M’agrada el joc. El detesto com a vici però m’encanta com a plaer. De tant en tant se’m posa molt bé una visita al Casino. Des de fa uns quants anys, pels volts de Nadal, vaig a jugar-me els diners al Gran Casino de Barcelona. La primera vegada que hi vaig entrar podies jugar una bona estona amb fitxes de 250 pessetes. I no fa pas tant! Ara, amb una fitxa de 5 € no en tens per a res. Tan sols en una taula de Black Jack de tot el Casino, l’aposta mínima són 5 €. M’agrada sentir el neguit de veure quines cartes em donarà la banca, l’alegria de fer un 21 o la decepció de passar-me. M’ajuda a autocontrolar-me, a decidir quan continuar jugant o quan convé retirar-se. És divertit.
Però no tothom ho viu així. A les taules de joc, hi veus persones realment atrapades, fora de control, jugant a més d’una i de dues taules alhora, deixant-hi massa euros durant massa nits. Això ja no és diversió sinó una altra cosa ben diferent.
L’última nit al Casino ha valgut la pena. Fins i tot n’he sortit amb números positius. És un lloc agradable, elegant, amb classe. Hi tornaré. D’aquí un temps.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada