Una comèdia idiota. Un argument enrabessat, destartalat i divertit. Un altre exemple que amb una hora i mitja n'hi ha prou per fer una bona pel.lícula.Ozzie Cox és un agent de la CIA que escriu les seves memòries i ho guarda en un CD. La seva dona li roba el CD, que va a parar a uns empleats d'un gimnàs, no massa llestos, que intenten fer xantatge a Cox. La història es va complicant cada vegada més fins a arribar a ser esperpèntica.
La meva sessió al cine era comentada. A la fila del darrere hi tenia 5 o 6 dones-senyores comportant-se com adolescents. No passaven ni dos minuts que no fessin un comentari que a elles els semblava molt graciós. Quan surt el Brad Pitt?, Oita'l com tremola!, On se'n compren d'aquestes?, Em sembla que l'estan espiant. Senyora, fa 20 minuts que s'han donat indicis claríssims a l'espectador que l'estan espiant! Aquella colla em van recordar unes altres dones que tenia a la fila del darrere veient la Passió d'Esparraguera. En el moment que Judes va aparèixer a escena es va sentir: Mira el hijoputa ése!
Tornant al tema, la pel.lícula és d'Ethan i Joel Coen i el guió també, basat en la novel.la d'Stansfield Turner. No en tinc ni idea de qui és però ha de ser ben estranyot per crear una història com aquesta. El trio d'actors és esplèndid i, a més, fent papers agraïts on poder-s'hi lluir. Malkovich, Pitt, Clooney. Jo els poso per aquest ordre. Entre els tres asos, també destaca la Frances McDormand, guanyador de l'Oscar a la millor actriu per Fargo (1996).
2 comentari/s:
"Mira al hijoputa ese" que gran!, ja no ho recordava! La Passió d'Esparraguera, si senyor!
Què vols que t'hi digui... per mi aquesta pel·lícula és un exemple d'un "vull i no puc". Des del meu punt de vista, quan la situació és idiota, si el personatge sobreactua perd gran part de la gràcia... O això, o bé no facis que els personatges siguin estúpids, i la gent es descollonaria el doble.
Publica un comentari a l'entrada