Des del 4 de febrer, Josep Maria Pou ha tornat a la càrrega. Dirigeix i protagonitza An Inspector Calls, de J.B.Priestley, al Teatre Goya de Barcelona. Una obra amb un ús molt hàbil del suspens. John Boynton Priestley (1884-1984) escriptor, dramaturg, locutor i activista polític anglès, la va escriure el 1945 i s'ha representat i es representa a tot el mon amb èxit. Fins i tot se'n va fer una pel.licula el 1954.Un inspector de policia es presenta al domicili de la família Birling i interromp el sopar amb què celebren el prometatge de Sheila. El motiu? Investigar la implicació dels comensals en el suïcidi d’una noia.
El text està molt ben teixit. La trama avança lentament i amb precisió. Sembla tot molt previsible però, de sobte, pren un gir inesperat aconseguint sorprendre. L'última mitja hora és el més interessant. D'entre els actors, em va sorprendre positivament David Marcé. Els altres cinc els havia vist més o menys: el Manel del Bar Manel (Josep M. Pou), el Rafeques (Carles Canut), la Nets del Super3 (Victòria Pagès), el Ramon de les Olives (Ruben Ametllé) i la Guiomar de Porca Misèria (Paula Blanco).Molt clàssic, tot plegat. Qui esperi trobar-hi un teatre innovador, trencador i espectacular s'equivoca anant al Goya. Truca un inspector és teatre de tota la vida. Molt ben fet i d'un excel.lent nivell però res de nou. Una aposta segura.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada