A la vora del Weser
hi ha una vila
que patí un gran flagell:
rates hi havia.
Eren tantes i tan grans
que els gats fugien
i els pobres vilatans
de fam morien.
L'Agrupació Teatral La Farsa celebra el seu 50è aniversari aquest 2008. I no podia ser d'altra manera que celebrar-ho amb un muntatge teatral: El retaule del flautista. L'obra és de Jordi Teixidor i va ser escrita el 1968. És una farsa que parteix del conte clàssic del Flautista d’Hamelín i que denuncia la situació política del moment amb un moviment escènic molt atractiu i amb cançons que animen l'espectacle. Tot i que denuncia els problemes de 40 anys enrere, molts d'ells encara són ben vigents.
Hi ha moltes novetats en aquesta obra de La Farsa: vestits, decorats, cançons, actors... i un aire fresc i ganes d'experimentar amb nous estils. El retaule del flautista no és un musical però sí que hi ha cançons. I això és tot un repte. A veure què en sortirà. S'hi estan invertint esforços i hores de molta gent, segur que el resultat serà satisfactori.
hi ha una vila
que patí un gran flagell:
rates hi havia.
Eren tantes i tan grans
que els gats fugien
i els pobres vilatans
de fam morien.
L'Agrupació Teatral La Farsa celebra el seu 50è aniversari aquest 2008. I no podia ser d'altra manera que celebrar-ho amb un muntatge teatral: El retaule del flautista. L'obra és de Jordi Teixidor i va ser escrita el 1968. És una farsa que parteix del conte clàssic del Flautista d’Hamelín i que denuncia la situació política del moment amb un moviment escènic molt atractiu i amb cançons que animen l'espectacle. Tot i que denuncia els problemes de 40 anys enrere, molts d'ells encara són ben vigents.
Hi ha moltes novetats en aquesta obra de La Farsa: vestits, decorats, cançons, actors... i un aire fresc i ganes d'experimentar amb nous estils. El retaule del flautista no és un musical però sí que hi ha cançons. I això és tot un repte. A veure què en sortirà. S'hi estan invertint esforços i hores de molta gent, segur que el resultat serà satisfactori.
2 comentari/s:
"Una vegada hi havia a Alemanya una vil·la molt bonica, Pimburg, banyada al sud per les aigües del riu Weser.
Quan comença aquesta història, fa més de sis-cents anys, els pimburgesos i llur vila eren víctimes d'un terrible flagell: rates!
N'hi havia tantes i eren tan grosses que atacaven els gossos i es menjaven els gats. Quant als aliments, ho devoraven tot: piles de formatges, barrils sencers d'arengades, tastaven la sopa de les olles i feien el niu dins els barrets dels vilatans. A més a més, una remor de xisclets impedia que les comares s'assabentéssin de les xerrameques de les veïnes. Un dia, els pimburgesos van decidir reunir-se davant la casa de la vil·la."
Després de mesos de feina; després de molt assajar; després de compondre músiques precioses i de fer vestits rústics; després d'atrevir-se amb un projecte ambiciòs i arriscat, ha arribat el dia:
La vila és plena de rates!
No es pot ni dormir!
I el fàstic que fan!
Molta merda!
Publica un comentari a l'entrada