La nevada del cucut

Quina tapa! Bravo per la portada d'aquesta novel.la. Sembla que ja l'agafes d'una altra manera si d'entrada et trobes amb aquest bell rostre femení de mirada serena i confiada. Una bona entrada a La nevada del cucut, la història la Tònia i la Lali. Dues dones que viuen en existències paral.leles separades per 100 anys. La Tònia escriu al camp, a la llum d'espelmes; la Lali escriu per sobreviure a la Barcelona del s.XXI. La nevada del cucut és també una novel.la sobre l'escriptura, sobre la necessitat d'escriure i de comunicar-se amb algú que rebrà allò que s'ha escrit. Que hi ha algú?

La nevada del cucut és també un gran homenatge a la figura de Caterina Albert i un homenatge a les dones que escrivien quan era només cosa d'homes i les dones no havien de saber de segons quins temes. Això és el que em diu la Mila. Hi estic d'acord.

Blanca Busquets, nascuda a Barcelona, viu a cavall entre la capital i Cantonigròs. Treballa de realitzadora i guionista a les emissores de Catalunya Ràdio des del 1986, i ha treballat de redactora durant set anys a Televisió de Catalunya. La nevada del cucut és la seva cinquena novel·la, editada per Rosa dels Vents, guanyadora del Premi Llibreter.

No ha estat la mare sinó el pare el que hi ha accedit, es veu que a en Ciri li agrado, m'espera i em vigila, me'l trobo pertot arreu, saps. La mirada de la Roser era angoixada i trista, és que a mi no m'agrada i em fa por, Tònia, mira què li va passar a la Pepa. Ha començat a fregar amb èmfasi una taca en una camisa, amb molt d'èmfasi, com si li anés la vida, com si així pogués treure els mals esperits que la sotjaven amb aquella idea.