Els Pastorets de Girona són un muntatge del Grup Proscenium i tenen unes 3 dècades d'història. El text parteix del que va escriure Mn. Francesc Gay, rector de La Pinya (Olot), els anys trenta del segle passat. Actualment, l'espectacle musical i familiar el composen més d'un centenar d'actors i una munió de col·laboradors, tècnics, ajudants i pares i mares que s'apleguen durant setmanes a la Sala La Planeta, (seu habitual de Grup Proscenium) per a la preparació dels Pastorets.
L'obra es representa 7 dies (amb molt bona resposta de públic) al Teatre Municipal de Girona, un teatre antic però remodelat fa pocs anys, situat just al centre de la ciutat i amb l'equipament més modern. És un dels millors teatres del país, sens dubte.
Pel que fa al fil argumental, la parella còmica són Batus i Aram, Llucifer és el rei de l'infern, Josep de Natzaret té molt protagonisme i un cas particular d'aquests Pastorets és la Belcebuna, una diablessa que procura servir tan bé com pot Llucifer però tot li acaba sortint malament. El to general de l'obra és massa histriònic, còmic, infantil pel meu gust. Només algunes escenes de Josep i Maria ho compensen.
La comparseria i els cants tenen molt protagonisme. Fer moure tanta gent alhora representa un esforç afegit a l'hora d'assajar.
La durada és excessiva: 3 hores i 15 minuts, amb una mitja part inclosa. Amb una relectura dels Pastorets, es podria plantejar una bona retallada, que crec que és necessària.
Els Pastorets de Girona són els únics que es fan a Girona ciutat i són els Pastorets d'una gran capital. Això es nota en la infraestructura sobretot, però també en l'edició de materials, en recursos tècnics, en les institucions que hi aposten.
Les comparacions són odioses però inevitables. Els Pastorets de Girona i els de Berga són la nit i el dia. Tots fem el mateix però de maneres molt diferents. I així anem enriquint el teatre i la cultura del país.
Pel que fa al fil argumental, la parella còmica són Batus i Aram, Llucifer és el rei de l'infern, Josep de Natzaret té molt protagonisme i un cas particular d'aquests Pastorets és la Belcebuna, una diablessa que procura servir tan bé com pot Llucifer però tot li acaba sortint malament. El to general de l'obra és massa histriònic, còmic, infantil pel meu gust. Només algunes escenes de Josep i Maria ho compensen.
La comparseria i els cants tenen molt protagonisme. Fer moure tanta gent alhora representa un esforç afegit a l'hora d'assajar.
La durada és excessiva: 3 hores i 15 minuts, amb una mitja part inclosa. Amb una relectura dels Pastorets, es podria plantejar una bona retallada, que crec que és necessària.
Els Pastorets de Girona són els únics que es fan a Girona ciutat i són els Pastorets d'una gran capital. Això es nota en la infraestructura sobretot, però també en l'edició de materials, en recursos tècnics, en les institucions que hi aposten.
Les comparacions són odioses però inevitables. Els Pastorets de Girona i els de Berga són la nit i el dia. Tots fem el mateix però de maneres molt diferents. I així anem enriquint el teatre i la cultura del país.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada