Escoltar la ràdio a hores intempestives en cap de setmana pot arribar a ser interessant, encara que no ho sembli. Jo hi vaig descobrir Richard Cheese. És un cantant-humorista que actua a Las Vegas fent un tipus de concert-gala-xou amb molt èxit. Canta el tipus de música coneguda com a lounge, ritmes sensuals amb instrumentacions recarregades. Una variació del jazz amb influències del swing i la big band dels 50. Doncs al lounge d'en Richard Formatge, s'hi afegeix la sàtira.Richard Cheese es el nom artístic de Mark Jonathan Davis. El conegut comediant triomfa a Las Vegas, com ho van fer Frank Sinatra o Michael Bublé. Malgrat que les versions que canta són provocadores i catxondes, el seu estil musical és refinat i els arrenjaments estan molt ben fets. I el paio canta molt i molt bé. Ja ha tret 6 àlbums al mercat però només s'han distribuït als EEUU. A fora, només és conegut gràcies a Internet.
L'acompanya una banda formada per Bobby Ricotta (piano), Frank Feta (bateria i percussió) i Chazz American (contrabaix).
S'ha especialitzat en fer versions de grups populars de rock, pop, hip-hop... portant els ritmes, sons i fins i tot les lletres, al seu terreny. Són interessants les versions d'Another brick in the Wall (Pink Floyd), Sunday Bloody Sunday (U2), Rape me (Nirvana) o el tema de la sèrie Friends. A mi m'agrada la versió de Creep, de Radiohead:
1 comentari/s:
Bona, sí! Amb un estil swingejat i amb els vents pren un caminar molt xulo! Quasi que m'agrada més que l'original dels Capderàdio. És d'un estil més "crooner", que se'n diu ara. Bon descobriment, Xavi!
Publica un comentari a l'entrada