Jo he servit el rei d'Anglaterra

Bohumil Hrabal (Brno 1914 - Praga 1997) fou un dels escriptors txecs amb més renom del segle XX juntament amb Jaroslav Hasek, Karel Capek, Milan Kundera i Franz Kafka. Morí en caure d'una finestra del cinquè pis d'un hospital de Praga mentre provava d'alimentar coloms. El suïcidi per salt des d'un cinquè pis apareix a més d'un dels seus llibres. Per tant, avui encara segueix el debat si la mort de Hrabal va ser accidental o voluntària.

Aquests dies es torna a parlar de Hrabal perquè fa poc s'ha estrenat la pel.lícula de Jo he servit el rei d'Anglaterra, dirigida per Jiri Menzel. És una producció txeca del 2006 i no la deixen gens malament. No l'he vista però he llegit que fa justícia a la novel·la.
L'altra gran obra de Hrabal és Trens rigorosament vigilats. Menzel també en va fer l'adaptació cinematogràfica i va guanyaar l'Òscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa el 1967.
Sempre escric sobre els llibres quan estic a mig llegir-los i potser hauria de canviar el costum. Però aquesta història m'està sorprenent agradablement. El cambrer de Jo he servit el rei d'Anglaterra descobreix el poder dels diners molt aviat i aspira a gaudir-ne tant com pugui. Observant els clients dels diferents hotels per on transcorre la seva ascendent carrera, comprèn com els diners aporten admiració, impunitat, dones, elegància... La vida d'un petit gran personatge entre la Bohèmia de la primera república fins a la imposició del comunisme a Txecoslovàquia.