Ventrilòquia

Mai no m'ha interessat gaire la poesia. No l'entenc. Per començar ja no sé ni què és la poesia. A veure què diu el diccionari. Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Una definició on hi cap tot, vaja. Jo sóc d'aquells que si no rima i no té tantes síl.labes costa molt que m'entri.

Així i tot, considero que és extremadament complicat posar-se a escriure poesia. I encara més que es tradueixi en llibre. I aquest és el camí que va iniciar fa un temps el Xavi. La meva admiració per als audaços com ell.

Ventrilòquia (Editorial Òmicron) és el segon recull de poemes del berguedà Xavier González-Costa, una evolució del treball sobre la soledat que va començar amb Lluny de qualsevol lloc. Es va presentar el dissabte 17 d'abril a la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet, de Berga. Tenint en compte que això de la poesia mai no ha estat un gènere de masses, la sala feia goig.

Mentrestant, seguiré esperant el dia del despertar de la passió per aquest art de la paraula. Des de la meva ignoràcia poètica, he gaudit amb Ventrilòquia.