Mentre nosaltres tenim un munt de maldecaps per si s'ha espatllat la rentadora o si el Barça no acaba d'estar fi a la Lliga, els periodistes de guerra senten xiular les bales per sobre les orelles i caminen entre refugiats en camps atapeïts de moribunds, enfangats d'excrements fins la cintura.
Secrets de guerra és un llibre dur. Un recull d'experiències bèl.liques. La cruesa dels conflictes armats entre pobles viscuts en primera persona. Des de la guerra dels Balcans a la Primavera Àrab, Nicolás Valle ha
cobert per a TV3 tots els principals conflictes dels últims vint anys. I això que Nicolás Valle va ser insubmís. No va voler fer ni la mili ni la prestació social substitutòria. Qui no volia saber res de la guerra, ha acabat explicant-la durant anys.
Vaig sentir l'entrevista fa uns dies al Versió RAC1 i vaig tenir claríssim que havia de llegir el llibre. I no decep.
Unes poques hores d'avió separaven aquell avern de la matriu confortable i acollidora de casa. Massa ràpid, massa sobtat. Els dies avancen lentament quan tornes de la guerra. Estàs descol.locat perquè encara dus a sobre la flaire repugnant de la carn putrefacta i gravat a la retina la visió de la desesperació. Tot el que veus et sembla superflu i certes imatges t'acompanyen en cada gest, en cada esforç quotidià: les dones amb la cara tumefacta, els cadàvers apilats a la cuneta, aquella pujada extenuant per la muntanya nevada buscant fugitius, esgotat, cansat de dur el trípode a l'esquena, aquella dona prenyada muntada a cavall, aquell fred que m'impedia vocalitzar en els stand-up.
Vaig sentir l'entrevista fa uns dies al Versió RAC1 i vaig tenir claríssim que havia de llegir el llibre. I no decep.
Unes poques hores d'avió separaven aquell avern de la matriu confortable i acollidora de casa. Massa ràpid, massa sobtat. Els dies avancen lentament quan tornes de la guerra. Estàs descol.locat perquè encara dus a sobre la flaire repugnant de la carn putrefacta i gravat a la retina la visió de la desesperació. Tot el que veus et sembla superflu i certes imatges t'acompanyen en cada gest, en cada esforç quotidià: les dones amb la cara tumefacta, els cadàvers apilats a la cuneta, aquella pujada extenuant per la muntanya nevada buscant fugitius, esgotat, cansat de dur el trípode a l'esquena, aquella dona prenyada muntada a cavall, aquell fred que m'impedia vocalitzar en els stand-up.
