Jean-Claude Izzo

De tant en tant, m'agrada agafar una d'aquelles històries on hi apareix un mort, el detectiu, una investigació, ambients marginals, confidents, una copa, fum de tabac, música de saxo. Novel.la negra, vaja. El meu preferit és Andrea Camilleri. També he fet pessics a l'obra de Donna Leon, Massimo Carlotto i Vázquez Montalbán. Però el que més m'ha sorprès ha estat Jean-Claude Izzo.
Izzo (1945-2000) fou un escriptor nascut a Marsella, amb alguna arrel italiana i espanyola. Poeta, periodista, militant comunista i un dels escriptors francesos de novel.la negra amb més talent. Va ser redactor en cap de la revista comunista La Marseillaise. Un gran analista i documentalista de la màfia de la ciutat. Va morir massa jove víctima d'una malaltia.
No va ser fins al 1995 que va començar a recollir els seus millors èxit amb la publicació de Total Khéops, el primer dels tres capítols amb el detectiu Fabio Montale. Després de Keops total (amb adaptació cinematogràfica inclosa) i Xurmo, Soleà tanca l'anomenada Trilogia de Marsella, una creació de gran qualitat literària i humana. Les tres estan traduïdes al català per Límits editorial. Val la pena llegir-les en ordre i no com jo, que vaig començar per Soleà. Izzo descriu Marsella amb una cruesa i estimació a la vegada, que t'alimenten les ganes d'agafar el cotxe i arrencar a visitar-la. Retrata de meravella els barris perifèrics, la immigració, les urbanitzacions de xalets, els locals genuïns. I els personatges. La Lole, la Sonia, el Manu, l'entranyable Honorine. I també hi ha alguna investigació policial... Però, ben mirat, al costat de com transmet la caòtica realitat marsellesa, la trama detectivesca passa a un segon terme, sense desmerèixer-la.

"Jo no havia matat mai. Però avui me'n sentia capaç. De matar. O de morir. De matar i de morir. Perquè matar és sempre morir. Ara ja no tenia res més a perdre."