Odissea als aeroports

Fa poc més d'un any, en una de les primeres entrades ja explicava una experiència caòtica a l'aeroport. Doncs, l'he superada.

A veure, traiem la calculadora. Comencem el viatge a la 1 de la nit del dijous al divendres, hora de casa. Des de l'altra banda de l'Atlàntic, més de 7 hores de vol. L'avió no pot aterrar a Madrit i ens desvien a Alacant. 6 hores d'espera sense tenir cap informació. Finalment, volem a Madrit. Arribem a les 8 a Madrit. Després de taulells, reclamacions, cues, munts de maletes sense amo, crits, plors i caos general, ens diuen que no hi ha cap vol fins l'endemà. Més cues, maletes, caminades amunt i avall i fem nit tirats a Barajas. El llit una mica dur pel meu gust. El vol a Barcelona també surt amb retard. Em deixo molts detalls entremig perquè no acabaria mai. El fet és que havia d'arribar a casa a quarts de 7 de la tarda i hi arribo a quarts de 12 del migdia de dissabte. Total: més de 34 hores de viatge, 6 hores d'espera a Alacant i 10 més a Barajas. Fets pols.
En aterrar a Madrit divendres al vespre, el pilot ens anunciava que ens fixéssim bé en la preciositat del paisatge amb dos ditets de neu. Molt trempat ell...
Als aeroports he seguit una dieta d'uns entrepans deliciosos, de mig pam, embotit de plàstic i a 4 eurus i mig.
Per cert, el viatge molt bé. I que tan maco i que tan bon temps.