Estocolmo (se el cuento)

El dilluns 30 de novembre se celebrava a Sevilla el X aniversari de la companyia sevillana Síndrome Clown. Durant el mes de desembre es podran veure les obres d'aquests 10 anys als teatres de Sevilla per celebrar l'aniversari. El tret de sortida era l'última producció Estocolmo (se acabó el cuento) al Teatro Lope de Vega. Aprofitant l'estada a la capital andalusa, hi vaig treure el cap.
El Teatro Lope de Vega data de 1929. Es va contruir en motiu de la Exposición Iberoamericana d'aquell mateix any. Després de diverses reformes i canvis de mans, el teatre és el que és des de 1988. És una peça fonamental en l'activitat cultural de la ciutat. Cada temporada programa més de 180 representacions i supera cada any els 100.000 espectadors. Un teatre molt bonic, com aquells d'abans.
Estocolmo (se acabó el cuento) gira entorn dels contes de Chéjov. De fet, la representació només comença amb els contes d'Anton Chéjov perquè de sobte es converteix en un segrest. Representa que els dos clowns (el líder espavilat i el tonto graciós) han lligat i amordaçat els dos veritables actors als camerinos. Dos clowns i un duet de corda damunt l'escenari. I molt d'humor sevillà.
El públic estava entregadíssim, rient a cada gag. A mi, em va agradar però no em va agradar molt. Deu ser que el seu tipus d'humor no fa per a mi. La majoria d'acudits els vaig trobar molt suats, altres sí que em van fer somriure. Una bona estona però només això.



2 comentari/s:

Jordi ha dit...

Va, no dissimulis!! Que ja ho sabem que et va l'humor estil Los Morancos. Et deus haver fet un tip de riure...
Només veient el cartell anunciador ja t'hauria d'haver fet sospitar.

xavi ha dit...

Efectivement, em va molt aquell humor intel.ligent i treballat dels Morancos.
Que consti que l'obra no estava malament. I des del meu palcu amb cortines vermelles i cadira encoixinada ho vaig veure "de ole"!