Núria-Queralt acabada

Som diumenge a la tarda i em fa mal tot. I fa hores que no dormo. Ahir dissabte a les 16.30 h vam sortir des del santuari de Núria en direcció a Queralt i Berga. 94 km d'aventura. Abans de les 9 del matí era a Queralt. He trigat 16 hores i 20 minuts a fer els 92 quilòmetres i una estona més a baixar fins a Berga.
En tantes hores hi ha temps per a tot. He tingut algun moment que pensava que no acabaria, concretament a Can Cerdanyola, on la temptació d'agafar un cotxe i anar cap a casa va ser molt gran. L'Aleix i el Jordi em van acompanyar fins allà i l'Abert, el Toni i el Jordi a partir d'aquell punt de la marxa i pràcticament fins a Berga. Sense ells m'hauria estat gairebé impossible acabar. Hi ha hagut temps d'ajudar i de ser ajudat, d'anar còmode caminant i de patir per fer cada passa, d'estar de bon humor i de callar i mantenir el silenci durant minuts.
La satisfacció d'arribar és enorme i indescriptible. El mal que em fan les cames i els peus també. Estic en aquell moment d'assegurar que mai més no la tornaré a fer (això mateix deia en el moment d'acabar la meva primera Núria-Queralt) D'aquí uns dies ja veurem si encara penso el mateix.
És d'agraïr l'esforç de la organització i tota la gent que altruïstament s'ha estat hores i més hores (moltes en plena matinada) en els avituallaments. Els caminadors tenim mèrit però ells també.
I moltes felicitats als qui han acabat i als qui ho han intentat. Som uns valents.

9 comentari/s:

Anònim ha dit...

felicitats!

Anònim ha dit...

Felicitats xavi! i tothom qui ha participat!
Estic d´acord amb tu! les cames i els peus no em funcionen, pero val la pena.

Anònim ha dit...

Mai havia tingut l'oportunitat de seguir la Núria Queralt durant la nit i el dia.

No hi ha paraules per descriure l'esforç dels participants.

És molt gran

Lleïr Soler ha dit...

Felicitats! Molt bon resultat! Acabar ja és un èxit però en aquesst temps encara més.

Aquest any al final vaig tirar cap al cantó de l'organització però quan us veia passar ja me'n feieu venir ganes ja.

Anònim ha dit...

Comparteixo tots els mals amb tu, i segurament algun més...
Les alegries i les sensacions que tens quan has acabat són indescriptibles, tens raó.
A veure si l'any vinent també m'animo, tot i que ara mateix penso que... MAI MÉS!!!

Anònim ha dit...

Felicitats!

Com a fervent seguidor d'aquestes activitats vaig viure les ganes que tenia la gent dels controls, l'alegria de veure els seus passar per allà, les ganes d'aquests en fer-ne un tros més, les 1000 anècdotes....

Enhorabona!

Marta Casadesús ha dit...

Felicitats! Sou uns cracs!

És aquesta una cursa impressionant. L'esforç és molt però les ganes que demostreu són grans, i l'ambient que es respira és d'ànims i no pas de competitivitat(el que vaig veure). Tot ajuda, no?

Salut i a recuperar-se!

Anònim ha dit...

Oé, oé, oé!!
L'he acabat al primer intent, em costa de creure, la sensació que tenia al sortir de Núria, era la de tirar-se a la piscina sense sapiguer si hi hauria aigua... Tot i que els ultims 10 kms. m'han costat sang, suor i llàgrimes, només m'ha calgut un dia per decicirme.. JO HI TORNARÉ!!!
Enhorabona a tots!!!

Xavi ha dit...

Dia II després de la NQ. Ja no dic que "mai més". Les cames tornen a ser les meves i el cap ja pensa en la propera aventura.