La Vicky (i la Cristina)

Saps que el Woody Allen ha fet una pel.lícula centrada a Barcelona? Ah, sí? I hi surt el Bardem, l'Scarlet i la Penélope Cruz... la Pedrera, la Sagrada Família, l'aeroport, el Clínic... Ah, sí? Doncs trobo que se n'ha parlat poc. Jo hauria fet més especials, entrevistes, connexions en directe, suplements monotemàtics. D'una cosa així se n'ha de parlar més. Què toca aquest l'Allen? La flauta?
Per casualitat a mi també em va arribar que l'Allen havia estrenat Vicky Cristina Barcelona. I cap al cine. Tan parlar de l'Scarlet i la Penélope i jo em quedo amb la Rebecca Hall. Personatge clau dins del guió i amb molts més minuts de pantalla que la Penélope o el mateix Bardem. Guapíssima ella, em recorda moltíssim a l'Evangeline Lilly, la Kate de Lost. La Rebecca Hall era la gran tapada!
No passarà a a la història per ser la millor pel.lícula d'Allen però és una comèdia divertida i una bona pel.lícula. L'abans, el durant i el després han aixecat molta polsegueura. El resultat final m'ha agradat. L'escenari de la història és com anar a un quiosc de les Rambles i seleccionar les millors postals de Barcelona. A Manhattan o Match Point, Allen també retrata les ciutats on transcorre la història mostrant-ne els indrets més emblemàtics.
La Cruz molt divertida, el Bardem molt bé, l'Scarlet guapíssima... però tot això ja se sabia. Insisteixo: la sorpresa és la Vicky.

5 comentari/s:

Marcel ha dit...

Està poc bona, eh!

Clardelluna ha dit...

Uff... deu ser que el Woody i jo no acabem de ser compatibles però m'ha deixat molt que desitjar aquesta pel·lícula... Potser és allò de que la realitat mai acaba satisfent les expectatives però l'he trobat molt fluixa. Em quedaria amb poques coses d'una pel·lícula que, al meu entendre, se n'hauria pogut treure molt més suc del que se n'ha tret.

Si l'únic factor sorpresa es resumeix a l'entrada triomfal de la desquisiada Pe amb una pistola a les mans o l'embolic entre ella i la rossa dels morros inflats, ja no et parlo del previsible cap de setmana a Oviedo...

En fi... sort que entre gustos no hi ha res escrit i sort que no sóc crítica cinematogràfica perquè després de la decepció amb la qual vaig sortir del cine, si n'hagués hagut d'escriure alguna cosa n'haguéssin sortit tots plegats molt mal parats.

Lleïr ha dit...

Per mi una pel·liculeta més.
Em quedo amb el detall de com els taxistes de bcn s'aprofiten de les indefenses guiris: després de sortir de l'aeroport es veu un rètol de la c-58 en direcció Barcelona, carretera molt allunyada de l'aeroport.

xavi ha dit...

Molt bé, Marcel...així m'agrada: directe. Jo intentant ser políticament correcte i tu vas i les hi fots pel dret.
Berta, a mi tampoc no em va entusiasmar però em va entretenir.
Lleïr, no m'hi vaig fixar amb això del taxi. Que bo! És ben bé que quan ets turista et timen tan com poden.

Anna E. ha dit...

Potser no és la millor pel·lícula del Woody Allen (insisteixo que si no l'heu vist mai ja podeu anar a buscar ara mateix Delitos y faltas!), però, aixiitot, per mi va ser una gran estona! La Rebecca Hall fantàstica, la Penecruz fa molt riure i el doblatge com una pena!