A El Incidente (The Happenging), M. Night Shyamalan, ens deixa un argument molt interessant: la mutació del gen de l’autoestima que provoca un allau de suïcidis. Impactants, les primeres escenes de presentació de la història. És el nou llargmetratge del misteriós director indi, dos anys després de l'estranya i incompresa Lady in the Water. El realitzador de la premiada El sexto sentido (1999) segueix indagant en el territori dels somnis i els malsons reals i sense explicació que amenacen els homes i les dones. En la seva filmografia també hi trobem les excel.lents El Bosque (2004), Señales (2002) i El protegido (2000).A El incidente li han caigut pals pertot arreu. Hi ha qui se la carrega sense pietat i hi ha qui l'elogia. Doncs a mi em va agradar. 
Reconec que els protagonistes (sobretot la noia amb cara de ionqui) estan a un nivell molt baix, que no cal tractar l'espectador de tonto i explicar-li tantes coses, que hi ha escenes que sobren, poc creïbles, etc Així i tot, la pel.lícula m'ha fet pensar hores i dies després. No és un simple passatemps. Vaig sortir del cine amb força malestar. Allò que se'n diria ratllat, mal rotllo. La pel.lícula va aconseguir transmetre'm alguna cosa. Crec que no deixa a ningú indiferent i val la pena dedicar-hi 90 minuts.
Reconec que els protagonistes (sobretot la noia amb cara de ionqui) estan a un nivell molt baix, que no cal tractar l'espectador de tonto i explicar-li tantes coses, que hi ha escenes que sobren, poc creïbles, etc Així i tot, la pel.lícula m'ha fet pensar hores i dies després. No és un simple passatemps. Vaig sortir del cine amb força malestar. Allò que se'n diria ratllat, mal rotllo. La pel.lícula va aconseguir transmetre'm alguna cosa. Crec que no deixa a ningú indiferent i val la pena dedicar-hi 90 minuts.
2 comentari/s:
Jo també hi vaig estar pensant dies després.
De fet és de les que s' ha de veure més d' una vegada i en moments espaiats en el temps (les conclusions varien).
A mi m' ha agradat bastant.
Un dels motius pels quals no deu haver agradat a alguns, és que té moltes interpretacions possibles, i això en el món dicotòmic del blanc i negre no sol agradar.
També és una pel·lícula que, com "el bosque", és crítica amb un tipus de persona i de societat.
em sembla que ni jo mateixa sé de què va...
diria que m'ho prenc com un simple exercici d'escriptura que em serveix d'escalfament pel que pugui venir després
Publica un comentari a l'entrada