Què és l'efecte papallona? Ho explico amb un exemple. Si deixem caure una pilota sobre l'aresta de la teulada d'una casa moltes vegades, petites desviacions en la posició inicial poden fer que la pilota caigui per un o altre costat, conduint a trajectòries de caiguda i posicions de repòs final completament diferents. Canvis minúsculs que porten a resultats totalment divergents.Però no vull parlar d'aquesta teoria sinó de la pel.lícula del 2004: The Butterfly Effect. Sense un director ni protagonistes coneguts però amb un molt bon guió. És un thriller original i diferent. Una gran estona d'entreteniment garantitzada. Una història que parla de la relació entre causa i efecte, l'espai i el temps, els universos paral.lels. M'ha recordat algunes de les teories que intenten explicar Lost.
I que bons, els Oasis. És d'aquelles pel.lícules que et quedes al cine fins que han acabat de passar tots els crèdits. Qui diu el cine diu el sofà de casa. Escoltant la música idònea que algú ha encertat plenament en col.locar com a cirereta final del pastís. I com m'agradaven, els Oasis! Stop crying your heart.
2 comentari/s:
Quan vaig anar al cine a veure-la no m'esperava que seria una sorpresa tan agradable. Em pensava que seria un film de consumir amb un bon pot de crispetes amb una guió ximple, ben mastegat i fàcil. El protagonista em sona que també surt a "Sin City" i a l'actor real li agraden les maduretes.
No sé si hauràs xafardejat pel youtube on hi ha un final alternatiu; per mi és millor que el que van triar pels cines. Devien desestimar-lo per massa políticament incorrecte.
El protagonista és prou conegut. Actualment ocupa el lloc del Bruce willis en el món; és el nòvio de la Demi moore.
Publica un comentari a l'entrada