Avui diumenge s'ha disputat la 2a cursa de muntanya de Manresa. Els inscrits eren gairebé 300 però les pluges de les últimes hores han espantat molts corredors. De fet, jo mateix no ho tenia gens clar a les 10 del matí quan encara estava plovent. Quina mandra que fa posar-te a córrer amb pluja.
La cursa sortia i arribava a la pista atlètica del Congost. Amb els 8 o 9 primers quilòmetres puges i baixes el Collbaix i la resta, fins arribar als 19'5 oficials (realment 18,5 o 17,5), vas planejant per pistes i corriols. El recorregut transcorre de Manresa a l'oest, cap a Rajadell. Avui tot era fang. El tram final de la pujada al Collbaix, els del "pelotón" l'hem suat de valent. Trepitjat per tots els que ja havien passat, era un tobogan llis que havíem de pujar agafant-nos on podíem. Semblava una prova d'Humor Amarillo.
La cursa la guanyada Agustí Roc en homes (1 h 14) i Laia Andreu en dones (1 h 34). Jo he acabat amb 1 hora 48. A la meitat. He anat de menys a més. He sabut controlar el ritme, reservant forces per als últims quilòmetres. Satisfet. I molt enfangat.
La cursa sortia i arribava a la pista atlètica del Congost. Amb els 8 o 9 primers quilòmetres puges i baixes el Collbaix i la resta, fins arribar als 19'5 oficials (realment 18,5 o 17,5), vas planejant per pistes i corriols. El recorregut transcorre de Manresa a l'oest, cap a Rajadell. Avui tot era fang. El tram final de la pujada al Collbaix, els del "pelotón" l'hem suat de valent. Trepitjat per tots els que ja havien passat, era un tobogan llis que havíem de pujar agafant-nos on podíem. Semblava una prova d'Humor Amarillo.
La cursa la guanyada Agustí Roc en homes (1 h 14) i Laia Andreu en dones (1 h 34). Jo he acabat amb 1 hora 48. A la meitat. He anat de menys a més. He sabut controlar el ritme, reservant forces per als últims quilòmetres. Satisfet. I molt enfangat.
segons l'aparatu del Lleïr
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada