Durant la 2a Guerra Mundial, en aquesta zona de la Sibèria els russos hi van desplaçar milers de presoners comdemnats a treballs forçats. L'autopista de Kolyma, que porta a la capital, és coneguda com a "carretera dels ossos", nom que recorda la gran quantitat de condemnats que van perdre la vida construint-la i van ser enterrats allà mateix. Diuen que hi ha un mort cada 4 metres. Dos llibres basats en fets reals situen l'acció precisament en aquesta freda zona de l'est de Rússia. Es tracta de La llarga caminada i Tan lluny com els peus em portin. Són llibres que descriuen fugides aparentment impossibles. Com acaben les històries és fàcil d'endevinar. Si no, no s'haurien pogut explicar.
Tan lluny com els peus em portin va ser escrit per Josef Martin Bauer (1901-1970) i publicat el 1955. Bauer va fer llargues entrevistes al protagonista abans de donar l'obra per acabada. Descriu l'extraordinari viatge del tinent alemany Clemens Forell, pseudònim del protagonista, condemnat a 25 anys de treballs forçats en una mina de la Sibèria. En 3 anys, va completar 14.000 quilòmetres a peu, en una fugida impossible a través del desert gelat. El 2001 es va fer una adaptació cinematogràfica, de producció alemanya. Al meu parer, la pel.lícula no arriba al gran nivell emotiu del llibre. Devalua i deforma massa la història. I em va decebre.
Temps després he sabut que hi havia una altra història amb moltes similituds: La llarga caminada, escrit per Slavomir Rawicz i publicat el 1956. El 19 de novembre de 1939, Slavomir Rawicz, un jove oficial de cavalleria polonès fou detingut pels russos, acusat d'espionatge. Després de patir tortures i de sotmetre'l a una farsa de judici, fou condemnat a 25 anys de treballs forçats al Camp 303, prop de Yakutsk, capital de la república de Yakutia.
Són dos molt bons llibres d'aventures. Impacta la duresa de les fugides. Són històries semblants però amb diferències significatives. En el primer cas la fugida és en solitari, en el segon, en grup. Forell travessa la Sibèria cap a Iran, Rawicz i el seu grup cap al sud, per Mongòlia. En tot cas, emociona llegir com els protagonistes decideixen arriscar-se a fugir i com se sobreposen i sobreviuen a les misèries més inimaginables.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada