El club de la lucha és la pel.lícula dirigida per David Fincher (Seven, Alien 3...) el 1999. Està basada en la novel.la de Chuck Palahniuk escrita el 1996. Un protagonista sense nom lluita contra la creixent desilusió sobre la cultura del consumisme i la frustració que sent per les seves relacions superficials la feina burocràtica que fa. En un intent per superar-ho, crea un club de boxa clandestí com a nova forma de teràpia. La pel.lícula va fer que la història es convertís en un fenomen en la cultura popular. També ha rebut moltes crítiques pel seu tractament explícit de la violència.
Edward Norton i Brad Pitt fan dues interpretacions enormes. Helena Bonham Carter és Marla i el cantant Meat Loaf interpreta a Bob. Entre moltes curiositats que es descobreixen navegant per la xarxa, he sabut que el número de telèfon de Marla Singer (555-0134) és el mateix que el de Teddy a Memento o que a Bonham Carter (160 cm) li van haver de posar plataformes per no semblar tan baixeta al costat dels dos protagonistes de més de metre vuitanta.
Feia temps que tenia ganes de tornar a veure aquesta gran pel.lícula i finalment vaig trobar el moment. Quan la vaig veure per primera vegada em va impactar. La tenia mitificada i temia que, al revisar-la anys després, em decepcionés. Res d'això. Continua sent una de les meves pel.lícules de capçalera.
Una gran pel.lícula es mereix un gran final. I qui va escollir la cançó de tancament la va clavar amb els Pixies preguntant-se Where is my mind?
Ho sé perquè ho sap en Tyler.
Edward Norton i Brad Pitt fan dues interpretacions enormes. Helena Bonham Carter és Marla i el cantant Meat Loaf interpreta a Bob. Entre moltes curiositats que es descobreixen navegant per la xarxa, he sabut que el número de telèfon de Marla Singer (555-0134) és el mateix que el de Teddy a Memento o que a Bonham Carter (160 cm) li van haver de posar plataformes per no semblar tan baixeta al costat dels dos protagonistes de més de metre vuitanta.
Feia temps que tenia ganes de tornar a veure aquesta gran pel.lícula i finalment vaig trobar el moment. Quan la vaig veure per primera vegada em va impactar. La tenia mitificada i temia que, al revisar-la anys després, em decepcionés. Res d'això. Continua sent una de les meves pel.lícules de capçalera.
Una gran pel.lícula es mereix un gran final. I qui va escollir la cançó de tancament la va clavar amb els Pixies preguntant-se Where is my mind?
Ho sé perquè ho sap en Tyler.
5 comentari/s:
enigmatic? estic desolada, he assassinat la meva camera fotografica...s'ha morit sense poder fer-hi res.
una abraCada des d'edimbrah
No és per col·leguisme, però en el llibre també hi fa molt l'excel·lent traducció del Cussà. Bon llibre, bona visió, bona pel·lícula i bona música. Bon vivant! Visca els boletaires galàctics!
Bona la pel·lícula.
N' hi ha una versió (que no he vist ni penso veure), anomenada "El Club de la dutxa".
No sabia que la traducció era del Cussà. El poso a la llista de pendents.
Xavi,
t'ha quedat un blog molt xulo!ara toca anar explicant batalletes,jeje
Salut i kms ...
Publica un comentari a l'entrada