No hauria d'haver corregut. Ja ho sé. Sortint de dos dies amb febre i la lesió al peu que no vol desaparèixer no són les millors circumstàncies per anar a suar al carrer l'última tarda de l'any. Ja ho sé. Que no hi vas a guanyar res, que estaràs 3 dies més malalt, que no et recuperaràs de la lesió. Ja ho sé. De vegades fem coses que no les hauríem de fer. L'únic segur és que avui tenia unes ganes enormes de córrer la Sant Silvestre de Berga i l'he correguda. A partir d'ara no hi ha res segur. No ho deia el Punset que no està demostrat que m'hagi de morir? Anava així?Enfundat dins la disfressa de xai, envoltat dels meus, complint velles tradicions, he corregut els 5 km amb no sé quants minuts. No m'importa. No sé si la maleïda planta del peu se m'ha tornat a inflamar o no. No sé si la pressió que sento al pit em tornarà a fer pujar la febre. Sí que sé que he acabat l'any fent una de les coses que em fa feliç. He corregut durant uns minuts que he gaudit com si fóssin hores. I això ja no m'ho treu ningú. Avui he guanyat la meva pròpia cursa.
He estat 10 mesos sense sense competir. Avui havia de córrer sí o sí. El 2011 no pot anar gaire pitjor, atlèticament parlant.
Diu que érem uns 500 en la prova organitzada pel Club Atlètic Berga i l'Ajuntament. En fi, que tingueu una bona entrada d'any. Salut i quilòmetres.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada