Finalment, després que s'hagués de suspendre per la pluja el 17 de maig, aquest dissabte 7 de juny es va poder celebrar el Memorial Ricard Cuadra. El temps continuava inestable i, per evitar una nova suspensió, es va decidir fer tot el muntatge i oferir el concert al pavelló vell de Berga.
La sensació era una mica estranya pel fet que la Patum ja havia quedat enrere (i aquest concert sempre s'havia fet abans de la festa) i que el lloc no era l'habitual: la plaça de Sant Pere. Així i tot, el recinte estava ple a vessar i, un cop van haver sonat les primeres notes, es va aconseguir crear un bon clima. La sonoritat no era l'adient degut a les característiques del pavelló però, per a mi, va ser tot un èxit.
Com sempre, segur que hi ha qui no li va agradar gens el concert, que això no és Patum ni és res, etc. La Patum i el seu entorn són extremadament conservadors i tot allò que surti del com s'ha fet sempre ja atabala. Personalment penso que el resultat és molt bo i segueix fidelment l'esperit innovador i d'experimentació que tenia el Ricard, a la memòria del qual va dedicat el concert. Trobo molt interessant que músics reconegudíssims d'arreu del país coneguin, valorin i treballin les melodies de la Patum. Això dignifica la música, la festa i la ciutat. Albert Guinovart ja va participar en el concert i aquest any ho ha fet la Companyia Elèctrica Dharma, un autèntic referent històric en la música del nostre país. I molts més que en vinguin.
La sensació era una mica estranya pel fet que la Patum ja havia quedat enrere (i aquest concert sempre s'havia fet abans de la festa) i que el lloc no era l'habitual: la plaça de Sant Pere. Així i tot, el recinte estava ple a vessar i, un cop van haver sonat les primeres notes, es va aconseguir crear un bon clima. La sonoritat no era l'adient degut a les característiques del pavelló però, per a mi, va ser tot un èxit.
Com sempre, segur que hi ha qui no li va agradar gens el concert, que això no és Patum ni és res, etc. La Patum i el seu entorn són extremadament conservadors i tot allò que surti del com s'ha fet sempre ja atabala. Personalment penso que el resultat és molt bo i segueix fidelment l'esperit innovador i d'experimentació que tenia el Ricard, a la memòria del qual va dedicat el concert. Trobo molt interessant que músics reconegudíssims d'arreu del país coneguin, valorin i treballin les melodies de la Patum. Això dignifica la música, la festa i la ciutat. Albert Guinovart ja va participar en el concert i aquest any ho ha fet la Companyia Elèctrica Dharma, un autèntic referent històric en la música del nostre país. I molts més que en vinguin.
3 comentari/s:
Va ser una experiència molt bona, que algú amb coneixement agafi part de la festa més estimada i en faci quelcom especial no té preu.
Va quedar collonut.
Sergi
Tens raó. La Patum, com a La Memòria dels Cargols: "Així ho hem trobat, i així ho deixarem!"
Collons, cagumdéu!!
I el concert, a la plaça! on s'és vist!?
A aquests senyors els vaig veure fa un munt a un concert que va ser una passada, crec que corria l'any 85 o 86..quasi res.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada