Tancat

Podria dir que ahir vaig acabar una cursa, o que la setmana passada vaig anar al teatre, o que he acabat un nou llibre. Podria dir que vaig liadíssim, que el facebook, que el twitter, que l'instagram.

Penjo el cartell de tancat. M'ho agafo com unes vacances que poden ser indefinides. A l'estil del cine de Berga.

Tot el que he anat escrivint resta aquí, en un racó oblidat d'Internet. Aixi i tot va bé.

Cinque Terre

Dins del Top5 de lu que n'hi ha que visitar a Itàlia és indubtable que hi tenen plaça assegurada Roma, Florència i Venècia. Per completar la llista hi hauria diversos noms. Per a mi, que hi posin el Cinque Terre.

Força desconegudes a casa nostra, les Cinc Terres són una part de la costa de la Ligúria d'una gran bellesa. Cinc pobles de postal: Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. Són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997 i Parc Nazionalle des de 1999.

Diversos camins de ronda enllacen un poble amb l'altre. El més concorregut, fàcil i bonic és el Vialle d'Amore entre Riomaggiore i Manarola (tancat al públic l'agost de 2013 per mal estat). La resta no són complicats però van resseguin la costa i els desnivells et poden fer suar la cansalada. També es pot agafar un vaixell que va parant a cada poble, no apte per a mariners del Pirineu. Els pocs minuts de navegació - en un dia a 35 graus i mar agitada - et poden deixar grogui. El tren és el mitjà més còmode. I fer nit a La Spezia, ciutat tranquil.la i agradable (i més barata que qualsevol dels 5 pobles), també és molt bona opció. S'arriba en 5 minuts a Riomaggiore. Fer la visita a la zona en cotxe ha de ser un problema.

Monterosso té unes platges fantàstiques i el tren para just al davant. Vernazza i Manarola són de foto i et pots banyar a les badies precioses que dibuixa la roca. Corniglia queda al capdamunt d'un turó. És el més innaccessible i el més descartable. Riomaggiore és el primer venint de la Spezia, bonic però amb poca línia de costa. És complicat fer un rànquing però em quedo amb Manarola i Vernazza. Must.

Amb un parell de dies pots veure pràcticament tot el Cinque Terre. Amb més temps, es pot ampliar la visita cap a Portovenere i les seves ille(te)s.
Per si no ha quedat prou clar, totalment recomanable. N'hi ha que anar-hi.

Oceà, al Versus Teatre

No havia tingut encara l'ocasió d'anar a veure mai cap obra al Versus Teatre. Dijous 8 d'agost, em vaig estrenar amb Oceà, adaptació de la novel.la d'Alessandro Baricco. Dia de l'estrena, també, per a Retret Teatre.

En aquesta història hi apareix de gent estranya que busca el mar per foragitar les seves pors, sentiments amb els quals pot connectar qualsevol espectador. Sempre transcorrent en els límits entre el somni i la realitat. Fa uns anys, vaig llegir la novel.la de Baricco (aclaparat per Seda) i, globalment, em va agradar, malgrat ser una lectura exigent.

Sota la direcció i adaptació d'Ivan Padilla, 6 actors a l'escenari durant 60 minuts: Francesca Vadell, Bàrbara Roig, Lara Díez, Ramon Bonvehí, Dani Ledesma i el mateix Ivan Padilla. Tots ells cares noves, per a mi. El personatge número 7 és Cels Campos, a l'escenari però només expressant-se amb el seu piano i la música que ha compost expressament pel muntatge. El tema principal guanyarà l'Òscar a millor cançó d'obra de teatre de petit format. Bellesa.

Una manera molt propera de viure el teatre i una obra molt diferent. Sala petita i butaques als dos laterals de l'escenari. Els actors, a tocar. Fins el 29 de setembre.

Vimbodí vs. Praga, a Vilanova i la Geltrú

El 8 i 9 d'octubre de 2011, la Farsa representava al Teatre Municipal de Berga "Vimbodí vs. Praga", de Cristina Clemente. Éxit notable tant a nivell interpretatiu com per les 650 persones que van veure l'espectacle. Aquelles representacions van deixar molt bon regust. Tant, que ahir vam anar a Vilanova i la Geltrú, on Rosegall Teatre representava l'obra al Teatre Principal.

Per casualitat, vam saber que a la Festa Major de Vilanova hi representaven "Vimbodí vs. Praga" el dimarts 6. Doncs, anem-hi. No és pas tan lluny.
Molt interessant veure com un altre grup de teatre amateur porta a escena una obra que ja has fet. La idea general no era tan diferent de la nostra: vestuari, escenografia... El text de Clemente emociona. El paper de la Pilar té una força extraordinària i el de l'Ariadna un encant especial. Bons records.
I, a poc a poc, molt lentament, se'n va tornar al fons del mar.