Últimament, llegeixo crims, investigacions, polis, perdedors, delinqüents, sicaris i criminals. M'ha caigut a les mans Societat negra, guanyadora del V Premi Crims de Tinta, el retorn d'Andreu Martín (Barcelona, 1949) al gènere, una novel·la d'actualitat, negríssima.
Al carrer Güell de Barcelona, sobre un Lexus, troben un cap de dona
tallat. I la resta del cos no triga a aparèixer, arrossegat per un Seat
Toledo. Aquest és el punt de partida del relat. Marcant clarament per on van els tirus. Xinesos, negocis poc transparents, treballadors del port, policies amb una vida familiar turbulenta. Pels volts de la botiga de roba a l'engròs del senyor Soong, al carrer Trafalgar, hi ha gran trafica.
Vaig baixar del taxi en una zona extrema de Santa Coloma, de carrers sense asfaltar i casetes baixes i modestes, aclaparades sota aquell diluvi etern que amenaçava d'enterrar-les en arenes movedisses. Vaig entrar en un bar petit i brut d'una cantonada. La propietària era una ogressa amb bigotis conegura com la Boleros, perquè solia cantar boleraos quan havia begut massa anís, i es va sorprendre en veure'm. Em va reconèixer, és clar que em va reconèixer. Gairebé diria que es va esglaiar.
Vaig baixar del taxi en una zona extrema de Santa Coloma, de carrers sense asfaltar i casetes baixes i modestes, aclaparades sota aquell diluvi etern que amenaçava d'enterrar-les en arenes movedisses. Vaig entrar en un bar petit i brut d'una cantonada. La propietària era una ogressa amb bigotis conegura com la Boleros, perquè solia cantar boleraos quan havia begut massa anís, i es va sorprendre en veure'm. Em va reconèixer, és clar que em va reconèixer. Gairebé diria que es va esglaiar.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada