La música s'adapta perfectament a les imatges. O potser és a l'inrevés. L'inici de la pel.lícula amb, 54-46 Was my number dels Toots & the Maytals, ja m'ha emocionat. Música jamaicana, música "negra" en el moviment skinhead. També hi sonen Dexy's Midnight Runners i The Smiths. I la gran Pressure Drop.
Finalment, he vist This is England , una pel.lícula que dia a dia augmenta la col.lecció d'elogis i crítiques favorables. Totalment recomanable. La història d'en Shaun, un nen de 12 anys, que és "adoptat" per uns skinheads a l'Anglaterra del 1983, la de la Tatcher, la de la guera de les Malvinas (Falklands, per a ells). Al cap d'unes setmanes arriba Combo i el grup es divideix entre els que segueixen la originària línia interracial dels skinheads i els que es dirigeixen cap a les idees nacionalistes i xenòfobes de Combo.La pel.lícula és força completa però en destaquen el protagonista i la música. Thomas Turgoose és el petit de quatre germans. En el moment que el van descobrir en un càsting, el trapella Turgoose estava seguint un pla per a joves desavantatjats a Grimsby, al seu poble. Thomas no havia actuat mai abans. La seva mare va morir el desembre de 2005, abans de l'estrena. La pel.lícula li està dedicada.
La música s'adapta perfectament a les imatges. O potser és a l'inrevés. L'inici de la pel.lícula amb, 54-46 Was my number dels Toots & the Maytals, ja m'ha emocionat. Música jamaicana, música "negra" en el moviment skinhead. També hi sonen Dexy's Midnight Runners i The Smiths. I la gran Pressure Drop.
La música s'adapta perfectament a les imatges. O potser és a l'inrevés. L'inici de la pel.lícula amb, 54-46 Was my number dels Toots & the Maytals, ja m'ha emocionat. Música jamaicana, música "negra" en el moviment skinhead. També hi sonen Dexy's Midnight Runners i The Smiths. I la gran Pressure Drop.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada