L'1 de juliol de 2009 va morir a Barcelona l'escriptor, periodista i crític literari Baltasar Porcel. El d'Andratx va cultivar tots els gèneres i va guanyar tants premis que ja en devia perdre el compte. Com a personatge opinador o com a articulista de La Vanguardia em queia com em queia. Però tenia ganes de descobrir-lo com a escriptor. És per això que he agafat un dels seus llibres de nom: L'emperador o l'ull del vent (2001). La novel.la va guanyar el premi Ramon Llull el mateix 2001.
L'emperador o l'ull del vent es basa en l'estada a Cabrera de milers de presoners napoleònics, tancats durant anys en aquesta illa deserta (potser el primer camp de concentració de la història?) on fins i tot es va practicar el canibalisme. Sobre aquesta base sorgeix un personatge singular i misteriós: Gérard de Fleury. Gérard és vist a través d'un prisma èpic i la seva història es va construint amb les explicacions de diversos testimonis.
Després d'haver llegit gairebé només traduccions durant les últimes setmanes (bàsicament, Larsson) vaig començar L'emperador o l'ull del vent i creia estar en una altra dimensió. No té res a veure llegir literatura pensada i escrita en català amb llegir traduccions d'històries de crims i investigacions. En les primeres pàgines no m'hauria anat malament tenir un diccionari al costat per buscar la quantitat de paraules que no sabia ni que existien en la meva llengua.
L'emperador o l'ull del vent es basa en l'estada a Cabrera de milers de presoners napoleònics, tancats durant anys en aquesta illa deserta (potser el primer camp de concentració de la història?) on fins i tot es va practicar el canibalisme. Sobre aquesta base sorgeix un personatge singular i misteriós: Gérard de Fleury. Gérard és vist a través d'un prisma èpic i la seva història es va construint amb les explicacions de diversos testimonis.
Després d'haver llegit gairebé només traduccions durant les últimes setmanes (bàsicament, Larsson) vaig començar L'emperador o l'ull del vent i creia estar en una altra dimensió. No té res a veure llegir literatura pensada i escrita en català amb llegir traduccions d'històries de crims i investigacions. En les primeres pàgines no m'hauria anat malament tenir un diccionari al costat per buscar la quantitat de paraules que no sabia ni que existien en la meva llengua.
De Cabrera, en recordo perenne el xiscle aspre de les gavines giravoltant dalt del cel, com si els ogres les enviessin de més amunt per amenaçar-nos; l'obsessiva magnificència del mar, com les goles dels somnis: semblava que les aigües es poguessin obrir per qualsevol lloc, que el mar et clavaria queixalada; l'espantosa fetor humana: t'acostaves a un cos i li pudien l'alè, el sexe, les mans, reconeixies cada persona per la seva pesta peculiar més que no pas pels trets, que tothom ja havia perdut demacrat i febrós, o per la veu ja convertida també en roncs balbucejos. I recordo Gérard de Fleury voraginós...
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada