Contes del Bé i del Mal

Fantàstic. El gran plaer de la lectura. Un d'aquells llibres que t'atrapen intensament i no te'n pots desenganxar. I hi penses durant el dia. I en vols parlar. I el recomanes. Jordi Cussà n'és l'autor.
Contes del Bé i del Mal és una novel·la fragmentada en tretze relats que conformen un tot. Totes les parts tenen la Patum com a decorat, el nexe i el paisatge on es desenvolupa cadascuna de les històries.
Si manquen ganes de Patum, engolint unes poques pàgines de Contes del Bé i del Mal el neguit pre-patumaire ja és imparable. Segur que no és el millor llibre del món però em toca molt d'aprop com a patumaire. Identifico els bars, els carrers, els racons, els personatges (per cert, Quadra és Cuadra). Algunes situacions són déjà vu de patums passades. Escrit amb una sensibilitat i delicadesa admirables, m'he begut cada pàgina de barreja fins a arribar a una dolça embriaguesa patumaire-literària. Pega!

Quan al final van separar els llavis, abraçats encara, el Mario, molt fluixet, va cantussejar:
- Jo en tinc una pena d'amor i encara més roses.
Jo en tinc una espina al meu cor i encara més noses.
I sols podré curar-me'n si sé que m'estimes.
I sols podré curar-me amb un bes del teu cor.