Un marit ideal

Teatre Goya, entre Plaça Universitat i Ronda Sant Antoni. Fins el 2 de febrer s'hi representa Un marit ideal, d'Oscar Wilde, dirigida per Josep Maria Mestres i amb un repartiment de luxe: Joel Joan, Abel Folk, Carme Balagué, Mercè Pons, Sílvia Bel, Anna Ycolbalzeta i Camilo García.

El guió, com a text, està molt bé. La temàtica és ben actual: la corrupció política, l’ètica personal i el plantejament sobre allò què és humanament banal o no. Robert Chiltern (Abel Folk) és un marit ideal per Victòria Chiltern (Mercè Pons), un polític brillant i honest. Aquesta harmonia es veu amenaçada amb l'arribada de Mrs. Chevely (Sílvia Bel) que vol fer xantatge al Robert amenaçant-lo amb destapar un obscur secret del seu passat.
La primera part és densa, la presentació de la trama, plena d'aforismes i frases enginyoses. No aniria malament una llibreta per anar apuntant-les. Exigeix un nivell de concentració alt per part de l'espectador. Recordo que a Dublin, davant la casa de Wilde, hi ha un monument on hi ha escrites moltes d'aquestes frases de l'autor. La segona part tira una mica a vodevil, molt més lleugera i divertida.
L'obra és una proposta clàssica, sense riscos, aquell teatre de sempre. Dues hores molt agradables en un teatre confortable i admirant el treball de bons actors.

• Les dones tenen un sentit meravellós per les coses. Ho descobreixen tot, excepte el que és obvi.
• Les circumstàncies no han de canviar mai els principis.
• Les preguntes no són mai indiscretes. Les respostes sí, de vegades.