Amb un quart d'hora de retard, dissabte 21 de maig, s'han obert les cortines del Teatre Municipal de Berga amb El Miquel i l'Olga tornen. Algun acord extra i trobant-hi molt a faltar la veu femenina. La bola de cristall, amb un tempo molt arrossegat i lent, ha estat la segona peça.El concert ha arrencat definitivament amb El gran salt, Pla quinquennal i Boomerang. I ha acabat de connectar amb el públic amb l'aparició de l'ukelele a Dona estrangera, En la que el Bernat se't troba i La cançó del soldadet, amb la narració d'un conte-introducció Made in Manel (història extreta de Big, de Tom Hanks?) Han continuat amb Flor groga - una de les més fluixes del nou disc - i amb Aniversari, ben defensada sense tot el guarniment instrumental. Captatio benevolentiae, Ai, Dolors! i Benvolgut han tancat la part del concert "oficial". No he entès mai això d'haver de sortir de l'escenari, fer-te pregar i tornar a entrar.
Els bisos han començat amb la lenta Criticarem les noves modes de pentinats, una elecció dubtosa. La versió de Pulp Gent normal i Al mar! han fet aixecar gairebé tothom dels seus seients. Per cert, el Ford Fiesta groc s'ha convertit en l'Ibiza groc. Jo ja ho hauria deixat aquí. Però faltava Deixa-la, Toni, deixa-la per acabar de repassar totes les peces de 10 milles per veure una bona armadura.Bona vetllada i el Teatre Municipal de Berga ple a vessar. Poques vegades passa. Un concert sense gens de marge per la impovització entre cançó i cançó. Volia sentir si deien Berga amb e oberta o tancada però ni això. Espero que els 4 Manel s'ho hagin passat bé ja que per la seva expressivitat sóc incapaç d'endevinar-ho. Jo sí.
0 comentari/s:
Publica un comentari a l'entrada