La Patum dels músics

Sovint es diu allò que cadascú viu la Patum a la seva manera, que hi ha tantes patums com patumaires. Doncs una Patum particular és la dels músics. A Berga, hi ha molts músics per metre quadrat. No sé si algú s'ha estat mai a comptabilitzar-ho científicament. Aquest fet és per culpa o gràcies a la Patum. Molts infants que comencen a estudiar música somien tocar la Patum algun dia. També és veritat que molts assoleixen aquest objectiu i s'acaba en sec la carrera musical. Una llàstima.

Els músics no són una comparsa com podrien ser els Gegants o les Guites o tantes altres. Sovint no se'ls té per res ni se'ls demana la opinió. Però sense músics no hi hauria Patum. Són els únics integrants tradicionals de la Patum que no s'han desprofessionalitzat com sí que ha passat amb els balladors i integrants dels entremesos. És a dir, cobren per a fer una determinada feina. L'únic músic que forma part d'una comparsa és el tabaler. I no aniria malament que fós un músic amb formació. Estem tan acostumats a sentir el Tabal a deshora que se'ns faria estrany que anés a temps.

Cobren - tard i malament - però la gran majoria de músics toquen perquè ho senten. Aquell que només hi va per la pela no acostuma a repetir. No és una feina fàcil: hores i hores bufant rebent empentes, sense poder anar a sopar còmodament, anar al lavabo quan vols o seure una estona durant una passada pels carrers de 8 hores. I tocant i tocant fins a gairebé aconseguir fer desaparèixer el tradicional crit de vaaagos dedicat als músics que no toquen prou.

També es diu allò que a la Patum costa molt fer-hi canvis. Doncs els canvis més importants que s'hi han fet en els últims anys ha estat en el camp musical, gràcies en part al Concert de Patum i a l'empenta de tants músics berguedans i patumaires. Actualment, es toca la millor Patum de la història. Sens dubte. Una altra cosa és que soni la millor Patum de la història. Penso que l'amplificació podria ser molt millor però això, esclar, al 99% de la plaça li és ben igual.

Amb els anys, de Corpus a Corpus, s'ha anat creant una manera pròpia de viure la festa per aquest col.lectiu: la Patum dels músics.