Era el meu retorn a les curses després de gairebé 2 mesos. Diumenge gèlid i molt concorregut a Súria. Trobada de motos, fira de Nadal amb les parades al carrer, cursa de muntanya... i manifestació de miners! Després de moltes feines per entrar al poble i aparcar, arribo a la zona de la sortida de la cursa i ja veig que s'hi respira un ambient carregat. Un membre de l'organització ens avisa, en petits grups, que uns manifestants a la línia de sortida tenen la intenció de posar problemes a la cursa. Són les 11 del matí, hora de la sortida de la Santa Barbara Race 2009, organitzada per l'Ajuntament de Súria i l'empresa Iberpotash. L'arc de sortida està bloquejat per treballadors de l'empresa. Càntics, petards i soroll. Els corredors anem fent saltets per fer-nos passar el fred. Van trascorrent els minuts. Finalment es dóna la sortida però... per on hem de passar? 
L'organització intenta anar-nos explicant la situació però és difícil que la informació arribi als més de 300 corredors. En aquell moment, no sé de què es queixen exactament els miners. Ho he hagut de mirar avui als mitjans de comunicació. Uns 40 minuts després de l'hora oficial de sortida, desapareix qualsevol opció de fer la cursa. Els manifestants només criden i són incapaços de dialogar. Alguns atletes es posen a córrer per Súria en petits grups formats espontàneament i molts altres tornem als nostres punts d'origen.
No estic d'acord amb l'actitud dels manifestants. A mi m'hauria semblat bé que haguéssin retardat l'inici de la cursa i fins i tot que s'hagués suspès. Però al cap de 10-20 minuts de protestes ens haurien d'haver deixat córrer, ni que fós sense cronometrar. Ells haurien aconseguit que se sentís la seva veu i nosaltres hauríem pogut córrer. Però la seva protesta era destructiva i intransigent. El meu suport pels miners i perquè millori la seva situació però, de vegades, s'ha de trobar l'equilibri entre la rauxa i el seny.
Vaig acabar corrent igualment pels voltants de casa meva. Quatre hores després d'haver començat aquest matí accidentat.
L'organització intenta anar-nos explicant la situació però és difícil que la informació arribi als més de 300 corredors. En aquell moment, no sé de què es queixen exactament els miners. Ho he hagut de mirar avui als mitjans de comunicació. Uns 40 minuts després de l'hora oficial de sortida, desapareix qualsevol opció de fer la cursa. Els manifestants només criden i són incapaços de dialogar. Alguns atletes es posen a córrer per Súria en petits grups formats espontàneament i molts altres tornem als nostres punts d'origen.No estic d'acord amb l'actitud dels manifestants. A mi m'hauria semblat bé que haguéssin retardat l'inici de la cursa i fins i tot que s'hagués suspès. Però al cap de 10-20 minuts de protestes ens haurien d'haver deixat córrer, ni que fós sense cronometrar. Ells haurien aconseguit que se sentís la seva veu i nosaltres hauríem pogut córrer. Però la seva protesta era destructiva i intransigent. El meu suport pels miners i perquè millori la seva situació però, de vegades, s'ha de trobar l'equilibri entre la rauxa i el seny.
Vaig acabar corrent igualment pels voltants de casa meva. Quatre hores després d'haver començat aquest matí accidentat.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada