L'Allegretto de la 7a simfonia

La veritat és que comptades vegades escolto música d'abans de mitjans de segle XX. Ho faig massa poc però hi ha algunes peces que les trobo una autèntica delícia. És el cas de l'Allegretto de la 7a Simfonia de Beethoven.
El segon moviment, en la tonalitat de La menor, sona "lent" malgrat que el tempo marcat per Beethoven sigui un Allegretto. En realitat resulta lent en comparació amb els altres tres moviments, molt ràpids. És el moviment més destacat de la simfonia i un tema molt popular des de la seva estrena a Viena, el 1813. S'hi pot identificar perfectament l'ostinato (figura rítmica repetida) que, en aquest cas, consisteix en una negra, dues corxeres i dues negres.

Aquesta melodia m'ha acompanyat tota la vida. Crec que, fa molts anys, n'havia cantat una adaptació per coral a tres veus, anomenada "Nit a muntanya". Si no ho recordo malament. De tant en tant, la tonada em ve a la memòria. La segona veu ornamentada és tan o més preciosa que la primera.
Jacques Loussier (1934) és un famós pianista i compositor francès. Ha treballat conjuntament amb Pink Floyd, Elton John i Sting. Va començar a triomfar fent interpretacions jazzístiques de la música barroca de Bach. Va continuar amb Debussy, Ravel, Vivaldi, Chopin, etc. El 2003, Loussier i el seu trio van editar Beethoven: Allegretto from Symphony No. 7: Theme and Variations

A l'àlbum hi trobareu fins a 10 variacions. Aquest és el tema principal: