Actualment ens comuniquem a la xarxa, construim i debatem, la informació flueix a velocitat de vertigen i tothom hi pot participar. És la societat 2.0. El nom comença a fer una mica de ràbia però em sembla que ja no el podem canviar. Ha quedat.
Saber utilitzar les eines 2.0 ha de ser per a tothom, i els polítics en particular, un exercici de responsabilitat a favor del bé comú. Aquest és probablement la clau del llibre d'Ernest Benach #Política 2.0. En Benach, a part de ser sempre al palcu del Camp Nou repapat mirant tots els partits del Barça i menjant canapés a la mitjapart, també fa de president del Parlament de Catalunya. El reusenc és un ferm defensor de les potencialitats d'Internet des dels seus inicis i s'ha convertit en un referent nacional a la xarxa. I tot això deixant de banda si és d'aquest color polític o d'aquest altre.
A #Política 2.0 es parla de l'actual desafecció que els ciutadans senten per la política, de les eines que ens proporciona la xarxa i la seva aplicació en la política, de la responsabilitat de cadascú en utilitzar aquestes eines... Els més moderns tenen la versió electrònica del llibre. Jo encara no hi he arribat i continuo amb el paper de sempre. Les pàgines que parlen estrictament de política les he travessades en diagonal però en conjunt l'he trobat interessant.
Per cert, al llibre parla sovint de Parlament 2.0. Doncs doneu un tomb al web del Parlament. Feia temps que no hi entrava i realment val molt la pena, més que pel contingut (que et pot interessar més o menys) per l'estructura i funcionalitats.
A #Política 2.0 es parla de l'actual desafecció que els ciutadans senten per la política, de les eines que ens proporciona la xarxa i la seva aplicació en la política, de la responsabilitat de cadascú en utilitzar aquestes eines... Els més moderns tenen la versió electrònica del llibre. Jo encara no hi he arribat i continuo amb el paper de sempre. Les pàgines que parlen estrictament de política les he travessades en diagonal però en conjunt l'he trobat interessant.
Per cert, al llibre parla sovint de Parlament 2.0. Doncs doneu un tomb al web del Parlament. Feia temps que no hi entrava i realment val molt la pena, més que pel contingut (que et pot interessar més o menys) per l'estructura i funcionalitats.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada