En general, no m'agraden els relats curts, els llibres de contes que ens volen sorprendre i fer reflexionar sobre el missatge. Només alguna coseta d'en Bucay m'havia arribat profundament. Potser és per això que no havia agafat mai res de Monzó. L'associava a contes curts. Però Monzó no només explica contes.
Quim Monzó, escriptor, traductor i periodista, va néixer a Barcelona el 1952. Ha publicat un bon nombre de novel·les, contes i reculls d'articles, ha estat traduït a més de vint idiomes i ha guanyat diversos premis literaris. Les seves col·laboracions als mitjans de comunicació han contribuït a fer-lo un dels autors catalans més populars.
La magnitud de la tragèdia (1989) és la tercera novel·la de l'autor. El Ramon-Maria, després d'una nit etílica i fornicatòria, es troba amb la sorpresa d'una erecció permanent. A l'inici, el to és festiu i eròtic però s'acaba convertint en un fosc i angoixat thriller. Rere el desig apareix la tragèdia. Quim Monzó aconsegueix convertir la imatge xocant de l'erecció en molt més que una excusa per a fer avançar la història.
La novel·la traça la història de dos personatges en paral·lel: el portador del membre erecte i la seva fillastra. L'Anna-Francesca és una adolescent alhora libidinosa i reprimida, que manté una relació d'alta tensió amb el padrastre. Els protagonistes apareixen en tot moment confrontats.
M'agrada Monzó perquè va al gra. No es perd en pàgines i pàgines amb descripcions que no aporten res. La narració és neta. L'exageració i la inversemblança també són una constant en la novel.la. I hi ha gags realment graciosos marca de la casa.
El Ramon-Maria va mirar alternativament metge i ajudant, decidit a no tolerar la més mínima rialleta. Però no n'hi va haver cap. L'ajudant mantenia el mateix aire abstret que abans, cosa que va molestar lleugerament el Ramon-Maria: ¿tan poc important era el que li passava que un ajudant de metge ni s'hi interessava? El metge observava les notes que havia anat prenent; li va ordenar que s'aixequés i s'abaixés els pantalons. Mentre ho feia, el Ramon-Maria va recordar el que li deia sa mare, de petit: qui cau en mans de metges no en surt mai ben parat.
M'agrada Monzó perquè va al gra. No es perd en pàgines i pàgines amb descripcions que no aporten res. La narració és neta. L'exageració i la inversemblança també són una constant en la novel.la. I hi ha gags realment graciosos marca de la casa.
El Ramon-Maria va mirar alternativament metge i ajudant, decidit a no tolerar la més mínima rialleta. Però no n'hi va haver cap. L'ajudant mantenia el mateix aire abstret que abans, cosa que va molestar lleugerament el Ramon-Maria: ¿tan poc important era el que li passava que un ajudant de metge ni s'hi interessava? El metge observava les notes que havia anat prenent; li va ordenar que s'aixequés i s'abaixés els pantalons. Mentre ho feia, el Ramon-Maria va recordar el que li deia sa mare, de petit: qui cau en mans de metges no en surt mai ben parat.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada