524tndvXy-Tw0LeR7RtRc7y9KKOMxIwjzMhZUXeokM5UdXymL1FTZOQwui/s320/newsroom.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>The Newsroom</b></i> és una sèrie dramàtica de televisió, creada per Aaron Sorkin, el guionista de The social network la pel.lícula que mostra el naixement de Faceboo, La sèrie es va estrenar al canal HBO el juny de 2012 i ens explica la feina a la redacció del programa de notícies de ficció Atlantis Cable News (ACN), del qual Will McAvoy (Jeff Daniels) n'és el peculiar presentador. Cada episodi basa el seu argument en una notícia real, com són el vessament de petroli de BP a l'abril del 2010 o l'assassinat de Bin Laden.</div>
<div style="text-align: justify;">
El ritme de la sèrie és trepidant. No hi ha cap meteorit amenaçant la Terra ni cap bomba per desconnectar amb un compte enrere però el guió aconsegueix que no baixi la tensió en cap moment. De fet, per mirar-la en versió original s'ha de tenir un alt nivell d'anglès i amb subtítols requereix tota l'atenció. No pots mirar <i><b>The Newsroom</b></i> mentre planxes o fas el sopar.
</div>
<div style="text-align: justify;">
I el protagonista. O odies Will McAvoy o l'idolatres. Jo encara no m'he definit. És un periodista tan genial com anti-social. Un <i>borde </i>que quan entra en directe és un professional magnífic. També he retrobat Dev Patel, d'Slumdog Millionaire. A <i><b>The Newsroom</b></i> és el friki de l'equip, especialista en blogs, xarxes socials i telecomunicacions.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: sans-serif; font-size: x-small;"><span style="line-height: 19.1875px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: sans-serif; font-size: x-small;"><span style="line-height: 19.1875px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/wC8ovJYAU3U" width="640"></iframe></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px;"><br /></span></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-19952159219925847562013-02-18T14:42:00.001+01:002013-02-18T14:43:47.104+01:00El guardià invisible<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7TmODQ5kKow5RwjQJ1escBMHbH_La_xAOgg3xV-I4mRxVvlQVw8Lc5I0rmqooB4asJE83MAE519ZvuRLGZAMR6TGEePIyKzqE8_cjLtj3dEMXkbY706dXaKCP7UAnk0DiyNtKX_v1B9cx/s1600/guardi%C3%A0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7TmODQ5kKow5RwjQJ1escBMHbH_La_xAOgg3xV-I4mRxVvlQVw8Lc5I0rmqooB4asJE83MAE519ZvuRLGZAMR6TGEePIyKzqE8_cjLtj3dEMXkbY706dXaKCP7UAnk0DiyNtKX_v1B9cx/s1600/guardi%C3%A0.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Què amaguen els boscos de la vall de Baztan? Un espai aparentment idíl.lic es transforma en l'hàbitat estrany governat per forces misterioses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>El guardià invisible</i></b> és el primer títol de la trilogia que
prepara l'autora, que dies enrere va participar a la <a href="http://www.bcn.cat/bcnegra/es/programa/programa.pdf">BCNegra</a>. És la
seva segona novel·la i els productors de la trilogia Millenium d'Stieg Larsson
han adquirit els drets cinematogràfics de l'obra i estan treballant en
el projecte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.doloresredondomeira.com/">Dolores Redondo</a> (Donosti, 1969) narra la història d'un assassí en sèrie que mata adolescents seguint rituals macabres, al costat del riu Baztan, al nord de Navarra. El persegueix la inspectora Salazar, que pateix terrors nocturns per alguna experiència terrible de la infantesa. Pocs saben el secret d'Amaia Salazar. La inspectora, que viu a Pamplona, retorna al seu Elizondo natal per investigar el cas.<br />
Es fa estrany que una novel.la negra estigui ambientada a terres basques. Bona novel.la. Crims i investigacions envoltats de misteri i forces malignes.<br />
<a href="http://www.catradio.cat/audio/701850/Dolores-Redondo">Entrevista a Dolores Redondo, a Catalunya Ràdio.</a><br />
<br />
<i><span style="font-size: x-small;">El camí s'estrenyia a mesura que penetraven en el bosc i després s'obria de nou en petites clarianes, on l'herba creixia verda i fina com la gespa del millor jardí. En altres zones el bosc formava un laberint abrigat i sumptuós, quasi càlid, que es reforçava amb la catifa constant de fulles i pinassa que s'estenia davant d'ells. En aquella zona plana i espessa, l'aigua no hi havia penetrat com en els vessants i hi eren visibles grans superfícies seques i plenes de fulles arrremolinades pel vent als peus dels arbres, com si formessin llits naturals per a les làmies del bosc. L'Amaia va somriure en evocar els records de les llegendes que de petita li explicava la tia Engrasi.</span></i></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-60272896724435744942013-02-01T16:17:00.002+01:002013-02-01T16:17:23.233+01:00Futbol per la llibertat<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn2IE4V8ndnz68EgXlTcqt4iDy9Zw7uPN9uwVpxbPUySB0NyjeuKxGupCAEC-t5vksTnxmMEKN5Q9_ug6ktQpG-iN-mbsoHBt23W5NfswaRn5KbZcHxf5B6mylj0pEkIO1l0Cteqr9KRq5/s1600/futbol_ll.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn2IE4V8ndnz68EgXlTcqt4iDy9Zw7uPN9uwVpxbPUySB0NyjeuKxGupCAEC-t5vksTnxmMEKN5Q9_ug6ktQpG-iN-mbsoHBt23W5NfswaRn5KbZcHxf5B6mylj0pEkIO1l0Cteqr9KRq5/s200/futbol_ll.jpg" width="140" /></a></div>
Com diuen els espanyols: esport i política no s'han de barrejar (només quan juga "la Roja"). Doncs que no llegeixin <i>Futbol per la llibertat</i> perquè els sortirà urticària al veure les desenes de casos d'instrumentalizació i de la mescla inevitable entre política i esport. Tenia pendent fa molt temps el 27è Premi d'Assaig Josep Vallverdú 2010, obra de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_d%27Usall" target="_blank">Ramon Usall</a>. Ja el puc treure de la llista. </div>
<div style="text-align: justify;">
El llibre mostra
el paper rellevant que ha tingut el futbol en la majoria dels
esdeveniments polítics del nostre temps i la instrumentalització que
n'han fet i que en fan, en benefici propi, tots els poders estatals,
tant els totalitaris com els democràtics.<br />
<i>Futbol per la llibertat</i> parla d'un esport molt allunyat dels actuals "no hay rival fácil" i "sí, bueno ¿no?". Hi va haver i hi ha futbolistes compromesos amb la llibertat de les seves causes. Com el <a href="https://sommacus.wordpress.com/2008/07/24/hola-xavi/" target="_blank">Xavi</a> i el <a href="https://sommacus.wordpress.com/2007/10/31/tinc-dos-amics-que-juguen-al-barca/" target="_blank">Puyol</a>, per exemple. NO! Sempre m'ha impressionat molt la <a href="http://www.canaltrans.com/deportes/futbol1/historias/equipo-contra-nazis.html" target="_blank">història dels ucraïnesos del Dinamo de Kíev</a> (o FC Star) sota ocupació nazi. El llibre <a href="http://aixiitot.blogspot.com.es/2012/03/hhhh.html" target="_blank">HHhH</a> també en parla. O la història del desconegut <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Rino_Della_Negra">Rino della Negra</a> i el FC Saint-Ouent, club que actualment malviu a les categories tenebroses del futbol francès. L'excel.lent extrem dret d'origen italià combinava les internades per la banda amb la militància francesa antinazi, fusell en mà. O el partit de la vergonya: <a href="http://www.youtube.com/watch?v=KvMi0cXaZDI" target="_blank">Xile marcant a porteria buida</a> i classificant-se pel Mundial del 74.</div>
<div style="text-align: justify;">
En uns temps on les cultures i llengües que no tenen un Estat propi estan
condemnades a desaparèixer, el futbol és dels instruments més potents de projecció
d'una nació oprimida.<br />
I mentre el <a href="http://olvance.wordpress.com/2011/02/23/el-sergi-serra-torna-a-fitxar-per-l%E2%80%99olvan/">Sergi Serra</a> no es decideixi a publicar el seu llibre sobre futbol de tercera (regional) o alguna altra perla que té guardada sota la calba, <i>Futbol per la llibertat</i> és el millor llibre de futbol que he llegit. Exceptuant <a href="http://www.blaugranas.com/libro_romario_rey_del_gol-fotos_del_f_c_barcelona-igfpo-2216576.htm" target="_blank"><i>Romario, rey del gol</i></a>, és clar.</div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-2585997013130128142013-01-26T14:48:00.003+01:002013-01-26T15:22:37.069+01:00Les revenants<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFBawTe13N5vNGjLlpcDETRfT_GzABRhWZfiFu_vWEryZbZUmzfH4lOVTzEyDeHsBCD7veM1W2I5Zl1nGxTPv29srvukdWlPx_XUWBNNWJDSzoLjBnu1YXTVlQ76CHOHiYGiVWN0N1hSod/s1600/les_revenants-430x280.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFBawTe13N5vNGjLlpcDETRfT_GzABRhWZfiFu_vWEryZbZUmzfH4lOVTzEyDeHsBCD7veM1W2I5Zl1nGxTPv29srvukdWlPx_XUWBNNWJDSzoLjBnu1YXTVlQ76CHOHiYGiVWN0N1hSod/s320/les_revenants-430x280.jpg" width="320" /></a></div>
Els francesos saben fer sèries de televisió? Tenint de referència <i><a href="http://youtu.be/NenftAXwaVE" target="_blank">Helena, quina canya i De què vas?</a></i> és gairebé impossible pensar que sí. Doncs, ens equivoquem. <i><a href="http://lesrevenants.canalplus.fr/" target="_blank">Les revenants</a></i> és excepcional, produit de qualité, canela fina.</div>
<div style="text-align: justify;">
La traducció de revenants seria els retornats o els ressuscitats. D'un dia per l'altre, persones que fa temps que van morir tornen com si res al món real. Tenen el mateix aspecte que el dia que van perdre la vida i ningú no diria pas que són morts.<br />
Els retornats mengen molt, no dormen, no recorden gaire res, el nivell de l'aigua del llac del costat del poble (Annecy?) baixa sense explicació. El comportament dels ressuscitats, tot i el xoc mental que els deu resultar, és raonablement normal. Molt intrigant tot plegat.<br />
<i>Les revenants</i> es podria definir com un drama que ens parla sobre la mort i la pèrdua. No penseu en zombies que mengen cervells. Poc a veure amb <i>The Walking Dead</i>. A mi em recorda més a <i><a href="http://aixiitot.blogspot.com.es/2008/02/twin-peaks.html" target="_blank">Twin Peaks</a></i>.
Bona. Molt bona. 8 capítols de la primera temporada. Si teniu tendències addictives a les sèries us empassareu la primera temporada d'aquesta d'un sol glop.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #333333; font-family: Trebuchet MS, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/TMxW5LJEWTI" width="640"></iframe></span></span></div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-513880119238584379.post-1812045598409492212013-01-22T15:54:00.000+01:002013-01-22T15:54:14.420+01:00Pastorets de l'Ametlla de Merola<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih3I97g5p_17p1rai8fz0xtbonWQWFYr0H89vGw4-6qeAA0jHQAQKpd5EHrfWoCnW4BRmXI6fkZ5xXcC516EgFrnPXzDGQD3HC_tDAIutHatEqsDgWZ78JvbZ0iDlJC488qu_Q07qAZSU0/s1600/pastorets_ametlla_merola-9922.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih3I97g5p_17p1rai8fz0xtbonWQWFYr0H89vGw4-6qeAA0jHQAQKpd5EHrfWoCnW4BRmXI6fkZ5xXcC516EgFrnPXzDGQD3HC_tDAIutHatEqsDgWZ78JvbZ0iDlJC488qu_Q07qAZSU0/s1600/pastorets_ametlla_merola-9922.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Parlar de l'Ametlla de Merola és parlar de <a href="http://www.pastorets.ametllademerola.cat/" target="_blank">Pastorets</a>, emblema d'aquesta colònia amb personalitat pròpia. Ja el 1878 es feien unes primeres representacions durant la Missa del Gall. L'any 1975 es va crear l'Agrupació Cultural Esplai, que els impulsa en l'actualitat. Diumenge 20/01/13, amb el dinar a mig païr, autocar dels <a href="http://www.elspastoretsdeberga.cat/" target="_blank">Pastorets de Berga</a> cap al sud de la comarca.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tornen a fer <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Pastorets_de_l%27Ametlla_de_Merola" target="_blank">Pastorets</a> després de 3 anys amb el teatre en obres. Tenint en compte que aquest any s'ha arribat pels pèls a poder recuperar els Pastorets al teatre, és comprensible que a nivell tècnic no acabi d'anar com es voldria. Sobretot el so. Entendre què diuen la majoria de actors es fa realment complicat i exigeix un nivell de concentració massa alt a l'espectador.</div>
<div style="text-align: justify;">
Uns Pastorets amb molt Antic Testament i amb molt playback de Nadales. Bon nivell general entre els actors. I atenció al nen que debutava en el paper de Rabadà. Només 5 anys. Apunta maneres.</div>
<div style="text-align: justify;">
Com va dir el director Moisès Boixadera a l'inici de la funció, <i>avui en dia tenen gran importància les arrels i aquí us presentem les nostres</i>. Més que uns Pastorets, els de l'Ametlla són arrels i bandera d'un poble amb ganes de ser-ho. Per molts anys.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/SKdfa422vwM" width="560"></iframe> </div>
Xavihttp://www.blogger.com/profile/03946977859914635481noreply@blogger.com0