Correr

La locomotora humana, Emil Zátopek, el txec que va córrer en llibertat durant l'ocupació nazi i la posterior època comunista a Txecoslovàquia. Un corredor d'estil poc ortodoxe que va esdevenir llegenda a la seva terra i a la història de l'atletisme. El millor moment de Zátopek va arribar als Jocs Olímpics de Helsinki (1952) on es va imposar als 5.000 m, 10.000 m i Marató. A més de les medalles d'or, va batre els rècords mundials de les tres proves.

Correr també m'ha recordat la història de la Marató. Allò del Filípides que, després de córrer 40 km fins a Atenes per anunciar la victòria contra els perses, va caure mort de fatiga. Els anglesos ho van canviar i la distància va quedar establerta en la que és actualment. El 1908, es van celebrar els Jocs Olímpics a Londres. Poc més de 42 km era la distància que separava Windsor de l'estadi de White City, a Londres. Els últims metres es van afegir perquè l'arribada sigués just davant de la llotja presidencial on seia la reina Victòria. I van quedar aquests 42.195 m.

La lectura de Correr és fàcil i ràpida.  Una bona manera de conèixer part de la història de l'atletisme i la figura d'Emil Zátopek. I una bona manera que et vinguin ganes de sortir a córrer. Llegint l'obra de Jean Echenoz he recordat quan corria la mitja marató per sota de l'hora i mitja o quan feia marxes d'ultraresistència. La pputa fascitis plantar va arribar gairebé fa dos anys per quedar-s'hi. M'he de conformar a córrer en petites dosis. C'est la vie!