Mentre hi hagi llum

Passejant per la llibreria Altaïr vaig anar a parar a la secció de muntanya. Sense pressa, vaig fullejar i llegir contraportades d'uns quants llibres, degustant-los. Finalment, assessorat per personal d'Altaïr, vaig escollir Mentre hi hagi llum. Tragèdia al Nanga Parbat, d'Eduard Sallent.

Explica l'aventura viscuda per uns alpinistes osonencs en una de les muntanyes amb més personalitat del Catxmir pakistanès: el Nanga Parbat, 8.125 m, la novena més alta del món. Després del K-2, molts la consideren la segona més difícil d'ascendir. La història és explicada detalladament però sense embuts ni grandiloqüències. El seu realisme impressiona. Descriure què es pot arribar a sentir a la muntanya és gairebé impossible, tanmateix, l'autor s'hi apropa molt si és que no ho aconsegueix.

Eduard Sallent va néixer als Hostalets de Balenyà el 1971. Iniciat a la muntanya de la mà del seu pare, amb setze anys descobreix l'escalada, l'alpinisme i l'esquí de muntanya. El Nanga Parbat li dóna la benvinguda a les grans muntanyes de l'Himàlaia. A partir d'aquell fet s'inicia en la literatura i, com a autoteràpia, apareix Mentre hi hagi llum (Desnivel, 2002). Dos anys més tard, publica Per ser tan blanca (Desnivel, 2004). Actualment, viu a Sant Miquel de Balenyà amb la família. I continua escalant muntanyes.

Mentre bec a petits glops de l'enfundada cantimplora d'alumini, continuo observant davant meu. Em fa la sensació d'estar assegut en un tron reial. I de tota aquesta vall i aquestes muntanyes en faria el meu reialme. Per la immensa majoria de la gent, val la pena aquest regne de l'inútil? Què hi donen aquí? Diners? Premis? Comoditats? Luxes?... Res?

No, no es dóna res material aquí. Aquí s'hi VIU intensament, aquí m'adono de com pot arribar a ser d'insignificant qualsevol persona davant de tanta grandiositat i de tanta bellesa insuperable. Aquí ho tinc tot.