El rei tardaner

- Sempre falta el mateix – rondinava la Rentadora tot esclarint la roba, mentre els ànecs nadaven sobre el riu de paper de plata. El Caganer, sempre tan pragmàtic, ja ho havia dit a la Filadora, que algun any no arribaria a temps i els faria quedar malament. Els Pastors de l’Anunciata ni se n'havien adonat que faltava un Rei, feina tenien a mantenir el caliu i escalfar les sopes. Sant Josep sortia de tant en tant del portal amb l’excusa de cercar un parell de branquillons pel foc. Des d’allí podia veure millor com els altres dos, a l’altra punta, dalt del camell esperaven amb impaciència l'arribada del seu company. Els Àngels ja feia estona que afinaven el Glòria. Faltava ben poc per a la mitja nit i ni els mateixos animalons, allà quiets, ensumant la molsa humida, gosaven pensar què passaria si no hi era a temps.

Mitja nit. L’Estel resplendent envia el seu raig, per l’escletxa, al bell mig del portal. Un cop més Jesús és nat. I dalt la muntanya de suro, els Reis, tots tres, amb la mirada fixa a l’Estrella; el tardaner però, amb un somriure sota el nas. Un sospir tranquilitzador omple el pessebre i Maria, tot aclucant els ulls, fa un petit gest amb el cap. Només ella sap que el tardaner fa de Rei tot l’any, fins l’últim minut, portant aquelles coses que potser ningú no ha demanat.

Ramon M. Serchs

Nadal 1995