Pa negre

Pa negre (2003) és una obra a cavall del retrat autobiogràfic i de la ficció, situada als primers anys de la postguerra civil i és considerat el millor llibre en català dels últims anys, segons alguns crítics d'aquests que hi entenen tant.

He agafat el llibre en uns dies que em costa avançar però tinc la sensació d'estar davant d'una gran novel.la. En destaco la força del llenguatge, la recreació en les descripcions, en les dites catalanes, expressions… Després de llegir massa traduccions, ve de gust retrobar-me amb la riquesa de la nostra llengua. Pel que fa a la història, és escruixidora, culpidora, un retrat de la Catalunya rural de la postguerra.
Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona 1934) n'és l'autor. L'escriptor, pedagog i periodista osonenc, company de generació i amic de Martí i Pol, al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut molts premis literaris. En destaca la Creu de Sant Jordi que va rebre el 1992. A més, Teixidor és actualitat aquests dies ja que acaba de sortir a la llum la seva última novel.la Els convidats.
Aquest 2010 s'ha d'estrenar la pel.lícula Pa negre, dirigida per Agustí Villaronga i protagonitzada per alguns dels millors actors catalans com Sergi López, Eduard Fernández, Laia Marull, Marina Gatell i una llarga llista. Alguns extres i escenaris són berguedans.
Reportatge a TV3 sobre la pel.lícula.

Quan feia bon temps, des de Pasqua florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres.
Ens havíem enfilat a tots els arbres de l'hort dels fruiters, prou forts per aguantar-nos a tots tres i prou baixos perquè hi poguéssim pujar sense escala, però després de provar-los vam triar la prunera vella com a cau definitiu. La prunera o el pruner vell tenia l'enforcadura del tronc ampla, acollidora i fosca com el fons d'una perola, i les tres branques que hi naixien permetien d'instal.lar-nos-hi amb comoditat, repenjar l'esquena i repartir-nos l'espai amb precisió: tocava una branca per cadascú.