Llucia Ramis (1977) és mallorquina i, amb 18 anys, va arribar a Barcelona per estudiar periodisme a la UAB. Actualment és col·laboradora de cultura a l’edició catalana d’El Mundo. El 2008 va sorprendre amb Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys. La seva segona novel·la Egosurfing, ha resultat guanyadora recentment del Premi Josep Pla 2010.El títol de la novel.la ho diu tot: allò 
que et passa a Barcelona amb 30 anys. Una espècie de retrat generacional ple de referències cinematogràfiques, dibuixos animats, calcomanies que sortien als xiclets i aquests rotllos. Que amb 30 anys s'és massa jove per fer segons quines coses i massa gran per altres. A priori, fot una mica de ràbia. Però s'ha de reconèixer que està molt ben narrat, amb acidesa i humor. Vas passant les pàgines que ni te n'adones.
El llibre està situat en una realitat totalment allunyada de la meva. No em sento gens identificat amb els gafapastes postmoderns que van a bars guais de Gràcia i escolten Moby. Em sembla que jo no en tinc res d'urbanita. Així tot, he passat una bona estona traslladant-me a aquest altre món.
A la fi, m'estir un moment a la cadira, em faig una cua i em poso les ulleres. Ja puc enllestir l'article. Escric "La novel.la històrica va fer història ahir". Somric, que dolent. Seleccion, esborr, escric: "Malgrat que els cartells de la propera campanya electoral brotaven a la Rambla". No, no, no. Seleccion, esborr, escric: "La calor". Quina calor? A qui cony li importa la calor? Tothom se'n recorda, que avui ha fet calor. Seleccion, esborr, escric: (...) "La puta merda dels collons del Sant Jordi va omplir els carrers de gent, i la Rambla estava més impossible que de costum. Guanyaren els de sempre, els turistes fliparen molt, i després arribà el drac, fins als collons de ser l'etern secundari, i ho arrasà tot d'una rebufada de foc, Liceu restaurat inclòs. Per cert, li pudia l'alè". Selecciona, esborr. Sospir. No escric.
que et passa a Barcelona amb 30 anys. Una espècie de retrat generacional ple de referències cinematogràfiques, dibuixos animats, calcomanies que sortien als xiclets i aquests rotllos. Que amb 30 anys s'és massa jove per fer segons quines coses i massa gran per altres. A priori, fot una mica de ràbia. Però s'ha de reconèixer que està molt ben narrat, amb acidesa i humor. Vas passant les pàgines que ni te n'adones.El llibre està situat en una realitat totalment allunyada de la meva. No em sento gens identificat amb els gafapastes postmoderns que van a bars guais de Gràcia i escolten Moby. Em sembla que jo no en tinc res d'urbanita. Així tot, he passat una bona estona traslladant-me a aquest altre món.
A la fi, m'estir un moment a la cadira, em faig una cua i em poso les ulleres. Ja puc enllestir l'article. Escric "La novel.la històrica va fer història ahir". Somric, que dolent. Seleccion, esborr, escric: "Malgrat que els cartells de la propera campanya electoral brotaven a la Rambla". No, no, no. Seleccion, esborr, escric: "La calor". Quina calor? A qui cony li importa la calor? Tothom se'n recorda, que avui ha fet calor. Seleccion, esborr, escric: (...) "La puta merda dels collons del Sant Jordi va omplir els carrers de gent, i la Rambla estava més impossible que de costum. Guanyaren els de sempre, els turistes fliparen molt, i després arribà el drac, fins als collons de ser l'etern secundari, i ho arrasà tot d'una rebufada de foc, Liceu restaurat inclòs. Per cert, li pudia l'alè". Selecciona, esborr. Sospir. No escric.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada