La novel·la és construeix a partir d'un crim tranfronterer que un policia andorrà, que acaba de sortir d'una depressió per la mort de la dona, ha de resoldre. El narrador és el mateix Andreu Boix, o Andreu el Vidu. En aquesta tasca comptarà amb l'ajut de personatges. A poc a poc anirà lligant caps, tot fent un retrat de la societat andorrana. En el teló de fons sempre hi haurà l'incendi de Meritxell del 1972, que el protagonista recorda de quan era nen i el seu pare va voler que ho veiés.
És una novel.la policíaca amb tots els tòpics, sense novetats, però molt interessant pel fet que l'acció està situada en un lloc conegut i proper. Una cosa és que et parlin de Venècia (Donna Leon), Marsella (Izzo) o Vigata (Camilleri) i l'altra és que llegeixis sobre l'avinguda Carlemany, les parròquies andorranes, els passos fronterers del Pas de la Casa i de la Seu d'Urgell o referències a les colònies d'AINA de Canillo.
També m'ha agradat el sentit de l'humor d'alguns passatges. Segurament no passarà a la història com una de les grans novel.les policíaques però he passat molt bones estones amb la seva lectura.
- Ara foten Ducados rossos? Quina mariconada. Ara sí que em puc morir. No val la pena viure en un món on els Ducados ja no són el que eren. Ja és mala llet que la que ha estat potser l'última pipada de la meva vida hagi estat d'aquesta puta merda.
Va llençar-lo a terra, amb una ganyota de disgust.
1 comentari/s:
Vaig llegir Blau de Prússia perquè havia llegit abans Obaga, del mateix autor. Aquesta, a diferència de la primera, no anomena tots els llocs on transcorre l'acció, però no és gaire difícil imaginar-s'ho. Una altra novel·leta, divertida i prou intrigant, però tal i com bé dius parlant de Blau de Prússia, tampoc passarà a la història.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada