Pere Calders (1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana. Sobretot va destacar com a contista amb Cròniques de la veritat oculta (1955) o la popularitat que li donà Antaviana als anys 80, muntatge musical de Dagoll Dagom basat en els seus contes.
Havia llegit alguns dels seus contes però desconeixia la seva part novel.lística. Ronda naval sota la boira (1966) és la seva principal novel.la. Recentment, La Magrana n'ha fet una nova edició i m'hi he agafat.
Ronda naval sota la boira és una obra desconcertant, amb un pròleg estrany, una estructura diferent i una història delirant. És la història d'un naufragi esbojarrat on els personatges van i vénen i tan aviat discuteixen per banalitats com per assumptes realment trascendentals. L'autor intercala comentaris després de cada capítol on se'n va per les branques explicant els seus pensaments - inicialment - sobre la història. Juga constantment amb el lector.
El Panoràmic, un vaixell de luxe, es troba atrapat en un remolí inmens i sota una boira constant. Els passatgers no només es resignen al naufragi inevitable sinó que fan vida normal, sota l'estricta disciplina del capità Maurici, un home de mar tossut que veu la seva fi en el naufragi, peti qui peti.
El domini del llenguatge de Calders és aclaparador. Però el ritme és molt desigual. He gaudit i rigut en alguns fragments d'humor molt fi però també m'he saltat comentaris i peus de pàgina de l'escriptor que no m'aportaven res.
Com succeeix sovint en les grans crisis, intervals de calma total alternaven amb els paroxismes, i en aquells moments una quietud gairebé amable i una llum mirallejant que ho amorosia tot donaven als éssers i a les coses l'aire bonancenc d'un matí de festa d'alta mar. Reunint-se en grups poc nodrits, la gent es lliurava al xiuxiueig més que a la conversa, i d'algun indret m'arribà el so d'una rialla femenina, trencada en breus murmuris cristal.lins com el gebre trepitjat per un petit estol d'isards. Un nen ros i mudat demanà un caramel amb increïble cortesia i la seva mare (una dama bellament agençada) va treure's del maniguet un embolcall de colors vius i l'allargà a l'infant.
Ronda naval sota la boira és una obra desconcertant, amb un pròleg estrany, una estructura diferent i una història delirant. És la història d'un naufragi esbojarrat on els personatges van i vénen i tan aviat discuteixen per banalitats com per assumptes realment trascendentals. L'autor intercala comentaris després de cada capítol on se'n va per les branques explicant els seus pensaments - inicialment - sobre la història. Juga constantment amb el lector.
El Panoràmic, un vaixell de luxe, es troba atrapat en un remolí inmens i sota una boira constant. Els passatgers no només es resignen al naufragi inevitable sinó que fan vida normal, sota l'estricta disciplina del capità Maurici, un home de mar tossut que veu la seva fi en el naufragi, peti qui peti.
El domini del llenguatge de Calders és aclaparador. Però el ritme és molt desigual. He gaudit i rigut en alguns fragments d'humor molt fi però també m'he saltat comentaris i peus de pàgina de l'escriptor que no m'aportaven res.
Com succeeix sovint en les grans crisis, intervals de calma total alternaven amb els paroxismes, i en aquells moments una quietud gairebé amable i una llum mirallejant que ho amorosia tot donaven als éssers i a les coses l'aire bonancenc d'un matí de festa d'alta mar. Reunint-se en grups poc nodrits, la gent es lliurava al xiuxiueig més que a la conversa, i d'algun indret m'arribà el so d'una rialla femenina, trencada en breus murmuris cristal.lins com el gebre trepitjat per un petit estol d'isards. Un nen ros i mudat demanà un caramel amb increïble cortesia i la seva mare (una dama bellament agençada) va treure's del maniguet un embolcall de colors vius i l'allargà a l'infant.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada