
L’obra explica la decadència d’una família benestant russa que veu com els deutes els fan perdre la seva propietat més preuada: una casa amb un gran hort amb cirerers. L'obra està plena de metàfores que parlen dels conflictes entre un passat enyorat i un present ignorat.
L'elenc de l'obra és extens i ple de grans noms 
(Guallar, Selvas, Rañé...) i en molts moments són tots dalt l'escenari oferint un moviment escènic molt dinàmic.
És una obra amb una forta personalitat en la direcció, arriscada i innovadora. Perfecte perquè la crítica l'afalagui i el públic la suspengui. Sospito que se'n parlarà: bé o malament. De fet, ja ha esclatat una polèmica sobre l'obra i la llei antitabac. Personalment, em va agradar per les seva valenta posada en escena. Així i tot, em temo que no serà una obra de masses.
1 comentari/s:
Va ser una autèntica decepció. Ón estava l'esperit de Txekhov allà? Les cançons estavan de volum massa altes, els actor xisclant i fent gresca... sumat al soroll de la música va ser insoportable... Calia?
Les bromes ridícules com la que va protagonitzar un dels personatges secundaris que intentava calçar-se la bota aguantant l'equilibri sobre una cama van ser... gairebé un insult cap a l'espectador...
Pobres actors... amb la qualitat que tenen i l'obra que els ha tocat defensar...
Publica un comentari a l'entrada