Atrapats a l'aeroport

Publicat a bloc.cat el 10 desembre 2007

Els passatgers del vol 9027 Bratislava-Girona vam viure ahir una d'aquelles experiències que es recorden durant temps. Havíem d'arribar a Girona el diumenge a quarts de quatre de la tarda i vam acabar arrribant-hi a quarts de quatre de la matinada.

El vol de Ryanair havia de sortir, en un principi, a les 13.20 h. A l'arribar a l'aeroport ens trobem amb la desagradable sorpresa que l'han endarrerit quatre hores. Algú es queda allà esperant, altres tornen al centre de Bratislava, nosaltres anem a voltar per un centre comercial proper. A les 16.00 h. arribem per embarcar i patim un nou retard de 3 hores més, fins a les 19.45 h. Ens esperem entre el bar i la terrassa sense saber massa com matar el temps. A les 7 de la tarda ens fan passar el control de seguretat i, quan tots ja som en zona de ningú, just al cap d'un minut, anuncien un nou retard fins les 23.59 h. Ens queden 5 hores per davant esperant sense poder anar ni endavant ni endarrere. La gent explota d'indignació.

Hi ha unes 200 persones, la gran majoria catalans. Molts som joves però també hi ha algunes persones grans i diverses famílies amb nens, un d'ells amb malalt amb febre. Rumors, trucades, nervis, reunions en petit comitè. Apareix un líder que es dirigeix a la massa explicant què es pot fer i moderant un debat improvitzat. El personal de l'aeroport ens dóna informació sobre el retard del vol. No gaire cosa: problemes tècnics. Tothom hi entén de lleis, tothom té un germà que treballa a, tothom coneix un que una vegada. El líder dirigeix amb força habilitat aquesta olla de grills. No sé si per les nostres queixes, però ens reparteixen un sandvitx d'aquells de plàstic i una beguda. Més petites reunions, portàtils connectats a internet, trucades i més trucades. Evidentment, de Ryanair, només aconseguim parlar amb màquines. Mentrestant, ens apoderem del comandament de la televisió de la sala però no aconseguim trobar un canal per veure el Barça-Deportivo.

A algú li diu un familiar des de Girona que l'avió de Ryanair s'ha enlairat. Veiem més aprop l¡arribada a casa. Jo ja em veia dormint a Eslovàquia. Que si farem una reclamació conjunta, individual, que si la llei tal, que si quan pugem... Finalment ens enlairem tocades la 1 i arribem a Girona a 1 quart de 4, però de la matinada. Dotze hores més tard! A l'avió no podem tramitar cap reclamació i l'única solució que ens donen és enviar una carta (escrita i tradicional de les de sempre!) a la central de Dublin. Molts dormen a l'avió i tota la indignació i ganes de reclamar els drets es transformen en fatiga i impotència. A l'arribar a Girona tothom es dispersa i s'acomiada de les noves coneixences i companys de penes i espera a Bratislava.

No sé com acabarà, no sé si tenim dret a res. El fet és que arribes 12 hores més tard del previst i Ryanair ho compensa amb un intent d'entrepà. Moltes gràcies.

Més informació: Diari de Girona