The Hour

Sèrie dramàtica de la BBC. 6 capítols d'una hora cadascun estrenats el 2011. De menys a més, amb un principi i un final, tot i que ja han anunciat la segona temporada. L'acció se centra a la mateixa cadena BBC però al 1956, al mateix temps que la crisi del canal de Suez, a Egipte. 

Freddy Lion és un reporter desesperat. La seva millor amiga, Bel Rowley és selecccionada per produïr un nou magazine anomenat 'The Hour'. Espies, conspiracions, oficines, crisis internacionals, triangle amorós i cigarretes.
The Hour és una mica com Mad Men però a l'estil britànic, salvant totes les distàncies. Així que, si sou fans de l'acció a l'Sterling Cooper, teniu números que us agradi The Hour.

L'exèrcit furiós

Lluny de París, el comissari Adamsberg s'enfronta a un misteri infranquejable. Ordebec, Normandia. En ple segle XXI, una antiga llegenda té atemorit el poble: una horda d'homes i animals, morts i mig descompostos i comandats per Hellequin, passa de nit per un camí del mig del bosc. El mite medieval de la cacera salvatge parla d’un grup de caçadors liderats pel senyor Hellequin que recorre el nord d’Europa a cavall, ànimes en pena condemnades a una eternitat de tortures inimaginables. La seva aparició sempre és preludi de futures catàstrofes i, a Ordebec, senyala la mort de quatre persones d'ànima corrupta. 

Fred Vargas és el pseudònim literari de Frédérique Audoin-Rouzeau, escriptora i arquelòga medievalista francesa nascuda a París el 7 de juny de 1957. Al.lèrgica als mitjans i a les entrevistes. L'exèrcit furiós és la seva 12a novel.la, la 3a traduïda al català. El meu primer contacte amb l'autora. Novel.la negra, misteri i llegenda.

Hi havia uns sis graus menys a Normandia i, des que arribà a la plaça gairebé deserta de l'estació d'autobusos, l'Adamsberg brandà el cap en el vent fresc i el notà córrer sobre el clatell i rere les orelles, en un moviment bastant animal, una mica com hauria fet un cavall per fer fora els tàvecs. Envoltà Ordebec pel nord i, una mitja hora després, posava els peus al camí de Bonneval, senyalitzat amb una vella pancarta de fusta pintada a mà.

Els Pastorets de Mataró

Dins l'elit. Els de Mataró són uns dels Pastorets de més qualitat i amb més base social i històrica. Un referent. El 2016 celebraran el seu centenari.

La direcció canvia de mans cada 2 o 3 anys. Això vol dir que hi ha gent capacitada i es poden permetre aquesta rotació. En la majoria de Pastorets, no és així i es dirigeix com es pot. És el 3r cop que veig l'espectacle i la vegada que m'ha impressionat menys. Les 3 hores i mitja em van costar de passar. El repartiment no em va meravellar com en altres ocasions i, sobretot, els tocs personals de direcció no em van convèncer. Així i tot, continuen sent magnífics en quant a participació i coordinació,  escenes de conjunt rodones (com la del temple), el pròleg, decorats, efectes, el text de Ramon Pàmies, la música, el cant... I la Sala Cabanyes en sí, bressol i pedrera de teatre d'on han sortit i sortiran grans noms.

10 dies de representació en una sala d'unes 430 persones d'aforament. I moure uns 400 actors i personal tècnic cada dia de funció. Cal un equip molt preparat i amb moltes ganes per tirar tot això endavant. I a Mataró el tenen.
I l'acollida als berguedans va ser fantàstica. Com sempre.

La vampira del Raval

Quina una aquesta l'Enriqueta Martí! Ho tenien clar els nens a la Barcelona de principis de s.XX. Si la vampira hagués viscut a Massachusetts, per exemple, ja faria anys que n'haurien fet la pel.lícula. Com que era catalana, de moment, té la novel.la La mala dona de Marc Pastor i, ara, el musical.

Des del 14 de desembre, es pot veure, al Teatre del Raval, el musical La Vampira del Raval. Ambientat  a la Barcelona de començaments de segle,  explica, en clau de musical tragicòmic i estil burlesc, la vida d’Enriqueta Martí, personatge real i molt sinistre. Un tema difícil de portar a escena però resolt encertadament. Per a aconseguir-ho, Jaume Villanueva ha comptat amb la música d’Albert Guinovart, i el text i les lletres de Josep Arias Velasco. Actors de categoria i que estan esplèndids, amb menció especial per a un magnífica Mercè Martínez (que alterna el paper amb Roser Batalla) en el paper d’Enriqueta Martí. També a escena:  Valentina Raposo, Jordi Coromina, Mingo Ràfols, Roger Pera i un pletòric Pep Cruz.

Un nou musical i autòcton és una gran notícia. I si la música és d'Albert Guinovart és una garantia.